Com que no hem pogut anar a Berlín a veure-la, us deixo un tast d'aquesta
impecable exposició que explica la relació establerta entre Hitler i els
alemany com a poble. 1050 metres quadrats són els que li va dedicar el
Museu d’Història d’Alemanya a la figura d’Adolf Hitler, en l’exposició anomenada
Hitler i els alemanys. Comunitat i crim (
Hitler und die deutschen. Volksgemeinschaft und verbrechen). La mostra, que va estar oberta fins el 27 de febrer de 2011, era dividida en tres grans blocs, endreçats cronològicament:
Hitler entre alemanys (1919-1933),
Hitler i els alemanys i
Els alemanys després de Hitler.
Els comissaris van ser Hans-Ulrich Thamer, Simone Erpel i Klaus-Jürgen
Sembach. Uniformes, busts, banderes, diaris, documents, entre els quals
destacava la gran quantitat de material audiovisual en un treball que,
segons paraules del comissari Hans-Ulrich Thamer, se centrava en la
figura de l’individu que personifica, per molts motius, la maldat en
totes les formes.
El treball de molts anys, dedicats a
recollir tot tipus de material i informació va donar com a resultat una
exposició on s’explica el camí d’Adolf Hitler cap el poder des de 1919,
on s’iniciava la mostra, amb
Hitler entre alemanys (1919-1933).
Després de combatre en la Primera Guerra Mundial, va treballar com a
espia de la policia alemanya, investigant el Partit Obrer Alemany, degut
que, després de la caiguda de la monarquia al 1918, els caps de la
inestable
República de Weimar
consideraven aquest partit un possible enemic marxista, desconeixent
que es tractava d’un partit eminentment nacionalista. Finalitzada la
Primera Guerra Mundial, part de la societat alemanya considerava jueus i
marxistes com els culpables de la derrota; Hitler és dels que es va
creure, de forma irracional, la llegenda.
La
mostra se centrava per començar en els orígens polítics, quan va ser
captat per Ernst Röhm i Dietrich Eckart, en els inicis del Partit
Nacionalsocialista Obrer, el partit nazi, després d’un discurs de
Hitler, que ja s’hi havia afiliat. Al 1920 s’encarregava de la
maquinària propagandística del partit i de repartir esvàstiques i
pamflets amb les consignes nazis, amb accions brutes i rudes, sabedors
de la paràlisi que provoca el terror. La
Hakenkreuz i la
salutació feixista amb el braç alçat ja formaven part de la parafernàlia
nazi, i Hitler, al 1921, ja era considerat un orador implacable. Els
grups armats anomenats
Stumabteilung (escamots SA) ja posaven en
pràctica accions violentes, mentre que Hitler, proclamat líder del
partit a l’ estiu de 1921, feia proclames antisemites, antimarxistes, i
anti tot el que anava en contra de la criminal i vomitiva ideologia
nazi. La mostra se centrava posteriorment en el
Putsch de Munich, l’ escriptura del
Mein Kampf
a la presó després del fallit cop d’estat, la sortida de la presó i el
rezel de les autoritat alemanyes, a les quals va enganyar afirmant que
havia oblidat les visions messiàniques vers el seu ideal nazi, la
reforma del partit nazi, la gran depressió alemanya (i mundial) de 1930
que va ajudar al ressorgiment del llavors apagat moviment nazi, i la
victòria, finalment, a les terceres eleccions alemanyes de 1932. El 30
de gener de 1933, 10 anys després del intent de cop d’estat (el citat
Puscht de Munich), el líder del partit nazi, Adolf Hitler, era proclamat
Canceller Imperial (
Reichskanzler) pel president Hindenburg. El
seu exèrcit particular de fanàtics superava en nombre el de l’exèrcit
militar alemany. Molts dels qui el van ajudar i li van subvencionar la
carrera política van acabar repartits pels camps de concentració.
Després de la mort de Hindenburg, el 1934, es va proclamar Führer.
S’iniciava la dictadura nazi.
Hitler i els alemanys
fa referència a l’economia, l'educació i als diferents sectors socials i
a com funcionava la societat nazi; a l’absoluta influència de la
dictadura en tots els àmbits, i sempre de forma furiosa i terrorífica,
així com a les lleis contra tothom que consideressin enemic del
Tercer
Reich. La propaganda, la difusió de la ideologia nazi, el rentat de
cervell i altres tàctiques van tenir l’efecte desitjat, tot i la
resistència de petits grups anti-nazis. Segueixen el
Gleichschaltung, l’
organització Todt, els Jocs Olímpics de 1936, ignorar el
Tractat de Versalles
(ampliant, per exemple, l’ exèrcit nazi a 600.000 soldats), les
aliances amb Itàlia, Espanya i Japó, l’ocupació de Txecoslovàquia i
Àustria, el
pacte Molotov-Ribbentrop
de no agressió amb els russos, el bombardeig al Regne Unit, i arribem,
d’aquesta manera, a l’inici de la fi: el 1941. Hitler trenca el pacte
amb els russos i es decideix a atacar-los. Posteriorment, amb EUA a
l’expectativa, finalment van entrar en el conflicte, després de l’atac a
Pearl Harbor per part del Japó, aliat nazi. Batalles com les de Al
Alamayn, Stalingrad i Kursk anunciaven que la derrota nazi era qüestió
de temps. El suïcidi de Hitler, el 30 d’abril de 1945, juntament amb Eva
Braun, tancava el capítol del terror nazi, posant fi d’aquesta manera a
l’exercici de maldat més estudiat i difós del segle XX.
I després, què?
Els alemanys després de Hitler
és la part de l’exposició on s’explicava què va ser del país un cop
acabada la dictadura nazi i la Segona Guerra Mundial, posant èmfasi a la
importància de no passar pàgina sense ensenyar i mostrar què va
succeir, sense tabús ni vergonya, i recordant la vital importància que
té l’exercici d’aprendre dels errors de la història.
L’exposició
Hitler i els alemanys. Comunitat i crim
és una acció social i educativa que ens apropa a la història, per
aprendre dels errors, amb una mentalitat oberta i lliure. Existeix la
maldat, i el nazisme és una prova irrefutable. Per tant, seria molt
positiu que tots els països, sobretot els que han patit una dictadura,
fossin prou valents per mostrar als seus ciutadans una exposició tan
ambiciosa i necessària com
Hitler i els alemanys. No en tinc cap
notícia, però estaria bé que arribés fins aquí. La història ens ensenya i
té la capacitat d’educar-nos, i fins aleshores, podem fer un
recorregut virtual per la sala d'exposicions..
