El
Llibre de la Creació , que conjuntament amb el
Zohar conformen les obres principals de la càbala, la mística jueva, va ser presentat per Joan Roca, director del
Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA), el passat dimecres dia 3 d'octubre, al
MUHBA El Call. L'acte, organitzat per
Fragmenta Editorial, va comptar
amb les intervencions del caputxí
Enric Cortès, hebraista i doctor en Bíblia; el poeta i doctor en filologia semítica
Manuel Forcano, traductor i curador de l'obra; i
Mario Satz, llicenciat en filologia hispànica i escriptor. La cantant Lídia Pujol va cloure l'acte recitant uns fragments del llibre.
Manuel Forcano
va destacar la influència d'aquest llibre, fonamental per a la
interpretació de la càbala, a la Barcelona jueva medieval. "Com a
traductor he vist que bona part del llibre es pot llegir en passat o en
imperatiu. I canvia molt, ja que no es relata el que va passar sinó què
ha de passar". Per a ell "el
gran tema
de l'obra és el poder creador de les paraules, ja que el que no diem
no existeix. És el llibre de la màgia de les paraules". En aquest sentit, aquest
"llibre era un mètode per a poder crear, era
pólvora en mans dels homes, encara que a posteriori els propis rabins van
mullar la pólvora per rebaixar-ne el poder". El gran secret està en què, segons la càbala, si es descobreix la clau per interpretar les paraules de la Torà, el Pentateuc hebreu, es pot crear vida. Conegut és el cas del
Gólem, el gegant de pedra que el rabí Loew va crear per defensar el gueto
de Praga i al qual va donar vida escrivint la paraula "emet" (
אמת), que significa "veritat", en el front del monstre. Quan el Gólem va embogir i va començar a matar indiscriminadament, Loew el va sacrificar esborrant-li l'àlef (
א), primera lletra de l'alefat i principi de totes les coses, i va quedar la paraula "met" (
מת): mort. D'acord amb la llegenda, les restes del Gólem estan guardades en un taüt a l'àtic de la sinagoga
Staranová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari.
Per la seva banda, Enric Cortès va qualificar la introducció de Manuel Forcano
de "fabulosa" i va afegir que "portem 400 anys de retard en recuperar
aquesta obra", que és la primera vegada que es tradueix al català. Mario Satz va advertir que "quan ens submergim en una obra com aquesta desapareixen l'espai i el temps". L'editor de Fragmenta,
Ignasi Moreta, va explicar, referint-se a la col·lecció "Sagrats i clàssics", que des de l'editorial es vol fer una
Bernat Metge de les religions, i va explicar que hi ha poquíssims traductors disponibles per publicar versions de textos sagrats escrits en alfabets no llatins".
Llibre de la Creació
Misteri és la millor paraula per definir el
Llibre de la Creació,
un breu i antic opuscle d'especulació cosmològica i cosmogònica
d'origen imprecís, de difícil datació, d'autor desconegut, de contingut
difús, d'estil lacònic i de sintaxi obscura, potser el text més
enigmàtic de la literatura hebrea de tots els temps. Tanmateix, tot i la
seva brevetat i les extremes dificultats per comprendre'n el
missatge, mai tan poques paraules no havien tingut tant poder ni
fascinat tantes ments preclares. El
Llibre de la Creació
és el primer assaig especulatiu conegut del pensament jueu en llengua
hebrea i cal considerar-lo, per tant, com el sòcol conceptual de
diversos sistemes de la filosofia i la mística judaiques. Pocs altres
llibres en hebreu han exercit, després de la cloenda de la redacció del
Talmud, una influència tan decisiva en el desenvolupament del
pensament jueu. Pel que fa específicament a la literatura
d'especulació esotericomística, el
Llibre de la Creació és un text fonamental i indispensable. Pel que respecta a la càbala jueva, és un text fundacional i gairebé considerat sagrat.
[+]
"El 'Libro de la Creación' es un manual para ser Dios", La Contra de
La Vanguardia, 6 d'octubre de 2012
