A 10 km de la ciutat de Weimar, els boscos d'Ettersberg contenen els rastres de diversos episodis de barbàrie de la història d'Alemanya al segle XX. Allà hi va haver un dels més grans camps de concentració en territori alemany del règim nazi i, després, va passar a ser un camp d'internament de la Gulag soviètica. De tot això, poc en queda, i la bellesa dels boscos planteja una paradoxa sobre com gestionar la memòria històrica. Emès en el programa de TVC, Blogeuropa el 17/12/12.
Crec que el que fan a Buchenwald és el més intel·ligent que es pot fer amb la memòria dels camps. Això que s'ha anomenat "memòria històrica" ha acabat sent un cau de tòpics que de ben poc ha servit si tenim en compte la quantitat de massacres esdevingudes després de la Xoà. Auschwitz ha acabat sent, per desgràcia, una mena de parc temàtic de l'horror.
ResponEliminaÉs un tema de difícil solució. Cal preservar sense alimentar el morbus. Deixar que la natura segueixi el seu curs enmig de les restes sembla una bona solució. D'alguna manera, la vida continua i el bosc els fa companyia.
EliminaExacte. Vigilant, però, que això no impliqui l'oblit.
ResponElimina