Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració

Exposició "Mauthausen. Crònica gràfica d'un camp de concentració". Inauguració dissabte 3 de març a les 12h a Sant Julià, carrer del Portalet, a Besalú. Cedida pel Museu d'Història de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec de Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes, sobre el qual TV3 recentment ha emès un documental. També es projectarà el documental Memòria de l'infern i comptarà amb la presència del director, Carles Canet.

Exposició "Diàspores jueves, camins europeus", a Girona

El Museu d'Història dels Jueus de Girona ha inaugurat l'exposició "Diàspores jueves, camins europeus", una producció de la National Library of Israel que defensa la importància del llegat jueu en les societats actuals contemporànies dels diferents països d'Europa i del món, i la seva contribució a la fonamentació de la història dels diferents països europeus des dels mateixos orígens fins avui..

"Els jueus som nosaltres", afirma la directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, citant una idea de l'escriptor i hebraista català Manuel Forcano, segons el qual "Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era".

L'exposició, que serà visitable fins al proper mes de novembre, defensa el pes del llegat jueu a les societats contemporànies, i també mostra les diferents etapes de diàspora del poble jueu i com aquest, amb el seu recorregut d'un país a l'altre, ha contribuït a la forja de la història i de la societat mundial actual.

La mostra tracta personalitats jueves com l'artista Marc Chagall o l'escriptor Franz Kafka, sense oblidar la mercadera i comerciant alemanya Glückel of Hameln, vídua que va pujar set fills i va deixar escrits set diaris que els experts tenen en alta consideració per tal com expliquen el funcionament de l'economia del segle XVII al XVIII.

Amb la col·laboració de l'Associació Europea de Patrimoni Jueu (AEPJ), l'exposició de la Library of Israel, que en origen és virtual i cal consultar a internet, pren forma física al Museu d'Història dels Jueus de Girona.

Sílvia Planas destaca dos dels documents del propi fons del museu exposats: una litografia de Marc Chagall titulada Les amoureux du coq, i un atles de l'any 1595 que representa la dispersió de les 12 tribus d'Israel, en una interpretació del frare cristià alemany Adriacomus sobre les primeres dispersions del poble de la Terra Promesa.

Amb aquests i altres documents originals del propi fons del museu gironí que fan referència a la diàspora, i també amb plafons amb els textos impresos, s'ha convertit en física una exposició inicialment virtual.

La mostra es complementa amb activitats paral·leles com el cicle de conferències "L'aportació jueva a la idea d'Europa", que s'organitza conjuntament amb la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (entrada lliure pel carrer de Sant Lloreç).

Aquest cicle està dedicat a la qüestió de l’aportació jueva a la idea d’Europa. Segons l’escriptor israelià Amos Oz, no hi ha europeu més autèntic que el jueu. Sens dubte, el poble jueu ha contribuït com pocs a la conformació de la idea d’Europa. El trobem en el continent europeu des de temps ancestrals. No solament això, en alguns moments clau de la història europea la figura -o el mite- del jueu ha estat al centre de totes les mirades i reflexions sobre la nostra identitat continental. La resposta a la pregunta “què és Europa” “què som els europeus”, històricament, s’ha donat en bona mesura per contrast o amb relació a la presència en les nostres societats de la minoria jueva. Una minoria, sovint, ignorada, però, sovint, també, terriblement visibilitzada. En aquest cicle ens interessa veure en quin sentit podem dir que el poble jueu, a través de la filosofia, la música, l’art, la literatura, la política o la història ha contribuït a forjar la idea d’Europa.

- 18 de gener, 18.30h. "L’École des Annales: una nova mirada a la història d’Europa", per Joaquim Nadal Farreras
- 15 de febrer, 18.30h. "Europa: l’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament", per Teresa Forcades Vila
- 22 de març, 18.30h. "L’Europa d’abans de Hitler. Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua", per Fina Birulés Bertran
- 19 d’abril, 18.30h. "L’Europa perduda de Stefan Zweig", per Antoni Martí Monterde
- 24 de maig, 18.30h. "Europa: entre Asquenaz i Sefarad", per Manuel Forcano Aparicio

També s'ha programat una representació teatral (12 de juny) a partir de l'obra La idea d'Europa, del pensador George Steiner, que és una mica el far d'aquest conjunt d'activitats. Una jornada de caire acadèmic clourà les activitats paral·leles cap a la tardor.


Font: Daniel Bonaventura, Diari de Girona. i Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

La presència jueva a Vilafranca del Penedès

Plànol de l'espai que ocupava el call jueu de Vilafranca del Penedès a l'Edat Mitjana

El carrer Canyemàs és el de Farran i el de les Santes Creus és el de Sant Bernat

L’Arxiu Comarcal, amb la col·laboració del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) i l’Institut d'Estudis Penedesencs han preparat un seguit de conferències tot aprofitant les excavacions portades a terme aquest hivern on es van descobrir restes del call jueu.

El territori del call jueu de Vilafranca deuria tenir més o menys uns 6.200 metres quadrats i la població jueva era entre 200 i 300 persones. Aproximadament, un deu per cent de la població. L’any 1327 es va concedir el permís per refer i eixamplar la sinagoga, i per la quantitat de la seva tributació, eren la tercera aljama de Catalunya.

Aquest proper 1 de febrer, a les 7 del vespre, a l’auditori del Vinseum, Manuel Forcano, poeta i hebraista ens parlarà sobre “Els calls catalans”. A l’acabar la conferència hi haurà un tast de vi kosher de Pinord.

El dia 8 de febrer, també a les 7 del vespre, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, es faran dues conferències breus. A la primera, Xavier Esteve, arqueòleg, parlarà dels detalls de “L'excavació arqueològica a Cal Badia. Primera excavació del call jueu de Vilafranca?”. A la segona, Josep Maria Masachs, medievalista i arxiver, parlarà sobre “El call a Vilafranca”.

El dia 15 de febrer, novament a les 7 del vespre i a l’Arxiu, es faran dues conferències breus dels historiadors Roger Benito, que parlarà de conflictes de jueus vilafranquins, i Josep Bosch, sobre la documentació notarial i el call jueu de Vilafranca. A la segona, Maria Josepa Estanyol, catedràtica d’Història Jueva de la UB, parlarà dels "Jueus catalans".

El jueus: història, religió i cultura a Catalunya

Conferència "El jueus: història, religió i cultura a Catalunya" a càrrec d'Irene Llop, professora de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, a la Universitat de Vic. Presenta l'acte Joan Solé.


Data: dilluns 29 de gener, a les 19h

Lloc: Ateneu Barcelonès. Sala Verdaguer. Carrer de la Canuda, 6.

Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust 2018

El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.

Des del dia 23 de gener hi ha programats diversos actes a tot Catalunya, que podeu trobar a la pàgina web del Memorial Democràtic.


Barcelona

Ripoll

Besalú

Sabadell

El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Aquesta acció tancarà una setmana en què es duran a terme diferents actes d’homenatge. D’una banda, les llambordes s’exposen al Museu d’Història de Sabadell (MHS) del 18 al 25 de gener. En segon lloc, el dilluns 22 es projectarà el documental Fugir de l’oblit al Cinema Imperial, a les 6 de la tarda, dins el I Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. I el dijous 25, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, al MHS, a les 7 de la tarda.

Finalment, el dissabte 27 de gener Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.

El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.

Perseguits i salvats

L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà el dia 18 de gener la projecció del documental 'Perseguits i salvats', un film que explica l’èxode de jueus entre els anys 1939 i 1944 perseguits pels nazis, i que van fugir a través del Pirineu. La projecció del documental –que es va presentar el novembre passat a Barcelona i es va estrenar a través de la Xarxa de Televisions Locals, inclosa Lleida Televisió, i Movistar–, serà moderat per Josep Calvet i comptarà amb la presència d’un dels directors de la cinta, Jaume Serra, i d’Alice Ekman, una de les protagonistes que apareixen al film, néta i neboda de jueus que es van salvar creuant el Pirineu de Lleida.

El documental podrà visionar-se de nou el dijous 25 de gener, en una sessió en la qual participarà la periodista i escriptora Pilar Rahola.

Institut d'Estudis Ilerdecs, plaça de la Catedral, s/n. Lleida

Projecte "Perseguits i salvats"

Durant la Segona Guerra Mundial, milers de jueus van arribar al país fugint de la persecució nazi. Van travessar el Pirineu en unes condicions extremes. Alguns ciutadans anònims de l’Alta Ribagorça, l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya els van oferir aixopluc per ajudar-los a sobreviure. Per recordar el seu pas pel Pirineu, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs van impulsar el 2015 el projecte "Perseguits i salvats", que recupera les rutes pels camins de muntanya que varen fer els refugiats jueus durant l’Holocaust.

Aquestes rutes van des de Lés, el principal punt d’arribada dels jueus per l’Aran, fins a Lleida, on s’enviaven la majoria de refugiats, tant si eren detinguts com derivats d’organitzacions d’ajuda jueves per a ser recol·locats. Però aquestes famílies va parar en molts indrets: des de Viella fins a Sort, passant per la Seu d’Urgell i Tremp. ‘Perseguits i salvats’ pretén ser un projecte local amb projecció internacional que aporti proves tangibles i transitables d’aquest èxode.

També s’hi han volgut reunir testimonis i supervivents per recuperar la memòria d’un episodi històric que va trasbalsar Europa i que va arribar a Catalunya; i per conscienciar tothom que no serien vius si no fos per l’esforç i la superació dels seus parents.

Holocausts i genocidis: educació en valors i drets

VI Seminari de formació per al professorat i altres agents educatius, dirigit per Xavier Boltaina, de la Universitat de Barcelona, i coordinat per Marleny Colmenares, de l'Ajuntament de Barcelona.

Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch, les sessions del seminari es duran a terme al Centre de Cultura contemporània de Barcelona (CCCB), carrer de Montalegre, 5, de Barcelona, entre el 22 de gener i el 25 d'abril de 2018.

100 anys de la Comunitat Israelita de Barcelona

Recorregut del centenari de la Comunitat Israelita de Barcelona. El tour rescata la història dels primers anys de la CIB, des de la seva fundació, a la fi de 1918, fins a la inauguració de la nova seu en el número 44 del carrer Avenir, l'any 1954.

El recorregut seguirà els passos de diversos protagonistes: Edmundo Metzger, immigrant suís assentat a Barcelona des de principis de segle XX, proclamat primer president; Samson Sobol, traductor i llibreter rus, natural de Magilov, un dels disset fundadors; la família Salpati, immigrants turcs procedents del sud de França; Enrique Talarewitz, immigrant turc, primer secretari, un altre dels fundadors; Manuel Mendelsohn, immigrant polonès; família Steinlauf, immigrants originaris de Chelmiec, Polònia; Sazja Kindermann, àlies Alfredo Scheyer, immigrant polonès i espia soviètic; Caroline Bunjes, jueva holandesa, fotògrafa durant la Guerra Civil; Edmundo Grünebaum, president de la CIB durant la Guerra Civil, represaliat; Ronya Abraham, refugiada jueva de Letònia; Samuel Maytek, industrial polonès, directiu de la CIB a la fi dels anys 40, entre d'altres.

El visitant viurà en primera persona els inicis de la primera comunitat jueva establerta a Espanya després de l'expulsió de 1492, tenint com a escenari la convulsa Barcelona de la primera meitat del segle XX.

Visita amb inscripció i donació prèvia (a partir de 15 euros). Aforament limitat a 10 persones.

Inscripció: mvalentin@mozaika.es

Donació via Paypal o transferència bancària a: ES92 3025 0002 4614 3338 5041

Recordeu posar nom i concepte.

Dies disponibles: 21/1,  28/1,  3/2,  11/2,  18/2,  4/3,  11/3

Pàgina web - Facebook  - Twitter

Israel més enllà del conflicte

Israel fuera del foco. Retratos de la sociedad más allá del conflicto, d'Ofer Laszewicki Rubin (Editorial UOC, 2017), ens proposa una mirada diferent sobre Israel més enllà dels tòpics i del gran desconeixement que existeix sobre la seva societat i cultura.

En parlar d'Israel, el primer que apareix en ment és l'incessant conflicte amb els palestins i els països àrabs limítrofs. Imatges de tancs, guerres, intifades, jueus ultraortodoxos a Jerusalem i declaracions polèmiques de polítics conformen el llenguatge habitual que reprodueixen els mitjans en cobrir la realitat del país. Tot i la nodrida presència de corresponsals estrangers, hi ha una evident falta d'informació sobre la societat israeliana de base, caracteritzada per una diversitat demogràfica i social inèdita, fruit de la barreja de procedències, tradicions litúrgiques i formes de vida de jueus procedents de tot el món. En res s'assemblen la liberal i progressista Tel Aviv, bombolla avantguardista de noves tendències culturals, socials i empresarials, i Jerusalem, en eterna disputa i constant clima de tensió per la seva enorme càrrega històrica, nacional i mitològica. El relat explora diversos perfils i llocs de l'Israel actual per entendre les seves arrels, les seves fortaleses i debilitats i els seus propis conflictes interns.


Presentacions

9 de gener de 2018: Llibreria Documenta, carrer Pau Claris, 144, a les 19h.

11 de gener de 2018: Mozaika, Sant Domènec del Call, 6, a les 18:30h. Aforament limitat. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic mvalentin@mozaika.es

Hanukkà 2017 a Barcelona

Celebració familiar de Hanukkà, el 1953

Per iniciativa de Jabad Lubavitch i organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, el dia 19 de desembre de 2017 es farà l'encesa pública de la vuitena espelma de la festa de Hanukkà 5778 (2017) a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 18h.

Hi col·laboren, entre d'altres, les comunitats jueves de Barcelona: CIB, ATID i Bet Shalom; Mozaika; KKL JNF; Fundació Baruch Spiniza; Festival de Cinema Jueu de Barcelona; WIZO; i l'escola Hatikva.

Hanukkà és la Festa de la Llums en la tradició jueva. Comença el dia 25 del mes de Kislev (en el 2017 comença la nit del 12 de desembre, i acaba el 2 de Tevet, 20 de desembre), en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià (canelobre de nou braços, una cada dia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem, l'any 164 aec.

Històricament, la festivitat commemora la victòria dels macabeus dirigits per Judes Macabeu i els seus germans sobre Antíoc IV Epífanes (segle II aec), rei que volia hel·lenitzar els costums, la litúrgia i les creences jueves. Quan es va voler restablir el Temple de Jerusalem després de la victòria només restava la quantitat mínima d'oli per mantenir encesa la menorà del temple durant un dia, però miraculosament el canelobre es va mantenir encès vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).

El ritual estableix l'encesa d'una espelma cada dia amb el xamaix, l'espelma inicial que ocupa el novè braç suplementari. A la sinagoga s'acompanya el ritual amb la lectura de la Torà (Pentateuc) durant els vuit dies. A l'hora dels àpats són típics les sufganiot i els sfenj (al Magrib), bunyols dolços, o els lackes, coques de patata fregides. La celebració té una especial importància festiva per als nens.

Com totes les festivitats del solstici d'hivern (vegeu La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre), la celebració té un origen agrícola, que en el cas de Kanukkà està relacionat amb el final de la collita i el premsat de les olives per a la fabricació d'oli.