Massada Sabadell 12

Aquest mes de març Bereshit: Terres d'Edom ha començat a col·laborar amb la revista Massada Sabadell, de l'Associació de Relacions Cultural Sabadell Israel (ARCSI). En aquesta ocasió ha estat amb un article sobre l'origen i la distribució de les 12 tribus d'Israel, que podeu llegir, juntament amb la resta d'articles, en la següent aplicació.

Massada 12

View more documents from Enric H. March

Ucraïna... L'altre Holocaust

Babi Yar (1941), barranc situat als afores de Kíev (Ucraïna), convertit pels grups especials (Einsatzgruppen) nazis en patíbul i fossa comuna de desenes de milers de jueus.

 

[Vist a Who's there?]

Chagall, Yósik i l'extinció del món

El violinista celeste (1934)

Viure és anar embastant relats. Tota experiència se’ns presenta en un context determinat, amb un llenguatge concret (realista, abstracta, oníric), té, fins i tot, els seus codis ètics, que no tenen per què coincidir amb els de l’entorn ni amb els que acceptem conscientment. Cada vivència és com un conte, amb valor individual. Anar enfilant aquestes experiències ens acaba construint. Acceptar cada relat com una part d’un tot no vinculat a una trama predeterminada permet créixer en totes direccions, alliberats de la presentació, el nus i el desenllaç novel·lesc i determinista. Ens permet defugir l’esperit tràgic de la vida, la sort i la dissort, la voluntat divina. Cal només acceptar que, si bé tot ens afecta, el llop tanca els ulls al final de cada conte. [...]

[ Continuar llegint a Bereshit: Chagall, Yósik i l'extinció del món ]

Constantinus: el primer emperador cristià?

[Via Bloc de Lletres]

Un congrés internacional, amb seu a Barcelona i Tarragona, analitzarà del 20 al 24 de març el naixement de l’Europa cristiana a través de la figura de l’emperador romà Constantí. Una trentena de ponents provinents d’Alemanya, Àustria, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit estudiaran l’anomenada qüestió constantiniana, inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la institució del Papat. Organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya, el congrés serà inaugurat pel rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i pel cardenal Lluís Martínez Sistach, mentre que la conferència inaugural la impartirà el cardenal Raffaele Farina, arxiver de l’Arxiu Secret del Vaticà i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana.

La trobada internacional, titulada «Constantinus: el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV», dedicarà una atenció especial a les actuacions politicoreligioses de l’emperador Constantí (272-337). Les sessions del dia 20 tractaran de l’episodi crucial que va representar per a l’emperador la batalla del pont Milvi, moment en què se situa la seva conversió al cristianisme, de la qual enguany fa 1.700 anys. El suport de Constantí al cristianisme va tenir una importància enorme, sobretot a partir de l’instant en què esdevé l’únic emperador de l’imperi romà, l’any 324.

El dia 21 s’analitzaran els nous espais urbans que sorgeixen amb les primeres grans construccions cristianes. Durant el regnat de Constantí, es va dotar les comunitats cristianes d’amplis espais per celebrar les seves litúrgies. Igualment, es va cristianitzar el calendari i l’any 320 el diumenge va ser declarat festa obligatòria. També durant el segon dia del congrés s’analitzarà la política constantiniana cap a l’episcopat i la relació entre la religió i el poder polític. Val a dir que Constantí va crear la categoria legal d’heretge i va dictar lleis persecutòries contra les persones considerades culpables d’aquest delicte. En aquest marc, l’endemà, el dijous 22, s’analitzarà el concili de Nicea, el primer concili ecumènic, que va ser fonamental per fixar el dogma catòlic.

En les sessions del dia 23 el protagonisme serà per als aspectes sociopolítics i econòmics de l’època constantiniana, i es tractaran qüestions vinculades a la fiscalitat, a l’estatus dels senadors o a la representació del poder imperial. Finalment, el dia 24, el congrés es traslladarà a la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de Tarragona, al municipi que encara porta el nom de Constantí. El conjunt de Centcelles conté un mausoleu que és un monument clau de l’arquitectura paleocristiana, amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix. La datació d’aquest monument planteja moltes incògnites i s’especula amb la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills de l’emperador.

El congrés, amb la direcció científica de Josep Vilella, catedràtic de la UB, i de David Abadias, cap del Departament d’Història de l’Església, combinarà ponències d’acadèmics reconeguts amb una llarga trajectòria i comunicacions de joves investigadors, amb l’objectiu de recollir i discutir noves línies de recerca. Les jornades es plantegen bàsicament estudiar els principals fets de la vida i la política de Constantí i els testimonis antics que hi fan al·lusió, així com les vies per les quals ens han arribat aquests testimonis. La figura de l’emperador Constantí dóna peu a reflexionar sobre qüestions com ara la tolerància i la intolerància religioses i la relació poder-religió entre Estat i Església. Val a dir que la política de Constantí no només va privilegiar l’Església sinó que s’hi va recolzar com a instrument per desenvolupar els seus projectes polítics com a emperador. Sota Constantí es desenvolupa la beneficència cristiana, hi ha una ingent activitat constructiva d’esglésies independents ja no dissimulades en catacumbes o dins d’altres edificis, es produeix una cristianització del calendari, etc. En definitiva, el pas de l’imperi pagà a l’imperi cristià incideix en totes les estructures, sociopolítiques, econòmiques i culturals.

Superherois i computadores: una visió del Gólem

Boilerplate, el primer robot, i el Capità Amèrica i el Gólem

Personatges jueus en el món del còmic

Ja que som a les portes de l'adveniment de la fita més important del cristianisme potser valdria la pena mirar al nostre voltant per veure que la supremacia catòlica està cada cop més debilitada, tant pel retrocés de la fe com per l'aparició de la immigració, que ens ha portat noves creences i nous rituals.

De tota manera, si és ben cert que aquest país és majoritàriament catòlic (ho hem constatat a cop de catecisme), la ficció que ens acompanya en les pantalles de cine, a la televisió o en la lectura és molt heterogènia pel que fa a la fe; si no ens n'hem adonat ha estat perquè, en el fons, la religió dels altres ens importa ben poc sempre i quan no es faci visible en els símbols, en la manera de vestir o en l'aspecte físic: és aleshores que la diferència es converteix en una forma d'autoafirmació, sobretot si es tracta de deixar clar que es pertany a una classe social superior. No ens enganyem: ets immigrant si ets pobre i turista si ets ric.

Segurament tots tenim molt clar que el Capitán Trueno o Tintín són catòlics i que Aladdí és musulmà. I després de la saga cinematogràfica sobre X Men haurem après que Magneto és jueu, supervivent del gueto de Varsòvia. Però, algun cop us heu preguntat quina és la religió de Superman? Doncs és metodista, malgrat que el rerefons simbòlic del personatge (i dels superherois en general) és de clara arrel jueva. Més: la Noia invisible és episcopaliana; el capità Nemo és hindú; la Cosa és jueu.

Si teniu curiositat i ganes d'entretenir-vos, aneu a Comic book religion, una pàgina web que recull en una base de dades els personatges del món del còmic, segons la seva filiació religiosa. Permet fer cerques per superherois, malvats, deus, científics, personatges reals...

No ho especifica, però és probablement una pàgina nord-americana, per tant amb les seves limitacions. Podem buscar per personatges, però també podem fer comparacions entre religions. Per exemple, si cerquem per religió jueva hi apareixen 444 personatges, dels quals 161 són superherois i 53 són malvats; si ho fem per personatges catòlics, ens en surten 639, dels quals 205 són superherois i 118 malvats.

La llista de religions no és pas curta, i no tot són exactament religions, sinó que també hi podem trobar hippies, utilitaristes, elfs, darwiniste o comunistes. Us deixo la llista sencera:

A Aestholatry African primal-indigenous religion Agnostic alchemist Alcoholics Anonymous alien alien religions alien religions (Earthlings) Amish Anarchist ancestor veneration angel Anglican / Episcopalian anthropomorphic animals anti-mutant Arthurian astrology Atheist Atlantean (pre-cataclysmic) Atlantean Greco-Roman classical religion Australian Aboriginal religion Aztec B Baha'i Baptist Black Muslim / Nation of Islam black supremacist Buddhist Buddhist (other) Bushido C Catholic Chinese traditional religion / Confucian Christian (all) Christian (denomination unknown) Christian (generic) Christian (medieval) Christian Science Churches of Christ (Stone-Campbell) Communist Congregationalist cosmic entity

cursed Cyberpunk D Deist demon demon animal demonolatry Disciples of Christ dragon Druid / Celtic Pagan Druze Dutch Reformed E Eastern mysticism Eastern Orthodox Egyptian classical religion Elf Elvis worship Environmentalist / Gaian Evangelical Existentialism F Faerie familiar Feminist fictional religions Freudian G gambling genie ghost / spirit Gnostic goddess worship Goth Greco-Roman classical religion Greek philosophy Gypsy / Roma H Hedonist hidden race religions Hindu

Hippie Humanist hunting I idiosyncratic Incan Inuit J Jain Jehovah's Witnesses Jewish Jewish Catholic Judeo-Christian L Latter-day Saint / Mormon LGBT Luddite Lutheran M Machiavellian manifestly non-religious Mayan Methodist miscellaneous Muslim mutant supremacist mutophile mystic entity invoked N Native American religion Nazi New Age Nietzschean Nihilist Ninjutsu Non-Denominational Non-Religious Norse/Teutonic paganism not applicable not applicable (alien animal) not applicable (animal)

not applicable (animated inanimates) not applicable (monster) not applicable (mutated animal) not applicable (robot/A.I.) O Objectivist occult other activists other deities P Pagan (all) Pentecostal Peoples Temple Polynesian traditional religion possessed by demon possessed by spirit Presbyterian primal-indigenous Protestant Protestant (fictional denominations) Protestant (other) Protestant (all) Puritan Q Quaker R radical pacifist Rastafarian religious religious/ethical resurrected S sadist/masochist Salvation Army Santeria Satanism Scientism Scientology sentient inanimates separatist Seventh-Day Adventist Shinto Sikh

Slavic paganism Social Darwinist Spiritism Sumerian / Mesopotamian Swedenborgian T tabula rasa Taoist Tarot Tengriism Theosophist Tibetan Buddhism Transcendental Meditation Transhumanist U UFO religion ultra-nationalist Unification Church Unitarian / Universalist United Church of Christ uplifted animal Utilitarian Utopian V vampire Vegan / Animal Rights vengeance Vodoun W White Supremacist Wiccan Y Yazidi Z Zen Zoroastrian

Bíblies de Sefarad

La Biblioteca Nacional d'Espanya acull l'exposició Biblias de Sefarad: las vidas cruzadas del texto y sus lectores. Organitzada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, ens mostra com en el judaisme medieval la Bíblia hebrea constitueix l'eix central sobre el qual gira la vida cultural i religiosa dels jueus de la Península ibèrica. Explora la història del text i la interrelació amb els lectors i col·leccionistes que les van usar, estudiar i posseir, i apropa el visitant a les maneres com la Bíblia hebrea era llegida, interpretada i representada a l'Edat Mitjana. L'essència de l'exposició és en els manuscrits que van ser produïts a la Península ibèrica, que van ser llegits per jueus i per conversos en els regnes medieval, i col·leccionats després per diferents propietaris i institucions. La majoria dels manuscrits que s'exhibeixen surten per primera vegada de les seves institucions d'origen i se'ns ofereix la possibilitat de conèixer-les, observar-les i comprendre un fragment de la història cultural dels regnes de la Península.

La mostra és organitzada en vuit seccions: La Bíblia: la Tanakh en el lloc central de cultura jueva. Aprenentatge: la llengua de la Bíblia, l'hebreu, passa a ser objecte d'estudi per emprendre la tasca de la seva traducció. Litúrgia: el text sagrat com a base de la litúrgia tant pública com privada. Exegesi bíblica: els significats del text. Polèmica: les interpretacions. Raó i revelació: enfrontament entre ciència i fe. Espais de lectura i tipus de lectors: els diferents usos del text bíblic i la seva influència en l'arquitectura, la poesia, l'ornamentació... Col·leccionisme: els manuscrits elegits pretenen ser testimoni, en alguns casos, de permanència, i en altres, d'un viatge d'anada i tornada que reflecteix les pròpies vides dels seus lectors i posseïdors.

El fragment més antic d'un evangeli? [2]

Tom Verenna, a More Thoughts on the Markan Manuscript Fragment, afirma que tot indica que la imatge que circula sobre el suposat fragment de l'Evangeli de Marc és falsa, i ens ho explica en el seu bloc. També és cert que ningú, de moment, no ha sortit ni en defensa ni en contra de la notícia. Silenci tant pel que fa al descobriment com a la imatge del fragment.

El fragment més antic d'un evangeli? [1]

Biblioteca digital de literatura àrab clàssica

Publicat el 18 gener 2012 per blocdelletres

Majaliss és una biblioteca digital de literatura àrab clàssica que manté la Oficina de la UNESCO a Rabat. Amb aquesta iniciativa es vol millorar l’accés i la preservació del patrimoni cultural en el món àrab.
Apart de l’accés gratuït a centenars de llibres de domini públic, Majaliss ofereix la possibilitat de descarregar les obres o d’obtenir els CD-ROM, dels quals fins ara se n’han publicat cinc.

http://rabat.unesco.org/majaliss

• Més informació

Cicle de literatura concentracionària

La Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix organitza el cicle Plomes contra els filferros, que té com a tema principal l’experiència dels presos que van estar en camps de concentració. El cicle recorda la literatura de les víctimes catalanes de l’holocaust, com Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella, i mostra material fotogràfic i audiovisual dels camps de concentració alemanys, com el documental Gueto, que mostra el barri jueu de Varsòvia de l’any 1942 des del punt de vista de Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi.

El cicle es compon de set xerrades i l’activitat infantil "Diari dels camps: posem-ho en paraules", un taller que explica què eren les dictadures, què eren els camps de concentració i per què es feien servir.

• Dimarts 14 de febrer a les 19 h. ‘Panoràmica de la literatura als camps nazis: claus d’interpretació i propostes de lectura’.
• Dimarts 21 de febrer a les 19 h. ‘Montserrat Roig - Joaquim Amat-Piniella, la memòria catalana dels camps nazis: del 20 aniversari de la Roig al centenari d’Amat’.
• Dimecres 29 de febrer a les 18 h. Taller infantil ‘Diari dels camps: posem-ho en paraules’. Grup limitat a 20 nens. Cal reservar plaça.
• Dimarts 6 de març a les 19 h. ‘Kertész, el premi Nobel desconegut’.
• Dimecres 14 de març a les 19 h. ‘Jean Améry, el supervivent incòmode’.
• Dilluns 19 de març a les 19 h. ‘Panoràmica Semprún: obres sobre Buchenwald.
• Dijous 22 de març a les 19 h. ‘La trilogia de Primo Levi’.
• Dijous 29 de març a les 19 h. Testimoni en imatges: projecció del documental Gueto.

Programa del  Cicle de Literatura Concentracionaria

Guia de Lectura  de Literatura Concentracionària

Open publication - Free publishing - More camps nazis