El Llibre de la creació, traduït per Manuel Forcano

El Llibre de la Creació , que conjuntament amb el Zohar conformen les obres principals de la càbala, la mística jueva, va ser presentat per Joan Roca, director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA), el passat dimecres dia 3 d'octubre, al MUHBA El Call. L'acte, organitzat per Fragmenta Editorial, va comptar amb les intervencions del caputxí Enric Cortès, hebraista i doctor en Bíblia; el poeta i doctor en filologia semítica Manuel Forcano, traductor i curador de l'obra; i Mario Satz, llicenciat en filologia hispànica i escriptor. La cantant Lídia Pujol va cloure l'acte recitant uns fragments del llibre.

Manuel Forcano va destacar la influència d'aquest llibre, fonamental per a la interpretació de la càbala, a la Barcelona jueva medieval. "Com a traductor he vist que bona part del llibre es pot llegir en passat o en imperatiu. I canvia molt, ja que no es relata el que va passar sinó què ha de passar". Per a ell "el gran tema de l'obra és el poder creador de les paraules, ja que el que no diem no existeix. És el llibre de la màgia de les paraules". En aquest sentit, aquest  "llibre era un mètode per a poder crear, era pólvora en mans dels homes, encara que a posteriori els propis rabins van mullar la pólvora per rebaixar-ne el poder". El gran secret està en què, segons la càbala, si es descobreix la clau per interpretar les paraules de la Torà, el Pentateuc hebreu, es pot crear vida. Conegut és el cas del Gólem, el gegant de pedra que el rabí Loew va crear per defensar el gueto de Praga i al qual va donar vida escrivint la paraula "emet" (אמת), que significa "veritat", en el front del monstre. Quan el Gólem va embogir i va començar a matar indiscriminadament, Loew el va sacrificar esborrant-li l'àlef (א), primera lletra de l'alefat i principi de totes les coses, i va quedar la paraula "met" (מת): mort. D'acord amb la llegenda, les restes del Gólem estan guardades en un taüt a l'àtic de la sinagoga Staranová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari.

Per la seva banda, Enric Cortès va qualificar la introducció de Manuel Forcano de "fabulosa" i va afegir que "portem 400 anys de retard en recuperar aquesta obra", que és la primera vegada que es tradueix al català. Mario Satz va advertir que "quan ens submergim en una obra com aquesta desapareixen l'espai i el temps". L'editor de Fragmenta, Ignasi Moreta, va explicar, referint-se a la col·lecció "Sagrats i clàssics", que des de l'editorial es vol fer una Bernat Metge de les religions, i va explicar que hi ha poquíssims traductors disponibles per publicar versions de textos sagrats escrits en alfabets no llatins".
 

Llibre de la Creació

Misteri és la millor paraula per definir el Llibre de la Creació, un breu i antic opuscle d'especulació cosmològica i cosmogònica d'origen imprecís, de difícil datació, d'autor desconegut, de contingut difús, d'estil lacònic i de sintaxi obscura, potser el text més enigmàtic de la literatura hebrea de tots els temps. Tanmateix, tot i la seva brevetat i les extremes dificultats per comprendre'n el missatge, mai tan poques paraules no havien tingut tant poder ni fascinat tantes ments preclares. El Llibre de la Creació és el primer assaig especulatiu conegut del pensament jueu en llengua hebrea i cal considerar-lo, per tant, com el sòcol conceptual de diversos sistemes de la filosofia i la mística judaiques. Pocs altres llibres en hebreu han exercit, després de la cloenda de la redacció del Talmud, una influència tan decisiva en el desenvolupament del pensament jueu. Pel que fa específicament a la literatura d'especulació esotericomística, el Llibre de la Creació és un text fonamental i indispensable. Pel que respecta a la càbala jueva, és un text fundacional i gairebé considerat sagrat.

[+]

"El 'Libro de la Creación' es un manual para ser Dios", La Contra de La Vanguardia, 6 d'octubre de 2012