Besalú, ciutat jueva 2013

Besalú, ciutat jueva 2013

Les llengües del judaisme

El cicle Les Llengües del judaisme proposa un recorregut a través de les diferents llengües que, en temps i llocs diversos, ha emprat el poble jueu; un viatge interessant per a conèixer les formes d’escriptura i d’expressió d’un poble que ha fet de la diversitat la seva forma de ser. S’hi plantejaran diferents aspectes, i s’analitzaran els diversos usos lingüístics, des de l’hebreu, llengua de la Bíblia, fins al català que parlaven els jueus de la Girona medieval.

31 de gener: L'hebreu: de llengua santa a llengua oficial
Manuel Forcano, hebraista, poeta, traductor (Fundació CIMA, Barcelona)

28 de febrer: El Yiddish, lengua europea. Desde su origen al premio nobel
Rhoda Abecasis , filòloga, estudiosa de la llengua i cultura jiddisch (Madrid)

21 de març: La mujer sefardí tradicional en la prosa rabínica judeoespañola
Katja Smid, filòloga, estudiosa del món sefardita (CSIC, Madrid)

25 d’abril: "De la casa para fuera": la transmisión de la haketía, lengua judeoespañola de Marruecos
Line Anselem, professora de literatura hispànica, (Université de Valenciennes, France)

30 de maig: La parla quotidiana de les comunitats jueves de la Catalunya medieval
Joan Ferrer, filòleg i hebraista (UdG, Girona)

Entrada lliure i gratuïta, pel carrer de sant Llorenç

Horari: a les19 h

Organitzen: Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani(UdG).

Paral·lelament, al Call s’hi mostrarà una exposició temporal a l’entorn de “Les llengües del judaisme”, que podrà ser visitada des de febrer fins a juny de 2013.

Imatges i memòria de Mauthausen, 1938-1945

L’any 2005, amb motiu de la commemoració del 60 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis, es va portar a terme una exposició internacional, Imatges i memòria de Mauthausen, en tres llengües, per iniciativa de l’Amical espanyola de Mauthausen i d’altres camps, així com de l’Amical Mauthausen de França i del  Mauthausen Memorial KZ-Gedenkstätte d’Àustria (amb els suport del Ministeri de l’Interior Austríac). La mostra ha estat exposada a diferents ciutats espanyoles i catalanes i ara arriba a Vilanova i la Geltrú amb el subtítol "La deportació als camps nazis i el ferrocarril. Republicans espanyols en els combois de la mort", en el marc del Museu del ferrocarril.

Aquesta exposició presenta  al gran públic un fons excepcional de fotografies de la història del sistema de camps de concentració nazis. La majoria d’elles van ser realitzades per les SS i salvades gràcies a l’acció de deportats republicans espanyols, però també inclou un recull excepcional de les imatges fetes desprès de l’alliberament. Reuneix diverses col·leccions conservades a Europa i Estats Units, entre les quals ocupa un lloc preeminent el fons fotogràfic de l’Amical espanyola de Mauthausen, dipositat al Museu d’Història de Catalunya.

Les imatges ens permeten observar les condicions inhumanes de vida i treball dels internats, així com la quotidianitat de la tasca dels botxins, que es van acarnissar amb els 7.000 espanyols internats al camp, dels quals van morir al voltant de 4.800. Amb l’exposició es rendeix homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme, a la vegada que es contribueix a fer que el coneixement de la seva trajectòria i sacrifici quedin incorporats a la nostra història.

La visita lliure a l’exposició és gratuïta amb l’entrada del museu. En el cas de visites de grups o col·lectius que vulguin aprofundir en la temàtica, es podrà demanar una visita guiada per responsables de l’Amical de Mauthausen, fent una petició al Museu o a la pròpia associació Amical Mauthausen.

Activitats complementàries:

Visites comentades: el Museu ofereix una visita comentada a la mostra tots els segons dissabtes de cada mes a partir de les 13.30 hores.

Conferències: dia 5 de març, a partir de les 17.30 h, xerrada–col·loqui sobre el “Projecte Buchenwald; Deportació i Ferrocarril. Republicans Espanyols en els combois de la mort”, a càrrec d’Enric Garriga, representant de l’Amical Mauthausen.

Plany jueus per la mort del duc de Gandia

Els sefardites d’arreu del món conserven una cançó sobre la mort de Joan de Borja,fill del Papa Alexandre VI, més de 500 anys després. Esperança Costa ens ho va explicar el 7 de maig de 2009 en el "Quadern" d'El País i ara ens ho recorda en el seu bloc i ens amplia la informació amb l'apunt "Timoneda se'l sabia".

Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, 2011-2013

El Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), en col·laboració amb el Memorial Democràtic, convoca el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin. El premi, que parteix del caràcter transversal de l’obra intel·lectual de l’autor judeoalemany, té fonamentalment dos objectius. D’una banda, atesa la consideració que Walter Benjamin va mostrar envers l’acte creatiu en general, es vol tenir en compte la potenciació de la pràctica artística en el camp de les arts visuals i audiovisuals. De l’altra, el propòsit és donar suport a la tasca teòrica que desenvolupen professionals vinculats amb els estudis sobre art, fotografia, arquitectura, urbanisme, cinema, filosofia, història, literatura, sociologia... En ambdós casos, es consideraran prioritaris els projectes que tinguin presents qüestions relacionades amb la història i la memòria del segle XX. La periodicitat de la convocatòria del premi serà biennal.

Franco i l'Holocaust

Hitler i Franco a Hendaia (1941)

Va ser Francisco Franco un defensor dels jueus? El documental de TVE ¿Expedientes robados? Franco y el Holocausto analitza aquest fet i indaga sobre què hi ha de cert en aquesta història, a la llum del que en pensen els historiadors, amb les dades que consten en els arxius i amb el testimonis de jueus que directament o indirectament estan relacionats amb aquest esdeveniment històric.

Al finalitzar la II Guerra Mundial, la primera ministra d'Israel, Golda Meir, i el president del Congrés Mundial Jueu, Israel Singer, van agrair a Franco l'ajuda prestada durant l'Holocaust. Elie Wiezel, Premi Nobel de la Pau, va declarar que Espanya va ser, probablement, l'únic país d'Europa que no va tornar els jueus que fugien de l'Alemanya nazi o dels territoris ocupats.

Afirmen alguns autors que Franco va contribuir a salvar entre 40.000 i 60.000 jueus perseguits pels nazis. La realitat, però, és lluny d'aquesta afirmació; un mite creat davant l'aïllament al qual va sotmetre l'ONU a Espanya després de la guerra i a la necessitat de rentar la seva imatge davant dels vencedors de la guerra mundial. Sí és cert, però, que l'acció individual d'alguns càrrecs polítics (ambaixadors, per exemple) i la no aplicació de les ordres per part d'alguns carrabiners de frontera va permetre a molts jueus poder salvar la vida.

Archivos Tema - ¿Expedientes robados? Franco y el Holocausto

• Archivos Tema - ¿Expedientes robados? Franco y el Holocausto

[+]

Inquisició, franquisme i Holocaust
 
Fugitius del nazisme a Espanya

El darrer guardià

Mozaika
(web i revista)

Cicle "Món jueu", a Amics de la Unesco

Amics de la UNESCO de Barcelona torna a programar un cicle de conferències sota el nom de Món jueu. Amb deu conferències donarà a conèixer diferents aspectes de la cultura jueva. Les primeres cinc són:

1. Aproximació al món sefardita
Qui són els sefardites? Avui dia, què se'n sap, de la seva cultura, precisament a Sefarad-Espanya? Establint la distinció bàsica entre hispanojueus i sefardites, la conferència ofereix una visió general de la vida i cultura d'aquests últims lluny de Sefarad.

MOISÈS STANCKOWICH, vicepresident de TARBUT Castelldefels
21 de febrer de 2013

2. L'essència de la religió jueva.
Els principis de la fe i de la filosofia jueva vistos des de dins el judaisme. El contingut dels seus llibres sagrats, en especial La Torà, i les seves diferents interpretacions.

DALIA LEVINSOHN, ex-secretaria general de la Federació Comunitats Jueves d'Espanya
28 de febrer de 2013

3. El cicle de l'any jueu i les seves festes
Totes les celebracions jueves tenen lloc segons el calendari hebreu que combina l'any solar i el mes lunar. Les celebracions i les festes coincideixen generalment amb canvis d'estacions. Tractarem les celebracions més importants en el judaisme: Roix ha-Xanà, Iom Kippur, Khanucà, Purim i Pesakh

MORIAH FERRÚS, traductora i filòloga hebrea
7 de març de 2013

4.Jueus àrabs i àrabs jueus al Israel actual
Els jueus que abans de la proclamació de l'Estat d'Israel l'any 1948 havien viscut durant segles als països àrabs i eren per això de llengua i de cultura àrab, van ser acollits amb no poques reticències per l'establishment asquenazita el qual, seguint les consignes del sionisme, considerava que constituïa un oxímoron ser àrab i jueu a l'hora, per la qual cosa en comptes de ser anomenats jueus àrabs van rebre el nom de jueus orientals o mizrahim, i sovint també, equivocadament el nom de sefardites. Les reivindicacions de la seva arabitat per part dels jueus orientals ha agafat molta força en un nodrit grup d'escriptors i artistes joves al Israel del segle XXI.

ANA BEJARANO, professora de llengua i literatura hebrees del Departament de Filologia Semítica de la UB
14 de març de 2013

5. Del call de Barcelona a la Haggadah de Sarajevo. Visions creuades
"Del call de de Barcelona a la Haggadah de Sarajevo" és un viatge per la memòria, un recorregut en imatges per l'antic barri jueu De Barcelona. Descobrirem les llums del judaisme medieval català, el paper central de la memòria en la tradició judaica , i la història i els costums del call jueu de Barcelona, a través d'una de les seves creacions més sorprenents, emblemàtiques i belles: el cicle de les haggadot il·luminades.

SILVIA ANGELET, Diplomada en Estudis Avançats (DEA) en Art i Religió a la UPF
21 de març de 2013

* Visita programada al Call de Barcelona

Carrer Mallorca 207, principal 2a
19.00 - 20.30 h