Aquesta és l'experiència que l'escola
Arc Iris va posar en marxa per sensibilitzar els seus alumnes davant de l'Holocaust . Us deixo amb ells:
"L’objectiu d’ensenyar és activar la curiositat intel·lectual de
l’alumnat per inspirar un pensament crític i un creixement personal.
Ensenyar és mostrar i indicar. Qualsevol ensenyament implica un acte
de transmissió i un acte personal, crític i alhora creatiu, una forma de
reelaboració personal de la informació.
Les
vides de les persones i de les comunitats es fan més entenedores quan
s’escolten a través de les històries que parlen d’elles. La memòria
moderna té com a finalitat vincular el passat, el present i el futur.
No podem oblidar que la Shoah és l’únic cas de la història de la
humanitat en què es va construir expressament una indústria d’extermini
amb l’objectiu d’assassinar sistemàticament els nens, les nenes, els
homes i les dones d’un poble: el poble jueu. Hannah Arendt afirmava:
«[Els nazis van intentar] decidir qui ha de viure i qui no ha de viure
en aquest planeta». Cap altre sistema, per més criminal que sigui, no ha
actuat d’aquesta manera. No es pot comprendre tot allò que va passar;
encara més, potser no s’ha de comprendre, perquè comprendre quasi és
justificar. Així ho expressa Primo Levi en un dels relats d’un
supervivent narrats al llibre Si això és un home. S’explica la imatge
d’un deportat que va gravar al fons de l’escudella metàl·lica en al qual
li servien el menjar «No intentaràs comprendre», de manera que, quan
acabava de beure’s la miserable sopa i abans d’aixecar els ulls per
mirar de nou l’univers que l’envoltava, llegia cada cop aquest
advertiment inoblidable. Cal tenir present que Auschwitz i els altres
camps no van constituir tan sols camps d’extermini, sinó també un tall,
una fractura en la continuïtat de la història occidental, i una ruptura
en el procés de la civilització.
Les veus del passat depenen de nosaltres, són cosa nostra, ens
afecten, i també són cosa dels qui les escoltaran en el futur. La
memòria és així, un «passat present» al qual s’incorporen els fets
perquè puguin ser recordats. La memòria és, doncs, una manera de fer
experiència en el present. Es tracta no d’oblidar els crims passats,
sinó d’aprendre a viure el present amb els conflictes de la història.
Exposició sobre l'Holocaust
Estudiar l’Holocaust ajuda els alumnes a pensar sobre l’ús i l’abús
del poder i sobre el paper i les responsabilitats dels individus, les
organitzacions i les nacions.
Estudiar l’Holocaust ajuda els alumnes a desenvolupar una consciència del valor del pluralisme.
En estudiar l’Holocaust podem explorar els perills del silenci, de l’apatia i de la indiferència davant l’opressió dels altres.
En estudiar l’Holocaust els alumnes arriben a entendre quina és la
responsabilitat dels ciutadans en una democràcia, i aprenen a
identificar els senyals de perill i a estar alerta per tal de reaccionar
quan calgui.
No es tracta simplement que els nois i les noies tinguin memòria dels
fets, sinó que adquireixin una memòria activa, que s’ha d’arrelar a la
seva consciència de manera que pugui generar les condicions perquè fets
com aquests no es repeteixin. La memòria activa, la memòria que
recupera, és la memòria que té a veure amb la recuperació de la
identitat.
Cal crear un clima de convivència, ensenyar en el respecte a l’altre.
És important educar els nois i les noies en l’esperit crític perquè
esdevinguin transformadors de la humanitat i mai més no torni a passar
res semblant.
Com a educadors, hem de ser capaços de transmetre les veus del
passat, que depenen de nosaltres, ens afecten. Per tant, no podem callar
ni quedar indiferents, ens cal recordar i aprendre de la història, cal
ensenyar el que va ser l’Holocaust perquè no es repeteixi.
Tenim una
obligació respecte de nosaltres i respecte de les generacions futures;
no únicament hem de recordar, sinó que hem d’aprendre de la història i
ensenyar.
L’Holocaust és una part de la identitat i una part de la
memòria col·lectiva. Tenim la necessitat d’explicar i la necessitat
d’escoltar, i també l’obligació d’explicar i l’obligació d’escoltar.
Al novembre del 2005, les Nacions Unides van decidir que el dia 27 de
gener fos el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de
l’Holocaust, i es va demanar que els estats membres desenvolupessin
programes educatius per transmetre la memòria d’aquesta tragèdia a les
generacions futures.
Com a docents, és important tenir present el que significa ensenyar
l’Holocaust i de quina manera es pot fer: des de la sensibilitat, des
del respecte a les víctimes i des del reconeixement del que va ser
l’Holocaust. La manera de treballar el tema dependrà de l’edat dels
alumnes, i caldrà adaptar el material educatiu a les necessitats dels
infants i els joves.
Treballar aquest tema requereix una formació, a més d’haver llegit un
ampli ventall de llibres. Per a mi va ser molt útil, interessant i
gratificant poder assistir fa anys a un curs de 100 hores d’estudi sobre
l’Holocaust a l’Escola Internacional per l’Estudi de l’Holocaust a Yad
Vashem, Jerusalem (Israel). Però també hi ha altres vies que podem
utilitzar com a educadors. Per exemple, seguir els cursos que organitza
Yad Vashem en línia; o bé consultar i utilitzar els recursos didàctics
que proposen;
també trobem materials al museu del kibbutz
Lojamei Haghettaot i al
Museu Federal de Washington, a més d’altres materials editats:
1: “Enseñar Auschwitz. El aprendizaje de una decepción”, article publicat a la Revista Anthropos nº 203
2: “Shoah”, una pedagogia de la memòria. Carles Torner .
A l’escola Arc Iris hem fet un treball interdisciplinari sobre l’Holocaust amb els alumnes de 6è de primària
Hem treballat l’Holocaust a partir de textos, dibuixos, històries,
poemes i fotografies dels nens i les nenes jueus que van plasmar les
seves impressions del que va ser la vida abans i, sobretot, durant
l’Holocaust, i també dels supervivents. A través d’aquestes històries es
desgranen els períodes, els canvis que hi va haver a la societat jueva a
Europa i les vivències dels nens i les nenes i les seves famílies. Hem
analitzat i reflexionat sobre el que sentien, sobre com vivien aquests
infants jueus durant l’Holocaust, però també hem anat desgranant el que
sentim nosaltres en apropar-nos a les seves històries.
Exposició sobre l'holocaust
Finalment, hem muntat l’exposició «Els nens i les nenes donen
testimoni de l’Holocaust». La documentació s’ha extret del Museu de Yad
Vashem, Jerusalem. També s’han exposat els treballs que han fet els
nostres alumnes, «Amb la nostra mirada. Homenatge als nens i les nenes
jueus», un homenatge al milió i mig de nens i nenes assassinats que van
veure truncades les seves vides quan amb prou feines les començaven.
S’ha treballat bàsicament des de l’àrea de socials, però també amb la
intervenció d’altres àrees: llengua, plàstica, música i audiovisuals.
Els alumnes han dut a terme tot un recull d’activitats, creacions de
textos, poemes escrits i poemes visuals plens de sentiment i
d’esperança. Hem parlat i tractat dels valors de la vida, de l’amistat,
del respecte, de la família, de l’amor, de la llibertat. Tots aquests
valors els hem trobat a les veus dels nens i les nenes jueus que van
patir l’Holocaust. També hem parlat de la felicitat, de la por, de la
solitud, de la companyia, de la voluntat, de l’esforç, de l’estudi, del
treball, de l’esperança, de les emocions, de la identitat personal i de
la identitat com a poble.
Així doncs, a través de les històries personals els nostres alumnes
han pogut entreveure les petites proeses personals i les accions
quotidianes que buscaven dignificar la vida davant l’horror de
l’Holocaust.
L’estudi de l’Holocaust no és mostrar la mort, sinó rescatar els valors de la vida.
Núria Guasch
Escola Arc Iris 27/03/2011
Alumnes de 6è de l’escola Arc Iris. Nom dels grups i components.
1. Sentiments.
Ernest Granollers (Coordinador), Alex Milián, Ferran Vila i Vicenç Vila.
2. Resistència.
Daniel Duran (Coordinador), Àlex Gracia, Ivan Semanoukian i Adrià Garcia.
3. La maleta de l’amistat.
Marc Milián (Coordinador), Roger González, Leonardo Rodríguez i Kevin Chiquito.
4. Amics dels nens del gueto de Terezín.
Elsa Alonso (Coordinadora), Jana Delgado, Mireia Soto i Francina Vila.
5. L’amistat.
Carla Sayos (Coordinadora), Carolina Luque, Anna Vives i Silvia Ruiz.
6. Amics d’Anna Frank.
Mar Pie (Coordinadora), Ainhoa Muñoz, Marina Saro, Andrea Macián i Paula Rebollo.
