La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre

Barcelona ha encès els llums de Nadal. Caminem pels dies més curts de l'any. La llum és potser un dels elements característics d'aquestes festes que celebren el final i el començament del cicle agrícola anual: vida i mort. Arriba el solstici d'hivern. La vida es reclou al voltant de la llar, a l'escalfor del foc i el bestiar, com en un pessebre. La gent es reuneix en el silenci de la nit. El vi ja ha fermentat i servirà per celebrar que els dies s'allarguen i que el nou cicle comença. Any nou, vida vella... de color sèpia.

Arbre de Nadal de Can Jorba, al Portal de l'Àngel
(1970; Francesc Català-Roca).
Exposat de 1965 a 1988, i recuperat el 2012

Les festes religioses solapen les festivitats paganes. L'Advent cristià, les quatre setmanes que donen pas al Nadal, recull la tradició de la llum, tot esperant el naixement de Jesús (nativitatis domini), encenent una espelma per cadascun dels quatre diumenges abans del dia 25. Igual que la Hanukkà jueva, la festa de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem. L'arbre de Nadal, l'arbre de l'Univers de la mitologia nòrdica, símbol de fertilitat, adornat i il·luminat amb la llum del món.

Farem un esforç i mirarem més enllà dels llums dels aparadors, de la fressa, del brogit de la gent pels carrers. Buscarem la pau idíl·lica de la infantesa, el silenci dels llums de l'arbre en la foscor de la sala, l'escalf i l'olor del braser crepitant, el compàs del rellotge de paret; buscarem la ingenuïtat i el regal sota l'arbre o sota el llit. Ensumarem l'olor de molsa, d'eucaliptus, d'encens, de fred. Ens perdrem en el silenci d'algun claustre, pels pessebres i els diorames de l'església de Betlem, per les notes d'una antiga nadala, pels estrets carrers del call, entre les pedres de la vella sinagoga del carrer Marlet. O entre la geografia sentimental de les pàgines d'un tebeo, perquè fins i tot els records més lluminosos s'il·luminen amb tristes bombetes de 25 watts.

[+]

El cicle de Nadal i una nadala

La Càbala jueva, amb Manuel Forcano

La Càbala jueva. Seminari a càrrec de Manuel Forcano
Curs de l'Institut d'Humanitats de Barcelona

Dimecres I 21.01.15 I La Càbala jueva: definició, teoria i pràctica. Definicions bàsiques. La càbala teòrica: temes principals. Els càlculs del missatge bíblic: xifres i lletres. L'arbre de la vida: les Sefirot. La càbala pràctica: èxtasis i revelacions. Samuel Abulàfia de Saragossa. El poder dels talismans i els amulets.

Dimecres I 28.01.15 I La Càbala medieval: Llenguadoc, Catalunya i Castella. El Llibre de la Creació. Narbona, el bressol de la Càbala provençal. Isaac el Cec i el seu cercle. El Llibre de la Claredat. L'escola cabalística de Girona: Esdra i Azriel de Girona. L'escola de Barcelona: la càbala secreta. Mossé ben Nahman de Girona i Salomó ben Adret de Barcelona. La càbala castellana: Moisès ben Shem Tov de Lleó i el Zóhar.

Dimecres I 04.02.15 I La Càbala de la Redempció: Isaac de Llúria i el cercle de Safed. L'expulsió dels jueus de 1492. La llegenda de rabí Yossef della Reina. La càbala de la redempció. El cercle cabalístic de Safed a Israel: Moisès Caro, Moisès Cordovero i Isaac de Llúria. El trencament dels recipients: l'error de Déu?

Dimecres I 11.02.15 I La Càbala messiànica: dels falsos messies als rabins sants. Els temps messiànics. Els falsos Messies: David Reubeni, Salomó Molho. La càbala messiànica de Shabtai Tsví. El gran formulador: Natan de Gaza. El frankisme: les teories de Jacob Frank. La fi del cabalisme elitista. Els Hassidim. La càbala, avui.

El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega

Conferència “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega” a càrrec d’Anna Colet, tècnica del MCUT i directora de les excavacions a la necròpolis jueva de les Roquetes. Aquesta conferència es fa dins del cicle Tragèdia al call. Tàrrega 1348. L’acte tindrà lloc aquest proper dijous dia 18 de desembre a dos quarts de 9 del vespre a les Sales Nobles del Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega.

Hanukkà 2014

El dia 25 de Kislev, dimarts dia 16 de desembre, comença Hanukkà, la festa jueva de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem l'any 164 ec. A Barcelona es farà l'encesa pública de la segona espelma el dia 18, a les 18:30 h, a la plaça de Sant Jaume, i el dia 23, a les 20 h, la vuitena a la plaça del Vi de Girona.

La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre

Descobrint el Call de Barcelona

 Inscripcions hebrees a les parets del Call de Barcelona

L’actual Sant Domènec del Call, a Ciutat Vella, s’anomenava, a mitjan segle XIV, carrer de l’Escola i era la via principal del Call de Barcelona, el barri jueu de la capital catalana. La ciutat va tenir durant segles una important comunitat jueva fins que, la nit del 5 d’agost de 1391, el barri va ser brutalment atacat i els seus ciutadans, perseguits i molts d'ells assassinats. Més de 600 anys després, diverses rutes, com la que ofereix l’empresa Sternalia productions el primer dissabte de cada mes, intenten recuperar el llegat jueu a Barcelona. Ho fan passejant pel Call, identificant-ne els edificis emblemàtics i buscant detalls amagats del passat jueu. En dos grups, en català i en castellà, els guies mostren com vivia la comunitat jueva barcelonina, utilitzant fets històrics documentats, però també llegendes i rumors de l’època. L’objectiu, com explica Carmen Kobiakova, guia de la ruta i col·laboradora de l’Associació Call de Barcelona, és “rescatar la memòria de la comunitat jueva i rescatar la tradició, els costums, les llegendes, que és la part important per entendre el marc social d’aquella època”. La ruta inclou la visita a l’antiga Sinagoga Major de Barcelona, el més important dels cinc temples jueus que hi havia a l’Edat Mitjana a la ciutat i recuperada i oberta al públic ara fa uns anys. És l’última parada abans d’acabar la ruta al Palau Requesens, on els participants poden gaudir d’un sopar degustació de menjar coixer amb receptes de cuina tradicional jueva, i participar en una xerrada sobre la vida i els costums de la comunitat hebrea a Barcelona.

Cicle de conferències Religions a Catalunya

Religions a Catalunya, cicle de conferències de la Càtedra UPF sobre diversitat social. Palau Macaya, paseigs de Sant Joan 108 (Barcelona), del 18 de novembre al 16 de desembre.

Taula de distribució comparativa (2010-2013) dels llocs de culte

a Catalunya per distribució comarcal

Font: El Punt Avui, 2013

Els qui van fugir primer: els jueus de Valls

Els qui van fugir primer, de Ramon Ribé,
a Una vida de conte, 31 de desembre de 2011


Pel llibre d’en Gabriel Secall i Güell, historiador vallenc mort fa uns anys, Els jueus de Valls i la seva època (Estudis Vallencs, 1980) tinc notícia dels mestres, metges, terratinents, mercaders de forments, ramaders, drapers, sastres, dides, pergaminers, argenters, i jueus d’altres oficis que habitaren la ciutat fins l’assalt al call vallenc el 1391. M’assabento dels supervivents de la gran matança, els conversos i els processos duts a terme per la inquisició i d’altres esdeveniment fins a l’expulsió de la península el 1492. En Gabriel era un cosí llunyà i una de les seves filles, la Júlia, duu encara la llibreria que ell i la seva dona tenien al carrer de la Cort.
Del call de Valls queden avui només algunes restes -poques i tristes-. Si m’aboco, però, al pou de les meves memòries infantils, hi veig surar imatges.



La portalada i el pati que avui assenyalen encara l’entrada a l’antiga sinagoga foren durant quatre anys el meu accés diari a la casa de la meva mestra de música, la Sra. Paquita. Quantes vegades havia pujat jo aquelles escales! Llavors es distingia encara alguna grafia sobre la paret del fons del pati, utilitzat -crec- en alguna època com a abeurador de cavalls.
Recordo la pena sentida quan de petit m’explicaren que els descendents d’una d’aquelles famílies expulsades havien tornat cinc segles després amb les claus de l’antiga llar familiar tractant d’identificar la casa dels seus avantpassats catalans.

El menjador i el rebedor de l’antic casalot ple d’esperits on ens vam traslladar quan jo tenia sis anys havien estat la capella d’unes monges de clausura. Una tarda de Dijous Sant, dos anys abans, l’àvia ens hi havia dut al meu cosí i a mi.  Durant  tot un ofici tediós i inacabable ens va tenir agafats fortament de la mà, amb la promesa que, quan ens avisés, podríem fer sonar amb tota la força els nostres carraus “per matar jueus”. Hi havia dos o tres nens més. La sorollada que les feres infantils reprimides fins aquell instant vàrem fer esclatar en aquell espai petit fou monumental.

Amb una cosina, fa pocs anys vaig emprendre una recerca genealògica del meu arbre familiar patern. De poble en poble, des de l’Alt Camp a la Segarra i el Vallès, vaig passar centenars d’hores davant papers quasi il·legibles d’arxius parroquials, episcopals i comarcals, de documents de biblioteques i llistats de fogatges. Pagesos uns, moliners els altres, un militar amic íntim d’en Prim i d’un tal Milans del Bosch al s. XIX, un “estudiant de gramàtica” al XVIII, sabaters, escriptors, pintors, un “pedrapiquer” al s. XVI, benestants, pobres, de tot fins el fogatge de 1380. No vaig poder anar més enllà. No hi havia més documentació. Curiosament, però, aquest final coincidia amb els anys dels assalts i les matances de jueus a Catalunya. Havia arribat fins avantpassats conversos que havien canviat de cognom i adoptat els topònims d’allí on vivien o dels oficis que tenien? O eren part dels escamots d’assaltants als calls? Tinc algunes teories, però aquesta és una altra història.

Fa temps em fascina l’aventura dels que han hagut de fugir d’aquest país nostre. En un dels meus prestatges tinc el llibre de Henry Kamen The Disinherited -the exiles who created Spanish culture. (Allen Lane, 2007; Penguin Books 2008).  Des de l’expulsió dels jueus el 1492 fins al s. XX, aquest llibre és una galeria de figures gegantines forçades a dur el seu saber o al seu art a altres terres on han estat acollits i reconeguts. N’extrec dues frases:

L’experiència espanyola és profundament diferent [a la d'altres països]. Espanya és l’únic país europeu que ha tractat de consolidar-se a través dels segles, no oferint asil, sinó mitjançant una política d’exclusió.

“Un historiador [Dreyfus-Armand] ha fet notar recentment que ‘des de molt antic, Espanya ha estat una terra de partences‘ “.

Nit dels vidres trencats 2014

Els jueus catalans: la història que mai no t'han explicat

Els jueus catalans: la història que mai no t'han explicat (Angle Editorial, 2014), de Manuel Forcano, repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Espais arqueologics al Call de Girona

Micvé del Call de Girona