Dia Internacional de l'Holocaust (2013)

L'any 2005, les Nacions Unides van designar el dia 27 de gener com  a  Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust . Cada any es dedica a un grup específic de víctimes, i enguany es focalitza en els Justos entre les Nacions. Es tracta d’un reconeixement de l’Estat d’Israel a persones no jueves que van arriscar les seves vides per salvar jueus.

El Departament d’Ensenyament i el Memorial Democràtic se sumen al dia internacional de commemoració en record de les víctimes de l’Holocaust amb un acte centrat en l’exili, la deportació i l’Holocaust.

Hi participaran més de 200 alumnes de 6 escoles que llegiran textos amb testimonis de persones salvades, les persones justes que els van salvar i una explicació del que va succeir. Es llegiran també els noms de 60 justos. l llarg de l’acte, una estudiant interpretarà dues peces musicals amb el violoncel. Serge Barba, nascut a la Maternitat d’Elna i  president de l’Associació Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l'Exode , impartirà una conferència.  L’acte comptarà amb la presència de Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament, Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i David Serrano, professor de la Universitat Ramon Llull.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, han organitzat també altres actes commemoratius.

El 27 de gener, la Filmoteca de Catalunya projectarà el cicle In memoriam: la Shoah.

Es podran veure tres pel·lícules: Prisoner of Paradise (EUA, 2002. Malcom Clarke, Stuart Sender. Documental); Lo Tafhidenu (EUA-Palestina, 1947. Meyer Levin, Tereska Torres, Yankel Mikalowitz) i Plus tard, tu comprendras (França, 2008. Amos Gitai). A més, els cinemes Girona estrenaran el documental L’estigma (Catalunya, 2012. Martí Sans).

El dia 28 tindrà lloc un acte institucional al Palau de la Generalitat. Hi haurà una conferència a càrrec de Manuel Forcano , poeta i traductor de l’hebreu al català. Prèviament, Rhoda Henelde, nascuda al gueto de Varsòvia i traductora del jiddisch a l’espanyol. Presidirà l’acte la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega. Posteriorment, a les 19.30 h, tindrà lloc, com cada any, la Cerimònia del record a la Pl. Sant Jaume.

Homenatge dels joves a les víctimes de l'Holocaust

Auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna
Dijous 24 de gener, a les 11 h
Valldonzella, 23
Barcelona

Homenatge institucional al Palau de la Generalitat i Cerimònia del Record

Exposició La Shoah. Què, qui, com, quan, on, per què
Dilluns, 28 de gener, inauguració a les 17 h
Ajuntament de Barcelona, Plaça Sant Jaume s/n.

Acte institucional al Palau de la Generalitat
Dilluns, 28 de gener, a les 18 h
Auditori del Palau de la Generalitat (entrada pel carrer del Bisbe)
Només s’hi pot assistir amb invitació

Cerimònia del record
Dilluns, 28 de gener, a les 19.30 h
Pç. Sant Jaume (acte obert al públic)

Rosa Sala Rose, assagista, traductora literària 

i investigadora de la història i la cultura alemanyes

(Foto: Daniela Dentel)

L’Holocaust a Barcelona

L’Holocaust té moltes dimensions i una de les més desconegudes és la seva repercussió a casa nostra. Conferència a càrrec de Rosa Sala Rose, historiadora. Presenta: Sergi Jover Rejsek, poeta i membre de la Junta Directiva de l’Ateneu, que parlarà sobre el significat d’Auschwitz.

Organitzador: Ateneu Barcelonès
Divendres 25 de gener, a les 19.30 h
Lloc: Sala Oriol Bohigas
Entrada lliure

La Shoah: imatges d'una bogeria

L’Associació cultural Massada-Sabadell, des del dia 11 de gener fins el dia 25 d’aquest mateix mes, presenta a la sala relacional del Centre Cívic de La Creu Alta (Can Balsach) de Sabadell l’exposició de fotogra fies La Shoah: imatges d'una bogeria, amb fons documentals procedents de la Fundació Baruch Spinoza i comissariada pel Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

L'últim català d'Istanbul

 El vell barri jueu de Balat d'Istanbul, en el segle XIX (Font: Rivavakfi)

Llegiu l'article a Bereshit

La Xoà: imatges d'una bogeria

L’Associació cultural Massada-Sabadell, des del dia 11 de gener fins el dia 25 d’aquest mateix mes, presenta a la sala relacional del Centre Cívic de La Creu Alta (Can Balsach) de Sabadell l’exposició de fotogra fies La Shoah: imatges d'una bogeria, amb fons documentals procedents de la Fundació Baruch Spinoza i comissariada pel Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

L'exposició recull fotogra fies dels arxius de l’Autoritat per al Record dels Màrtirs i Herois de la Xoà Yad Vashem, i ens fa un recorregut per la Shoà (que en hebreu signi ca “destrucció”, “catàstrofe”, i que també es coneix com a Holocaust), que va signi car l’extermini de sis milions de jueus (un milió i mig eren nens i nenes), i centenars de milers de gitanos, homosexuals i diversos opositors a la ideologia nazi.

Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc

Restes de l'enterrament jueu trobat durant les obres fetes al 

Tir Nacional l'octubre del 1945 (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

L'article "Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc", de Xavier Maese i Jordi Casanova, va ser publicat a la revista Tamid (Barcelona, núm. 4, 2002-2003, p. 7-25), de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics de l'Institut d'Estudis Catalans.

Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc from Enric H. March

[+]

El cementiri jueu de Montjuïc

López Batlle, A. El cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona). Historiografia i arqueologia. Barcelona: CERHISEC (Centre de recerca històrica del Poble-sec), 2011. ISBN: 978-84-615-4558-2.

In memoriam: la Xoà

 Mémorial de la Shoah (París)

El dia 27 de gener, dins la jornada internacional en record de la Shoà, la Filmoteca de Catalunya programa la sessió "In memoriam: la Shoah", amb tres pel·lícules, una de les quals, Els il·legals, mai no s'ha vist a Catalunya en la seva versió íntegra.

Prisoner of Paradise / Presoner al paradís
Malcolm Clarke, Stuart Sender . 2002 . VOSC . 96'

Un documental nominat a l’Oscar i basat en la vida de Kurt Gerron, un jueu alemany cabareter i actor de cinema de la dècada dels 20 i els 30 que va ser enviat al camp de concentració de Theresienstadt.

Lo Tafhidenu/Els Il·legals

Meyer Levin . 1947 . VOSC . 72'
Un film testimoni que ens presentaran Rhoda Henelde Abecasís, traductora al castellà de literatura yiddish, i que de petita va travessar Europa com a il·legal; i Ariel Schweitzer, historiador de cinema i crític a "Cahiers du cinéma". Presentació a càrrec de Rhoda Henelde Abecasís i d'Ariel Schweitzer
 

Plus tard, tu comprendras / Més endavant ho comprendràs

Amos Gitai . 2008 . VOSC . 89'

Madame Gornick ronda pel seu apartament mentre escolta el televisor. És l’any 1987, i l’aparell retransmet el judici de Klaus Barbie, en què s'aporten testimonis sobre diverses detencions, empresonaments i deportacions que van tenir lloc durant la Xoà.

Massada Sabadell 20

Massada 20 from Enric H. March

Jueus, conversos, Inquisició. Una convivència frustrada

La revista Afers. Fulls de recerca i pensament va ser fundada l'any 1985 per Sebastià Garcia Martínez. L'Editorial Afers és un projecte editorial i cultural nascut a Catarroja (País Valencià) el 1983 que vol ser estimulant per a la vida intel·lectual dels nostres països catalanoparlants amb les seues revistes periòdiques: Afers. Fulls de recerca i pensament, El Contemporani. Arts, història, societat i Arxius de Sociologia.

Afers ha esdevingut amb els anys una revista de referència que, editada en català, ha mantingut la independència intel·lectual i ha salvaguardat la pluralitat de posicions respecte del fet històric, a més d’haver-se convertit en una publicació capdavantera i de referència per a la historiografi a catalana, i no només. Una publicació periòdica que ha aconseguit més que cap altra posar fi a la parcel·lació de la historiografia dels Països Catalans. Quan apareix aquesta edició en suport digital, la revista ja ha ultrapassat els seixanta números, una fi ta mai no aconseguida per cap altra publicació en català de característiques semblants. Els debats que han acollit les seues pàgines, les monografies o els dossiers que ha publicat, coordinats -i avalats- per historiadors de renom, van de la prehistòria a la més recent actualitat històrica, o de la geografia històrica a la historiografia.

El número 73 està dedicat al judaisme medieval del territoris de parla catalana. Sota el títol Jueus, conversos, Inquisició. Una convivència frustrada desplega els següent 13 articles:

• Jueus, conversos, Inquisició. Una conviència permanentment frustrada

  Ferran Garcia-Oliver
• Imatges del jueu a la literatura catalana medieval

  Gabriel Ensenyat Pujol
• Dones jueves a la Girona baixmedieval. Pràctiques matrimonials i activitats econòmiques

  Teresa Aleixandre Segura
• Na Goig fa testament. Les darreres voluntats d'una dama jueva de la Girona medieval

  Sílvia Planas i Marcé
• Jueus contra la norma, o els fracassos de la segregació

  Ferran Garcia-Oliver
• La imatge com a arma. Jueus i conversos enfront de les arts visuals cristianes a la Corona d'Aragó

  Juan Vicente García Marsilla
• La incorporació dels conversos a la gestió finacera de la ciutat de València (1391-1427)

  Rafael Narbona Vizcaíno
• Històries de la vida en la persecució inquisitorial. La família Roís de Corella (1417-1519)

  Enrique Cruselles Gómez
• Els primers edictes de gràcia de la Inquisició valenciana (1482-1589)

  José Bordes García
• Cristians nous a València a la primeria del segle XVI. Conversió i immigració després del decret de 1492

  José María Cruselles Gómez
• Pràctiques i procediments jurídics i institucions de la Inquisició reial (segle XV)

  Juan Antonio Barrio Barrio
• Heterodòxia, creences i condicions de les judeoconverses a la Corona d'Aragó en la baixa Edat Mitjana

  Miguel Angel Motis Dolader
• Els xuetes de Mallorca. Estat de la qüestió

  Mateu Colom Palmer

Nadal a l'infern

Nadala alemanya (1941) 
[Bon Nadal]

El dia 8 de desembre de 1941, en el camp de concentració de Chelmno, comencen les primeres operacions d’extermini sistemàtic. És també el primer lager en la història de l’Holocaust on es fan servir càmeres de gas. Hi van a parar els jueus dels guetos de Lodz i Warthegau. Moren assassinats 150.000 jueus i 5.000 gitanos. L’11 de desembre alemanya declara la guerra als Estats Units. S’acosta el Nadal.

El 18 de desembre Hitler reuneix els seus generals i els ofereix un àpat de Nadal a Munic. El Führer mai s’ha sentit gaire a gust enmig de l’alta oficialitat de la Wehrmacht, tan aristocràtica. És conscient que no gaudeix del mateix estatus i que no el consideren un dels seus, però té una cort fidel. I és Nadal.

Nadala alemanya, revers (1941)
[Bon Nadal i feliç any nou]
[Salut al nostre Fuhrer] 

Nadal a l'infern:continueu llegint a Bereshit

L'art i la realitat social interpretats per George Grosz

Per Marc Soler, El 'mono' de tinta

Grosz a l'estudi (Foto: Marc Soler)

Quan els nazis van arribar al poder van organitzar una exposició itinerant de caràcter difamatori que es deia "art degenerat". Entre les obres triades en figuraven una vintena de Georges Grosz, una de les seves bèsties negres. A més a més van retirar fins a gairebé tres-centes obres seves dels museus públics on la seva obra era exhibida.
Un dels motius (encara que no pas l'únic com veure'm) que tenien els nazis per incloure Grosz en aquesta exposició eren / són els retrats que va fer de Hitler amb una clara voluntat de denuncia. Després del cop d'estat de Hitler del 8 de novembre de 1923, a la portada del diari "Die Pleite" (La Fallida) es va publicar un dibuix de Grosz que es titulava "Siegfried Hitler". Val a dir que "Siegfried" es un nom germànic compost per "victòria" i "pau". El sarcasme resulta evident. A la imatge es pot veure Hitler vestit amb una pell d'os, una espasa a la cintura, el tatuatge d'una creu gamada i un collaret format pel que semblen ser unes dents humanes: tota una premonició. Aquest "retrat" forma part de la magnifica exposició "George Grosz".

El mes de gener del 1933 Grosz fuig just a temps per salvar la pell quan les tropes d'assalt irrompen al seu estudi i habitatge havent estat nomenat Hitler canceller del Reich el dia 31. A la tardor s'instal·la a Long Island i comença a publicar a la prestigiosa revista de referència "Esquire". Des del refugi nord-americà segueix les informacions que li arriben d'Europa i de la Guerra Civil espanyola. L'art de Grosz continua ben afilat a l'hora de denunciar la guerra i el militarisme. Té dos dibuixos dedicats al general feixista Queipo de Llano - acomiadat de la Casa Reial va escampar xafarderies en un cafè de Madrid dels que la premsa se'n va fer ressò - tan demolidors com el que havia dedicat a Hitler: un d'aquestes dibuixos, que també s'exhibeix a la mostra, es diu "Queipo's aperitif". Entre el dibuix de Hitler i el de Queipo de Llano, hi ha tota una una trajectòria a la que es té accés en el recorregut que se'ns proposa al CaixaForum tarragoní. Un parell de retrats de Grosz (un a l'estudi, l'altre a peu dret, sempre amb la pipa a punt) reben el visitant.

Si la denuncia de la guerra i del militarisme es fan ben paleses a l'obra de Grosz (no endebades va conèixer de primera mà els horrors de la Gran Guerra), no hi són menys presents la denuncia de caràcter social i econòmic. En aquest sentit, per exemple, cal remarcar les seccions de la mostra dedicades a "Els horrors de la Primera Guerra Mundial" i el "Compromís polític". O la sèrie dedicada a l'adaptació teatral de la novel·la de Hasek, "Les aventures del bon soldat Svejk" que va fer Erwin Piscator amb la col·laboració de Brecht. Tampoc l'Església és va lliurar de les seves crítiques ferotges tal com testimonia el Crist crucificat amb mascara de gas i botes que li va valdrà un judici per blasfèmia.

Es podria pensar que la temàtica no és motiu suficient per atraure l'espectador a contemplar les obres sortides d'una matèria tan poc atractiva, aparentment, com són els conflictes socials. Són temes que fàcilment podrien caure en el panfletisme i la propaganda. Res més allunyat de la realitat. El geni de Grosz rau, justament, en això: convertir l'art no sols en una eina de denuncia (què ho és i molt potent), sinó que sent tot això, a més, fa que ultrapassi i es projecti més enllà del que es contingent fins a esdevenir universal. A més, la seva obra té la força dels testimoniatge d'una època o un període de la història europea fascinant: el Berlín dels anys 20, la societat d'entreguerres, i la dramàtica caiguda de la República de Weimar.


L'obra de Grosz és una lliçó magistral de dibuix: des dels fets a la tinta xina (executats amb pinzell i ploma de canya) fins quan introdueix el color i la manera com el fa servir a l'hora d'ocupar i distribuir l'espai. Ens descobreix, també, la capacitat d'observació de l'artista en un seguit d'escenes on hi surten reflectits tots els tipus humans de l'escala social de l'època. Per una banda hi veiem mutilats de guerra, pidolaires, venedors de tabac i tota mena de representants dels treballadors, sempre amb un posat deshumanitzat, el gest mecanitzat; i, de l'altra, hi ha la classe dominant, els rics i els burgesos, els poderosos, dominats per l'afany del plaer i el guany.

La composició i el detall amb que estan fetes aquestes obres, però, és el que ens descobreix l'artista de llarga alenada. La manera com veu i representa la ciutat és un clar exemple que ens descobreix a l'avançada el futurisme, però també la seva simpatia pel moviment Dadà. Les perspectives distorsionades, la superposició d'elements urbans, objectes i tipus de personatges; el bigarrament de les escenes o la simplicitat despullada del traç són elements consubstancials a l'obra de Grosz i són els seus trets distintius encara avui. A destacar els 84 dibuixos en blanc i negre i 16 en color que formen la carpeta "Ecce Homo" ("Heus aquí l'home") o els que figuren a la carpeta "Im Schatten" (A l'ombra, 1921) on el contrast entre classe treballadora i la classe dominant resulten punyents. Així mateix cal destacar la sèrie "Els bandits" a partir de l'obra de Schiller. O la vitrina dedicada a la seva col·laboració amb el setmanari alemany d'art i literatura "Wieland".

Un audiovisual i un catàleg indispensables

Dins el recorregut d'aquesta mostra antològica i completíssima s'ha tingut l'encert d'incloure-hi la possibilitat de visionar l'audiovisual del director cinematogràfic Alexander Urban (1954) de 63 minuts de durada, "El porc humà en el punt de mira. L'anhel de George Grosz". El film es va rodar l'any 2009 amb motiu de complir-se el 50è aniversari de la mort de l'artista alemany. L'homenatge filmogràfic inclou la lectura de nombrosos passatges de les cartes i textos que Grosz va escriure per part de diversos artistes alemanys, així com fragments de pel·lícules de l'època que donen una idea del que va ser l'Alemanya o el Berlín dels anys 20.
Així mateix el catàleg amb textos a càrrec d'Annette Vogel ("L'art com a fusell i sabre") de Birgit Möckel ("A piece of my world in a world without peace") i d'Annette Blattmacher ("George Grosz i la guerra civil espanyola") són un magnífic complement a l'exposició i per apropar-se a l'obra de l'artista.

Crèdits fotogràfics

De dalt a baix (tret de la primera) i amb autorització de CaixaForum de Tarragona:
1.– Crepuscle 1922. Impressió òfset en color. Col·lecció particular, Berlín.   2.– Cràter d'obús, 1915. Transferència litogràfica. Col·lecció particular.  3.– Friedrichstrasse, 1918. Fotolitografia. Col·lecció particular.  4.– Persones perfectes, 1920. Transferència litogràfica. Col·lecció particular.  5.– Crepuscle, 1922. Fotolitografia. Col·lecció particular, Berlín.  6.–  Carnaval sagnant, 1915-1916, transferència litogràfica. Col·lecció particular. (Totes les imatges de George Grosz, VEPAG, Barcelona 2012).

La paradoxa de Buchenwald

A 10 km de la ciutat de Weimar, els boscos d'Ettersberg contenen els rastres de diversos episodis de barbàrie de la història d'Alemanya al segle XX. Allà hi va haver un dels més grans camps de concentració en territori alemany del règim nazi i, després, va passar a ser un camp d'internament de la Gulag soviètica. De tot això, poc en queda, i la bellesa dels boscos planteja una paradoxa sobre com gestionar la memòria històrica. Emès en el programa de TVC, Blogeuropa el 17/12/12.