De la casa para fuera: la transmisión de la haquetía

Miriam Abensur, Lisita Benassayag i la seva germana,

Esther, en el pati d'una casa jueva de Tànger (ca. 1900)

(Font: Beit Hatfutsot, Museum of the Jewish People, Tel Aviv)

 

"De la casa para afuera: la transmisión de la jaquetía, lengua judeoespañola de Marruecos", conferència a càrrec de Line Anselem, professora de literatura hispànica a la Université de Valenciennes (França), sobre la transmissió de la haquetia, llengua judeocastellana del nord del Marroc, impartida el passat dijous 25 d'abril, a l'Institut d'Estudis Nahmànides de Girona, dins del cicle Les llengües del judaisme.

(Font: http://hdl.handle.net/10256.1/3017)

Massada Sabadell 21, 22, 23

 
Massada 21 from Enric H. March

Massada 22 from Enric H. March

Massada 23 from Enric H. March

Petites Histoires de la rue Saint-Nicolas

La narradora de la novel·la Pequeñas historias de la calle Saint-Nicolas és una nena de set anys que viu amb la seva família en un barri popular de París a principis dels anys 70. Els seus pares són uns emigrants marroquins d'origen judeo-espanyol.

A la casa no hi ha lavabo, però sí aigua corrent. Celebren el Shabbat i el Yom Kippur i no creuen en el Pare Noel. Recullen els pals de les pomes de caramel perquè el pare, que és sabater, pugui omplir els talons, i mai han anat de vacances.

L'autora, Line Amselem,serà el dimecres 24 d'abril, a les 19 h, a l'Institut d'Estudis Nahmànides de Girona (carrer Sant Llorenç s/n) per presentar la seva novel·la, i el dijous 25, a la mateixa hora, dictarà la conferència "De la casa para afuera: la transmisión de la jaquetía, lengua judeoespañola de Marruecos", dins del cicle Les llengües del judaisme.

La haquetia és el judeo-castellà del nord del Marroc, una de les judeollengües menys conegudes i més amenaçades de desaparició. Es va desenvolupar amb aportacions externes fins a la gran dispersió de la comunitat jueva del Marroc els anys 1950-70. La conferència intentarà fer conèixer la riquesa de les seves paraules i dels seus sons. La visió del món que comporta, plena d'humor i de modèstia, la va mantenir en un àmbit familiar i quasi exclusivament oral. Aquesta cultura es viu i es transmet dins les cases, a la cuina, amb les mares i les àvies, compartint àpats, rituals i afecte.

El gran repte actual és conservar aquesta llengua i mantenir-ne o reactivar-ne la transmissió. En desaparèixer la societat en què l'haquitia havia nascut, va brotar el desig de recrear-la en la literatura. Veurem de quina manera els autors ofereixen al lector una ficció lingüística semblant a l'oralitat casolana de la haquetia. Acabarem evocant iniciatives actuals, com els "Encuentros en haketía" de l'Institut Cervantes de París i les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per aquesta llengua fràgil y vivaç.

Line Amselem (París, 1966) filla de sefardites del Marroc emigrats a França, és professora titular a la Université de Valenciennes et du Hainaut-Cambrésis. Escriptora i traductora al francès de Teresa de Jesús, Lope de Vega, Federico García Lorca, Núria Amat... Petites histoires de la rue Saint-Nicolas és la seva primera novel·la, traduïda al castellà i haquetia per l'autora. També anima un taller de haquetia a l'Institut Cervantes de París i presenta un programa d'entrevistes culturals en francès a Radio Sefarad.

Moros, jueus i cristians en terra catalana

El proper divendres dia 19 d'abril, a les 20 h, es presenta a l'Institut Nahmànides de Girona el llibre de Dolors Bramon Moros, jueus i cristian en terra catalana: memòria del nostre passat, un estudi sobre el nostre passat que s'inicia amb la invasió islàmica (713) i prossegueix al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna fins a l'expulsió dels moriscos (1609-1614). Es detallen les complexes relacions entre els tres grups principals (moros, jueus i cristians) que conformaren la societat hispànica i es mostra que no tot foren flors i violes entre ells. S'inclouen també les empremtes que aquest passat ha deixat a la nostra idiosincràsia i a la nostra cultura i com es poden resseguir encara a l'època actual.

L'acte anirà a càrrec de Rosa Lluch, professora del departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, Lluís Pagès, director de Pagès Editors i Dolors Bramon, autora del llibre.

Dolors Bramon és doctora en Filosofia i Lletres i en Història Medieval per la UB i membre de l'IEC. És professora titular d'Estudis Àrabs i Islàmics al departament de Filologia Semítica de la UB i de l'ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. És autora de:

• Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976)
• "El passat arabomusulmà a Catalunya: Ni tan lluny, ni tan a prop, ni tan aliè" (1992), dins Revista de Catalunya
• Contra moros i jueus: Formació i estratègia d'unes discriminacions al País Valencià (1981)
• "3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona" (2001), dins la revista L'Avenç.
• Una introducción al islam: religión, historia y cultura (2002)
• De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa) (2000)
• Mots remots. Setze estudis d'història i de toponímia catalana (2002)
• Ser dona i musulmana (2007)
• Ser mujer y musulmans (2009)
• En torno al islam y las musulmans (2010)

Lloc:Institut d'Estudis Nahmànides (entrada pel carrer Sant Llorenç, s/n)
Data: 19 d'abril a les 20 h
Organitza: Patronat Call de Girona
Col·labora: Pagès Editors
Activitat gratuïta

Manresa i el vi jueu

Manresa i el vi jueu, de Jordi Bonvehí i Castanyer

L'elaboració del vi hebreu 

La participació dels jueus catalans en el comerç de vi durant els anys de major expansió de la Corona d'Aragó (desprès de la conquesta de València i Mallorca), és a dir els segles XIII i XIV, va estar molt restringida pel caràcter kasher que aquest tenia, el que va poder induir a que, per por de "contaminar", no s'aplicaran a tractar amb vins cristians, cosa que no sempre van complir. En algunes ocasions, i sens dubte per raons de la distància, el raïm no era transportat fins a les bodegues jueves de Barcelona sinó que es transformava en vi, això sí jueu, al mateix lloc d'origen de la mercaderia. Així va passar amb la compra que va fer el jueu Sentou Domasc al vinicultor Pere de Manresa. Als calls catalans hi havia també tavernes on els jueus que no tenien celler propi podien comprar el vi. Per abastir se servien de comerciants també jueus, segurament per assegurar la puresa del vi.

La tendència a assegurar la producció domèstica de vi limitava les possibilitats de compravenda entre jueus, fora d'algunes grans ciutats on aquest autoabastiment era insuficient. Aquests serien els casos de les ciutats de Barcelona i València. Ambdues ciutats amb importants calls delegaven la responsabilitat a d'altres comunitats hebraiques més petites, però alhora importants com Manresa o Tortosa de proveir de vi les tavernes dels calls barcelonins i valencians. Manresa tenia bones vinyes (a la comarca del Bages la vinicultura estava molt arrelada) i els jueus locals ho van aprofitar per fer negocis amb els seus compatriotes de la capital catalana. La nostra ciutat gaudia d'una tolerància amb l'aljama jueva degut a la protecció reial i del batlle, com demostra que l'actual Baixada dels Jueus està tocant a l'edifici de l'actual ajuntament, a la Plaça Major.

Aquest és un exemple més que el call de Manresa era un important focus de comerç i productivitat, de fet els jueus manresans van ser grans mestres del intercanvi i els seus negocis s'estenien fora dels murs de la ciutat i arribaven a bona part de les ciutats catalanes que gaudien de la protecció del rei envers als jueus. Un detall que no podem passar per alt és que el lliurament de raïm per part dels cristians viticultors es feia com a pagament pels préstecs de diners que els havien avançat els jueus de Barcelona. Els cristians tenien prohibit l'usura (préstec amb interès) i estaven obligats arribar acords amb els jueus de llurs ciutats, en cas que aquestes tinguessin un call o desplaçar-se a d'altres poblacions amb un call.


Bibliografia:
- Piqueras Haba, Juan: "Los Judíos y el Vino en España. Siglos XI-XV. Una Geografia Histórica". Cuadernos de Geografia, núm.75. València, 2004

Més informació:

- "Llevadures i carns", disposicions per menjar carn hebraica a Manresa: aquí - "El call de Manresa", on residien els jueus de Manresa?: aquí

Jaime Vándor, una vida al caire de l'Holocaust

Una vida al caire de l’holocaust. Diàlegs amb un supervivent, ens presenta una aproximació a la vida de  Jaime Vándor, nascut a Viena el 26 de febrer del 1933, un dia abans de l’incendi del Reichstag alemany. Com a conseqüència de l’annexió d’Àustria pel Tercer Reich, tota la família, d’origen jueu, va haver de fugir a Hongria i, el 1940, veient que la situació cada vegada es complicava més, el seu pare va emigrar a Espanya amb l’esperança de poder reunir-se allà més endavant amb la seva dona i els seus dos fills. El tancament de fronteres, però, ho va impedir i ells tres van haver de quedar-se a Hongria, confinats a l’anomenat "gueto internacional" de Budapest.

Jaime Vándor, filòleg, musicòleg i poeta, ha exercit al llarg de 45 anys de professor a la Universitat de Barcelona. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i ha fet conferències a Europa i a Israel sobre temes d’història i cultura judaiques.

Jaume Castro (Barcelona, 1964) és doctor en Química per la UB. Ha estat l’impulsor i el coordinador de diverses iniciatives per promoure la solidaritat, el diàleg entre les cultures i religions, i la cultura de la pau. Des del 1989, és el responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona.

El llibre serà presentat el dilluns 8 d'abril, a les 7 de la tarda en el Palau Centelles-Solferino de Barcelona, seu de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Baixada de Sant Miquel, 6-8.