Massada Sabadell 31

El qatalanit i les llengües del judaisme

Quan parlem de les llengües del judaisme (hebreu, arameu, sefardita i jiddisch) un dels errors més estesos a Catalunya és creure que va existir un dialecte del català –qatalanit o judeocatalà– parlat per les comunitats jueves medievals dels calls catalans. L’error ve de pensar que si existeix una llengua sefardita o judeocastellana també n’hi va haver una de judeocatalana.

El perquè de l'error d'aquesta creença i quina és la realitat ho trobareu a l'article que hem publicat en el número 31 de la revista Massada Sabadell del mes de desembre de 2013.

Massada 31 from Enric H. March

Hannukà 2013 a Girona

Massada Sabadell 30

Ressenya a Massada Sabadell 30

La cultura judeocatalana: la comunitat de Tortosa

Savis jueus dels Regnes Catalans Medievals

 Atles català, Abraham i Jafudà Cresques (1375)

El Museu Marítim de Barcelona i l’Aula d’Extensió Universitària Ciutat Vella per a la gent gran, us convidem a participar en la dissertació sobre els savis jueus dels Regnes Catalans i la cartografia jueva medieval que impartirà la Dra. Estanyol, professora d’història i cultura jueva a la Universitat de Barcelona.

En la conferència hi intervindrà Mireia Mayolas, cap de l’Àrea d’Educació i Activitats del Museu Marítim de Barcelona, per explicar-nos l’Atles Català, una de les obres de cartografia medieval més importants, realitzada per Abraham Cresques i el seu fill Jafudà, del qual l’MMB en conserva i n’exhibeix un facsímil.

Data: 25 de novembre
Hora: 17h
Lloc: Sala d’actes de l’MMB
Entrada lliure

La vida en el schtetl

Das schtetl (Штетл, 2011), d'Alexander Pavlenko

Massada Sabadell 29

Plànol de Galítsia

 

Massada 29 from Enric H. March

La Girona jueva, ciutat mare d'Israel

 

Dues comunitats diferents van compartir l'espai de la Girona medieval. Les relacions entre elles varen ser estretes i en molts casos, productives i enriquidores. Mentre que la Girona cristiana ens ha arribat fins avui, la Girona jueva ha deixat poques restes físiques. Va ser molt activa entre els segles X i XV, va tenir un espai propi dins l'estructura urbana, va enlluernar el món amb la seva cultura i, al final, va fondre's en l'oblit, condemnada primer per la intolerància i més tard pel desconeixement

L'exposició "La Girona jueva, ciutat mare d'Israel", que s'inaugura el 29 d'octubre i s'allargarà fins el 30 de març de 2014, es troba emplaçada simultàniament en tres espais: el Museu d'Història de Girona, el Museu d'Història dels Jueus i el claustre del monestir de Sant Daniel, dins del marc general de l'exposició "La Girona medieval, la clau del regne".

II Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya

La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzen el II Seminari Internacional sobre Antisemitisme a Catalunya, que es celebrarà a Barcelona els propers 5 i 6 de novembre, a la Biblioteca Jaume Fuster.

En aquesta segona edició el seminari tractarà la judeofòbia contemporània de manera científica i acadèmica. Novament, el seminari ofereix una oportunitat per reflexionar sobre el respecte i l’acceptació de la identitat d’un poble, i una ocasió per posar de relleu la necessitat de seguir treballant per a la igualtat de totes les persones amb independència del seu origen, nacionalitat, sexe, raça, religió, orientació sexual o condició social.

La celebració del seminari a les esmentades dates es deu a la voluntat de fer-lo concórrer amb la commemoració del Dia Internacional contra l’Antisemitisme, el 9 de novembre. Aquesta data de commemoració mundial coincideix amb la Nit dels Vidres Trencats, el pogrom nazi contra els jueus d’Alemanya i Àustria que va succeir un 9 de novembre de 1938

Informació i inscripcions (gratuïtes)

Programa

Massada Sabadell 28: La vida i la mort en un shtetl (1938)

Passaport de Chann Rachel Glucksman

(Font: Yad Vashem)

Shtetl era el nom que rebien, les localitats d’Europa de l’Est, abans de l’Holocaust (Xoà), on la comunitat jueva representava un alt percentatge de la població total, en la zona delimitada entre l’Imperi rus, Polònia, Lituània i Romania, i sobretot a la regió històrica de Galítsia, avui repartida entre Polònia i Ucraïna. Sense ser exactament el mateix, un shtetl seria semblant al nostre concepte de call.

Continueu llegint a Bereshit

o a Massada Sabadell 28

Massada 28 from Enric H. March