Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust (2015)

		Presentació del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust Dijous 29 de gener a les 18:30 h.  En el marc dels actes del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener) presentem a la ciutadania en general i al mon educatiu en particular el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust:  la seva  gènesi, objectius, activitats de divulgació, materials didàctics, línies de treball, etc. Museu de L'Hospitalet - Can Riera Espai de memòria C. Riera de l'Escorxador 17 (l'Hospitalet de Llobregat)

 *

Barcelona

Dia 27. "Les set caixes. La història de l'Europa del segle XX a través d'un testimoni familiar", conferència a càrrec de Dory Sontheimer, autora del llibre Las siete cajas. L'acte tindrà lloc al Palau de la Generalitat, a les 18 h. Acte amb assistència per invitació.
L'acte principal serà la Cerimònia del Record, que tindrà lloc a la plaça de Sant Jaume a les 19:30 h, i consistirà en una encesa d'espelmes, lectura de textos, interpretacions musicals i un minut de silenci per les víctimes de l' Holocaust. Després de l'acte s'inaugurarà l'exposició "Mauthausen. L'univers de l'horror", a l'Ajuntament.

Dia 27. La Filmoteca de Catalunya acollirà al matí la sessió Cinema, memòria, pau i drets humans, arran d’un conveni de col·laboració amb els departaments d’Ensenyament i de Governació i Relacions Institucionals.

Dia 28. El rabí Alain Michel, doctor en Història, oferirà el pròxim 28 de gener, al Seminari Conciliar de Barcelona la conferència que porta per títol La Shoah entre absolu et relatif et entre particularisme et universal. Reflexions autor des aproches d’André Neher et de Manitou (Rev Léon Askenazi).
La conferència tindrà lloc a les 20.00 h, al saló d’actes del Seminari Conciliar de Barcelona, carrer Diputació 231.

  
Girona

Dia 27. L'alcalde de Girona i president del Patronat Call de Girona, Carles Puigdemont, presidirà l'acte commemoratiu que tindrà lloc al pati del Museu d'Història dels Jueus a les 20 h, i que comptarà amb una conferència del periodista Antoni Puigverd. L'acte es completarà amb una encesa d'espelmes de record a càrrec de diversos col·lectius ciutadans i la interpretació musical del quartet Brossa.

Besalú

Dia 30. Encesa d'espelmes a càrrec de representants de diferents col·lectius locals, amb la intervenció inicial de l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó. Membres del club de lectura de la Biblioteca Ramon Vidal de Besalú oferiran una lectura compartida d'una selecció de fragments relacionats amb testimonis de persones víctimes de l'Holocaust.

Jueus conversos i inquisició, una convivència frustrada

El doctor en Història Medieval de la Universitat de València, Ferran Garcia-Oliver presenta la conferència "Jueus conversos i Inquisició, una convivència frustrada", en el marc del cicle de conferències Dissidència: viure, creure i pensar diferent (s. XVI-XVIII). Garcia-Oliver, a més de doctor en Història, és escriptor i també és membre del consell de redacció de la revista Espill. A la xerrada explicarà els detalls del seu article publicat a la revista Afers sobre la convivència entre la religió cristiana i jueva durant els segles de màxima activitat de la Inquisició.

La conferència, organitzada per l'Institut d'Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (Universitat de Girona), tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Nahmànides, del carrer Sant Llorenç, s/n, a les 19 h.

El cicle de conferències Dissidència: viure, creure i pensar diferent (s. XVI-XVIII) s'emmarca dins l'exposició La Girona dissident, exposició que es pot veure al Museu d'Història dels Jueus fins el 6 d'abril de 2015 i que proposa una aproximació a les diverses maneres de pensar i de viure que, en uns temps difícils, van fer part de la història de Girona.

El cicle pretén posar a l'abast del públic els resultats de les últimes recerques i interpretacions històriques sobre aspectes tan diversos com la marginació que va patir la majoria de persones que formaven part de la societat conversa, la pressió religiosa de les minories i de les creences considerades herètiques, o la persecució de les dones que practicaven arts curatives ancestrals, per les quals eren acusades de bruixeria.

Programa

29 de gener: "Jueus, conversos i inquisició, una convivència frustrada", Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València).

26 de febrer: "Contra moros i jueus, o com es perseguia la dissidència als Països Catalans (segles XV-XVII)", Dolors Bramon (Universitat de Barcelona).

26 de març: "Los conversos en Galicia y Portugal a través de los sambenitos del Museo Diocesano de Tui", Suso Vila (Universidad de Santiago de Compostela).

30 d'abril: "La bruixeria en la cultura popular catalana", Josefina Roma (Universitat de Barcelona).

28 de maig: "Xuetes a Mallorca: antroponímia i malnoms de les famílies amb origen jueu", Rosa Planas (Universitat de les Illes Balears).

Fugint de l'Holocaust pel Pirineu de Lleida

Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Editorial Milenio, 2014) és el nou llibre de Josep Calvet (la Pobla de Segur , 1965). Doctor en Història per la Universitat de Lleida, és autor de la primera anàlisi global sobre l'arribada a Espanya de refugiats de la Segona Guerra Mundial (Las montañas de la libertad, 2010), i coautor d'una investigació sobre les xarxes d'informació i evasió aliades (La Batalla del Pirineu. Xarxes d'informació i d'evasió aliades al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, 2011). Els seus treballs més recents reconstrueixen les fugides protagonitzades per evadits jueus.

Com ja va fer Rosa Sala a La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España (Ediciones Península, 2011), Josep Calvet relata la fugida que milers de jueus van protagonitzar a través del Pirineu escapant de la barbàrie nazi. La península Ibèrica es va convertir en la principal via d'escapament, en unes dures condicions a causa de l'orografia, el clima i l'estricta vigilància exercida a banda i banda de la frontera. Centenars de persones van arribar a la província de Lleida per posteriorment dirigir-se a Amèrica o al protectorat britànic de Palestina, malgrat que d'altres es van quedar a Barcelona, com explica el projecte Verbannung de l'Associació Cultural Mozaika, que pretén rescatar la història de l'exili jueu alemany dels anys 30 a través de la història personal de deu refugiats jueus que van passar o es van establir a la ciutat.

Huyendo del Holocausto s'endinsa en aquella aventura, recorre els escenaris del pas dels refugiats, i reconstrueix, a través dels testimonis, les històries personals i familiars de desenes de jueus que es van veure atrapats pel terror i la destrucció de la maquinària nazi i les seves conseqüències.

El judío errante ya ha llegado

En 1929, Albert Londres emprèn un viatge per descobrir els jueus. De Londres a Praga, passant pels miserables guetos de Varsòvia i Transilvània, les seves indagacions acaben a Tel Aviv, on ja està en marxa el somni sionista de crear l'Estat d'Israel. La crònica que recull aquest fascinant periple analitza de forma profètica una qüestió clau en la història europea contemporània: davant l'antisemitisme imperant, s'imposa considerar com una possibilitat real la refundació d'Israel. Londres és absolutament conscient -molt abans que els nazis prenguin el poder- del perill que plana sobre les comunitats jueves a Europa oriental: "El dia en què els soviets perdin terreny, les Creus Vermelles podran preparar les seves ambulàncies. La revolta ària utilitzarà els ullals". Tot i això, tampoc ignora la llavor de conflicte que comporta l'emigració jueva a la Palestina britànica. En aquest sentit, la seva conclusió és sorprenentment lúcida: " Un no a Orient no té el mateix valor que a Occident. En certs països, després d'un no encara es pot continuar la conversa".

El que el periodista francès Albert Londres va fer el 1929 va ser un viatge a través de totes les comunitats jueves d'Europa, o millor dit al llarg i ample de les diferents i fins i tot divergents sensibilitats del judaisme europeu. Cal donar importància a aquest text per la data en què va ser escrit, entre les dues guerres mundials i immediatament abans del canvi traumàtic que la guerra de 1939 va suposar per als jueus.

No obstant això, encara que efectivament la data del retrat que Londres fa del judaisme el fa molt significatiu, encara ho és més el seu contingut. En l'època moderna tendim a pensar en el judaisme -almenys quan ho pensem des de la modernitat- com en un tot uniforme, per confús que ens sembli. I no és així. En diferents proporcions i versions ser jueu implica llengües, costums, visions del món, ideologies, orígens, classes i també percepcions religioses diferents. Malgrat la seva cohesió supracultural, la seva disgregació fa del judaisme un món complex. Per això, en un moment en què coincidia el creixement mundial del sionisme amb el projecte d'una Llar Nacional a Palestina, amb el sorgiment de líders polítics i culturals jueus en diferents llocs del món, i amb l'aparició, reactiva, de nous antijudaismes, Londres viatja de París al Regne Unit, d'allà a l'Europa central germànica i després a l'Europa centreoriental dels nous estats sorgits després de la Gran Guerra, per arribar finalment a Tel Aviv. I descobreix que el judaisme representa moltes realitats diferents i en marxa, i realitats més connectades entre si però no per això sempre aliades.

Per a un dels interlocutors jueus de Londres, a Varsòvia, "realment, estem dividits en quatre: els jueus d'on vostè prové: els assimilats; els jueus d'aquí: els empresonats; els jueus de Palestina: els il·luminats;  els jueus com jo. [...] En resum, què vol vostè, Ben? Si el sionisme té futur, no deixi de escriurem des de Jerusalem. Aniré allà. I, jueu com sóc, viuré com un jueu. Si no, pensi en mi quan torni a París".

Deia una crònica de Le Petit Parisien que els jueus occidentalitzats, en un gran percentatge amb una religió poc viscuda o abandonada tant com els seus costums, representarien la població còmodament establerta en els seus països, disposada potser a sentir-se jueva però no a emigrar a Israel; els sionistes, idealistes del seu nou Estat, nacionalistes d'una nació per construir, no deixen de ser una minoria entre els assimilats, l'única possibilitat d'èxit dels quals estaria en mobilitzar una gran part dels "empresonats" orientals, marginats pels nous nacionalismes. Queden al marge d'aquesta combinació els jueus confortablement instal·lats en el gueto o disposats a abandonar-lo per assimilar-se, no per colonitzar deserts.

Londres recull totes aquestes sensibilitats amb sorpresa, a vegades amb humor, però deixa constància d'un problema secular i tràgic que confirmaria l'arribada al poder del nazisme. Un text imprescindible perquè, més enllà del retrat d'una època, Londres dóna veu a un món que en pocs anys emmudiria en els camps d'extermini desapareixen per sempre.

Cap d'any: el nom i el prepuci de Déu

Ja que som a 1 de gener, recupero aquest apunt de fa dos anys per recordar dues curiositats bíbliques. La primera, que avui és sant Emmanuel, Manel o Manuel, nom que prové de l’hebreu עִמָּנוּאֵל (Immanu’el, “Déu és entre nosaltres”). És l’altre nom de Jesús. Segons la profecia d’Isaïes (Is 7,14), el Messies s’havia de dir Emmanuel: “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel”. Així ho repeteix Mateu en el seu evangeli (Mt 1, 18-25):

“El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.”

Així doncs, recordem que Jesús (en arameu, la llengua d’Israel en aquells temps, יֵשׁוּעַ, Ieshuà) té dos noms. No entrarem, però, en la qüestió de per què Josep desobeeix Déu ni en les moltes interpretacions que una situació com la descrita ha suscitat. Sí que vull fer un petit comentari sobre el mot “verge” a Mateu i que a Isaïes és “jove”. La Septuaginta, la versió grega de la Bíblia hebrea (Tanakh), comet un error en la traducció i en lloc de fer servir “dona jove” fa servir “verge”, que serà el terme que els evangelis utilitzaran i que passarà al llatí de la Vulgata (versió llatina de la Bíblia). Amb aquest petit detall quedaria resolt l’enigma de la virginitat de Maria, però ens hauríem quedat amb una teologia menys brillant.

Continuem amb les celebracions del primer dia de l’any. Un de civil, un de cristià... ens falta el jueu.

Continueu llegint a Bereshit

La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre

Barcelona ha encès els llums de Nadal. Caminem pels dies més curts de l'any. La llum és potser un dels elements característics d'aquestes festes que celebren el final i el començament del cicle agrícola anual: vida i mort. Arriba el solstici d'hivern. La vida es reclou al voltant de la llar, a l'escalfor del foc i el bestiar, com en un pessebre. La gent es reuneix en el silenci de la nit. El vi ja ha fermentat i servirà per celebrar que els dies s'allarguen i que el nou cicle comença. Any nou, vida vella... de color sèpia.

Arbre de Nadal de Can Jorba, al Portal de l'Àngel
(1970; Francesc Català-Roca).
Exposat de 1965 a 1988, i recuperat el 2012

Les festes religioses solapen les festivitats paganes. L'Advent cristià, les quatre setmanes que donen pas al Nadal, recull la tradició de la llum, tot esperant el naixement de Jesús (nativitatis domini), encenent una espelma per cadascun dels quatre diumenges abans del dia 25. Igual que la Hanukkà jueva, la festa de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem. L'arbre de Nadal, l'arbre de l'Univers de la mitologia nòrdica, símbol de fertilitat, adornat i il·luminat amb la llum del món.

Farem un esforç i mirarem més enllà dels llums dels aparadors, de la fressa, del brogit de la gent pels carrers. Buscarem la pau idíl·lica de la infantesa, el silenci dels llums de l'arbre en la foscor de la sala, l'escalf i l'olor del braser crepitant, el compàs del rellotge de paret; buscarem la ingenuïtat i el regal sota l'arbre o sota el llit. Ensumarem l'olor de molsa, d'eucaliptus, d'encens, de fred. Ens perdrem en el silenci d'algun claustre, pels pessebres i els diorames de l'església de Betlem, per les notes d'una antiga nadala, pels estrets carrers del call, entre les pedres de la vella sinagoga del carrer Marlet. O entre la geografia sentimental de les pàgines d'un tebeo, perquè fins i tot els records més lluminosos s'il·luminen amb tristes bombetes de 25 watts.

[+]

El cicle de Nadal i una nadala

La Càbala jueva, amb Manuel Forcano

La Càbala jueva. Seminari a càrrec de Manuel Forcano
Curs de l'Institut d'Humanitats de Barcelona

Dimecres I 21.01.15 I La Càbala jueva: definició, teoria i pràctica. Definicions bàsiques. La càbala teòrica: temes principals. Els càlculs del missatge bíblic: xifres i lletres. L'arbre de la vida: les Sefirot. La càbala pràctica: èxtasis i revelacions. Samuel Abulàfia de Saragossa. El poder dels talismans i els amulets.

Dimecres I 28.01.15 I La Càbala medieval: Llenguadoc, Catalunya i Castella. El Llibre de la Creació. Narbona, el bressol de la Càbala provençal. Isaac el Cec i el seu cercle. El Llibre de la Claredat. L'escola cabalística de Girona: Esdra i Azriel de Girona. L'escola de Barcelona: la càbala secreta. Mossé ben Nahman de Girona i Salomó ben Adret de Barcelona. La càbala castellana: Moisès ben Shem Tov de Lleó i el Zóhar.

Dimecres I 04.02.15 I La Càbala de la Redempció: Isaac de Llúria i el cercle de Safed. L'expulsió dels jueus de 1492. La llegenda de rabí Yossef della Reina. La càbala de la redempció. El cercle cabalístic de Safed a Israel: Moisès Caro, Moisès Cordovero i Isaac de Llúria. El trencament dels recipients: l'error de Déu?

Dimecres I 11.02.15 I La Càbala messiànica: dels falsos messies als rabins sants. Els temps messiànics. Els falsos Messies: David Reubeni, Salomó Molho. La càbala messiànica de Shabtai Tsví. El gran formulador: Natan de Gaza. El frankisme: les teories de Jacob Frank. La fi del cabalisme elitista. Els Hassidim. La càbala, avui.

El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega

Conferència “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega” a càrrec d’Anna Colet, tècnica del MCUT i directora de les excavacions a la necròpolis jueva de les Roquetes. Aquesta conferència es fa dins del cicle Tragèdia al call. Tàrrega 1348. L’acte tindrà lloc aquest proper dijous dia 18 de desembre a dos quarts de 9 del vespre a les Sales Nobles del Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega.

Hanukkà 2014

El dia 25 de Kislev, dimarts dia 16 de desembre, comença Hanukkà, la festa jueva de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem l'any 164 ec. A Barcelona es farà l'encesa pública de la segona espelma el dia 18, a les 18:30 h, a la plaça de Sant Jaume, i el dia 23, a les 20 h, la vuitena a la plaça del Vi de Girona.

La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre

Descobrint el Call de Barcelona

 Inscripcions hebrees a les parets del Call de Barcelona

L’actual Sant Domènec del Call, a Ciutat Vella, s’anomenava, a mitjan segle XIV, carrer de l’Escola i era la via principal del Call de Barcelona, el barri jueu de la capital catalana. La ciutat va tenir durant segles una important comunitat jueva fins que, la nit del 5 d’agost de 1391, el barri va ser brutalment atacat i els seus ciutadans, perseguits i molts d'ells assassinats. Més de 600 anys després, diverses rutes, com la que ofereix l’empresa Sternalia productions el primer dissabte de cada mes, intenten recuperar el llegat jueu a Barcelona. Ho fan passejant pel Call, identificant-ne els edificis emblemàtics i buscant detalls amagats del passat jueu. En dos grups, en català i en castellà, els guies mostren com vivia la comunitat jueva barcelonina, utilitzant fets històrics documentats, però també llegendes i rumors de l’època. L’objectiu, com explica Carmen Kobiakova, guia de la ruta i col·laboradora de l’Associació Call de Barcelona, és “rescatar la memòria de la comunitat jueva i rescatar la tradició, els costums, les llegendes, que és la part important per entendre el marc social d’aquella època”. La ruta inclou la visita a l’antiga Sinagoga Major de Barcelona, el més important dels cinc temples jueus que hi havia a l’Edat Mitjana a la ciutat i recuperada i oberta al públic ara fa uns anys. És l’última parada abans d’acabar la ruta al Palau Requesens, on els participants poden gaudir d’un sopar degustació de menjar coixer amb receptes de cuina tradicional jueva, i participar en una xerrada sobre la vida i els costums de la comunitat hebrea a Barcelona.