Jaime Vándor, una vida al caire de l'Holocaust

Una vida al caire de l’holocaust. Diàlegs amb un supervivent, ens presenta una aproximació a la vida de  Jaime Vándor, nascut a Viena el 26 de febrer del 1933, un dia abans de l’incendi del Reichstag alemany. Com a conseqüència de l’annexió d’Àustria pel Tercer Reich, tota la família, d’origen jueu, va haver de fugir a Hongria i, el 1940, veient que la situació cada vegada es complicava més, el seu pare va emigrar a Espanya amb l’esperança de poder reunir-se allà més endavant amb la seva dona i els seus dos fills. El tancament de fronteres, però, ho va impedir i ells tres van haver de quedar-se a Hongria, confinats a l’anomenat "gueto internacional" de Budapest.

Jaime Vándor, filòleg, musicòleg i poeta, ha exercit al llarg de 45 anys de professor a la Universitat de Barcelona. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i ha fet conferències a Europa i a Israel sobre temes d’història i cultura judaiques.

Jaume Castro (Barcelona, 1964) és doctor en Química per la UB. Ha estat l’impulsor i el coordinador de diverses iniciatives per promoure la solidaritat, el diàleg entre les cultures i religions, i la cultura de la pau. Des del 1989, és el responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona.

El llibre serà presentat el dilluns 8 d'abril, a les 7 de la tarda en el Palau Centelles-Solferino de Barcelona, seu de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Baixada de Sant Miquel, 6-8.

Amat-Piniella i K. L. Reich

Amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) i dels 50 anys de la seva obra K. L. Reich, la Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix, la Biblioteca Gòtic - Andreu Nin i el Centre Cultural el Casino, de Manresa, presenten una exposició itinerant i diverses activitats.

Amat-Piniella va sobreviure al camp d'extermini de Mauthausen i en tornar va escriure en forma de novel·la les seves vivències en els camps nazis, una de les obres imprescindibles de la literatura concentracionària, K.L. Reich, escrita entre el 1945 i el 1946. És un testimoni directe de les experiències i els relats que ens explicar Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis.

"Hem preferit la forma novel·lada perquè ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui hem viscut l’aventura. Després de tot el que s’ha escrit sobre els camps amb l’eloqüència freda de les xifres i de les informacions periodístiques, creiem que amb actes, observacions, converses i estats d’esperit d’uns personatges, reals o no, podem donar una impressió més justa i més vivent que limitant-nos a una exposició objectiva. "

Pròleg a K. L. Reich

Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix

Exposició: "K. L. Reich. La veu de l'infern nazi"
Del 2 al 30 d'abril

"K. L. Reich: Home vs. Camp" Des de l'infern
Lectura dramatitzada de textos d'Amat-Piniella
A càrrec de Dani Ledesma i Laia Oliveras
Dijous 18 d'abril, a les 19.00 h
Sala d'actes. Entrada lliure

"Centenari Amat-Piniella i 50 anys de K. L. Reich: Joaquim Amat-Piniella, la memòria catalana dels camps nazis"
A càrrec de David Serrano Blanquer i Marta Marín-Domine
Dijous 25 d'abril, a les 19.00 h
Sala d'actes. Entrada lliure

Biblioteca Gòtic - Andreu Nin

Exposició: "K. L. Reich. La veu de l'infern nazi"
Del 6 al 31 de maig

"Joaquim Amat-Piniella, la vida i l'obra d'un home compromès"
A càrrec de Joaquim Aloy, historiador
Dijous 16 de maig, a les 19.00 h

• Dossier Exposició Centenari Amat-Piniella
• Guia de lectura Joaquim Amat-Piniella

Centre Cultural el Casino

Exposició: "Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci"

*

[+] "L'any Amat-Piniella (1913-2013)", Històries manresanes, de Jordi Bonvehí

Sàpiens: Jueus a Catalunya

Revista Sàpiens. Abril 2013

Dossier especial: Jueus a Catalunya

Des de la seva presència mil·lenària a la conversió forçada

Fora dels calls, és difícil resseguir l'empremta dels jueus que van viure al nostre país, una comunitat minoritària i alhora cabdal que va finançar l'expansió de la corona catalanoaragonesa i que va veure néxier intel·lectuals de gran rellevància. Sàpiens recupera la seva història, que també és la nostra.

Montse Armengol (text)

Manuel Forcano (assessorament)

Les llengües del judaisme

Diferents llengües han estat emprades pel poble jueu en diferents moments i entorns, però també amb finalitats diferents. Per això, l'exposició Les llengües del judaisme arrenca dels temps més antics del poble d'Israel i presenta l'hebreu com a llengua de la Bíblia; i arriba fins al món actual, on l'hebreu és una la llengua oficial d'un dels estats creats al segle XX. Al llarg de l'exposició el discurs es focalitza també en dues llengües gairebé oblidades, però de gran riquesa literària i social: el jiddisch o el judeocastellà, així com presenta les llengües pròpies de la quotidianitat i dels àmbits familiars: la haquitia dels espais propis del judaisme mediterrani (segles XIX-XX) i el català medieval dels calls catalans (segles XII-XV).

Paral·lelament s'ha programat un cicle de conferències que tractaran les diverses llengües del judaisme des d'òptiques concretes: l'adaptació de l'hebreu com a llengua oficial de l'estat d'Israel, l'ús del jiddisch en l'àmbit familiar i en l'alta literatura (Premi Nobel), el ladí com a llengua emprada en les normatives rabíniques del món sefardita, la haquitia com a parla pròpia de les comunitats sefardites de Marroc, i el català com a llengua materna de les comunitats jueves de la Catalunya medieval.

Organitza: Patronat Call de Girona
Comissariat: Joan Ferrer i Patronat Call de Girona
Lloc: sales d'exposicions temporals, planta baixa (carrer de la Força, 8)

Besalú, ciutat jueva 2013

Besalú, ciutat jueva 2013

Les llengües del judaisme

El cicle Les Llengües del judaisme proposa un recorregut a través de les diferents llengües que, en temps i llocs diversos, ha emprat el poble jueu; un viatge interessant per a conèixer les formes d’escriptura i d’expressió d’un poble que ha fet de la diversitat la seva forma de ser. S’hi plantejaran diferents aspectes, i s’analitzaran els diversos usos lingüístics, des de l’hebreu, llengua de la Bíblia, fins al català que parlaven els jueus de la Girona medieval.

31 de gener: L'hebreu: de llengua santa a llengua oficial
Manuel Forcano, hebraista, poeta, traductor (Fundació CIMA, Barcelona)

28 de febrer: El Yiddish, lengua europea. Desde su origen al premio nobel
Rhoda Abecasis , filòloga, estudiosa de la llengua i cultura jiddisch (Madrid)

21 de març: La mujer sefardí tradicional en la prosa rabínica judeoespañola
Katja Smid, filòloga, estudiosa del món sefardita (CSIC, Madrid)

25 d’abril: "De la casa para fuera": la transmisión de la haketía, lengua judeoespañola de Marruecos
Line Anselem, professora de literatura hispànica, (Université de Valenciennes, France)

30 de maig: La parla quotidiana de les comunitats jueves de la Catalunya medieval
Joan Ferrer, filòleg i hebraista (UdG, Girona)

Entrada lliure i gratuïta, pel carrer de sant Llorenç

Horari: a les19 h

Organitzen: Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani(UdG).

Paral·lelament, al Call s’hi mostrarà una exposició temporal a l’entorn de “Les llengües del judaisme”, que podrà ser visitada des de febrer fins a juny de 2013.

Imatges i memòria de Mauthausen, 1938-1945

L’any 2005, amb motiu de la commemoració del 60 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis, es va portar a terme una exposició internacional, Imatges i memòria de Mauthausen, en tres llengües, per iniciativa de l’Amical espanyola de Mauthausen i d’altres camps, així com de l’Amical Mauthausen de França i del  Mauthausen Memorial KZ-Gedenkstätte d’Àustria (amb els suport del Ministeri de l’Interior Austríac). La mostra ha estat exposada a diferents ciutats espanyoles i catalanes i ara arriba a Vilanova i la Geltrú amb el subtítol "La deportació als camps nazis i el ferrocarril. Republicans espanyols en els combois de la mort", en el marc del Museu del ferrocarril.

Aquesta exposició presenta  al gran públic un fons excepcional de fotografies de la història del sistema de camps de concentració nazis. La majoria d’elles van ser realitzades per les SS i salvades gràcies a l’acció de deportats republicans espanyols, però també inclou un recull excepcional de les imatges fetes desprès de l’alliberament. Reuneix diverses col·leccions conservades a Europa i Estats Units, entre les quals ocupa un lloc preeminent el fons fotogràfic de l’Amical espanyola de Mauthausen, dipositat al Museu d’Història de Catalunya.

Les imatges ens permeten observar les condicions inhumanes de vida i treball dels internats, així com la quotidianitat de la tasca dels botxins, que es van acarnissar amb els 7.000 espanyols internats al camp, dels quals van morir al voltant de 4.800. Amb l’exposició es rendeix homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme, a la vegada que es contribueix a fer que el coneixement de la seva trajectòria i sacrifici quedin incorporats a la nostra història.

La visita lliure a l’exposició és gratuïta amb l’entrada del museu. En el cas de visites de grups o col·lectius que vulguin aprofundir en la temàtica, es podrà demanar una visita guiada per responsables de l’Amical de Mauthausen, fent una petició al Museu o a la pròpia associació Amical Mauthausen.

Activitats complementàries:

Visites comentades: el Museu ofereix una visita comentada a la mostra tots els segons dissabtes de cada mes a partir de les 13.30 hores.

Conferències: dia 5 de març, a partir de les 17.30 h, xerrada–col·loqui sobre el “Projecte Buchenwald; Deportació i Ferrocarril. Republicans Espanyols en els combois de la mort”, a càrrec d’Enric Garriga, representant de l’Amical Mauthausen.

Plany jueus per la mort del duc de Gandia

Els sefardites d’arreu del món conserven una cançó sobre la mort de Joan de Borja,fill del Papa Alexandre VI, més de 500 anys després. Esperança Costa ens ho va explicar el 7 de maig de 2009 en el "Quadern" d'El País i ara ens ho recorda en el seu bloc i ens amplia la informació amb l'apunt "Timoneda se'l sabia".

Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, 2011-2013

El Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), en col·laboració amb el Memorial Democràtic, convoca el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin. El premi, que parteix del caràcter transversal de l’obra intel·lectual de l’autor judeoalemany, té fonamentalment dos objectius. D’una banda, atesa la consideració que Walter Benjamin va mostrar envers l’acte creatiu en general, es vol tenir en compte la potenciació de la pràctica artística en el camp de les arts visuals i audiovisuals. De l’altra, el propòsit és donar suport a la tasca teòrica que desenvolupen professionals vinculats amb els estudis sobre art, fotografia, arquitectura, urbanisme, cinema, filosofia, història, literatura, sociologia... En ambdós casos, es consideraran prioritaris els projectes que tinguin presents qüestions relacionades amb la història i la memòria del segle XX. La periodicitat de la convocatòria del premi serà biennal.

Franco i l'Holocaust

Hitler i Franco a Hendaia (1941)

Va ser Francisco Franco un defensor dels jueus? El documental de TVE ¿Expedientes robados? Franco y el Holocausto analitza aquest fet i indaga sobre què hi ha de cert en aquesta història, a la llum del que en pensen els historiadors, amb les dades que consten en els arxius i amb el testimonis de jueus que directament o indirectament estan relacionats amb aquest esdeveniment històric.

Al finalitzar la II Guerra Mundial, la primera ministra d'Israel, Golda Meir, i el president del Congrés Mundial Jueu, Israel Singer, van agrair a Franco l'ajuda prestada durant l'Holocaust. Elie Wiezel, Premi Nobel de la Pau, va declarar que Espanya va ser, probablement, l'únic país d'Europa que no va tornar els jueus que fugien de l'Alemanya nazi o dels territoris ocupats.

Afirmen alguns autors que Franco va contribuir a salvar entre 40.000 i 60.000 jueus perseguits pels nazis. La realitat, però, és lluny d'aquesta afirmació; un mite creat davant l'aïllament al qual va sotmetre l'ONU a Espanya després de la guerra i a la necessitat de rentar la seva imatge davant dels vencedors de la guerra mundial. Sí és cert, però, que l'acció individual d'alguns càrrecs polítics (ambaixadors, per exemple) i la no aplicació de les ordres per part d'alguns carrabiners de frontera va permetre a molts jueus poder salvar la vida.

Archivos Tema - ¿Expedientes robados? Franco y el Holocausto

• Archivos Tema - ¿Expedientes robados? Franco y el Holocausto

[+]

Inquisició, franquisme i Holocaust
 
Fugitius del nazisme a Espanya