Jerusalem abans de 1948

Jerusalem (1900). UC Berkeley Library

1896 [Lumiere Leaving Jerusalem by Railway]

1896 [First film footage taken in Israel. Lumier Bros.]

1911 [The first film of Israel. The Spielberg Jewish Film Archive]

1913 [La vida dels jueus a la Terra d'Israel]

1913 [Jerusalem fa 100 anys]

1913 [La vida dels jueus a la Terra d'Israel. Péssah a Jerusalem].

1917 [Allenby in Jerusalem]

1918 [Jerusalem 1918]

1920 [Wayside scenes in Israel: cars and buses in Jerusalem]

1925 [Jerusalem 1925]

1928 [Péssah, Jerusalem 1928. Keren Hayesod]

1930 [Jerusalem, city of peace. 2a part]

1932 [From Damascus south to Jerusalem]

1932 [From Jerusalem to Port Said]

1936 [Jerusalem 1936-1967]

1938 [The screen traveler: Damascus and Jerusalem]

Els banys jueus de Manresa

 

Els banys jueus de Manresa

El 4 d'octubre del 2024 l'Ajuntament de Manresa va fer públic una intervenció arqueològica en el solar on s’ha de construir el nou edifici de l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Arxiu Municipal de Manresa. Es va treure a la llum les restes d'un dipòsit (“lacus”) que amb tota probabilitat corresponia a un micvé, cambra utilitzada per als banys rituals jueus. Aquesta troballa és excepcional, ja que a Catalunya només se’n coneixen dos més: a Besalú i a Girona.

El micvé de Manresa, d’uns 3 per 1,5 metres i amb una fondària de 80 centímetres, ja apareix esmentat en documents del 1341. Concretament, en el Liber iudeorum conservats a l’Arxiu Comarcal del Bages, on es fa referència a una casa llogada per cinc anys per membres de la comunitat jueva per construir-hi uns banys femenins. Aquesta casa estava situada al costat d’altres cases que tenia el marxant Arnau Blanquer, on hi havia uns terrats que haurien servit per nodrir els banys d’aigua de la pluja. Per norma general, els micvé no tenien aigua estancada, sinó que corria.

L’excavació, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueolegs.cat, ha permès recuperar un espai clau per a la comunitat jueva de la ciutat, que comptava també amb una sinagoga en un pis superior. Tot i les reformes i incendis al llarg dels segles XVIII i XIX, el nivell de conservació és sorprenentment bo.

Abans de fer les excavacions arqueològiques, hi ha hagut un extens i delicat treball de documentació que ha anat a càrrec de la historiadora Mireia Vila Cortina. A còpia de consultar i contrastar molta informació dels esmentats llibres notarials va determinar que hi havia banys. Són els que s’han trobat. També hi hauria un forn de pa i la sinagoga, tot i que hi ha poques possibilitats que hi hagi restes. Els darrers treballs iniciats el 3 de febrer del 2025 van servir per acabar de datar les troballes presentades l’octubre passat. Tan sols quedava analitzar el morter del micvé i datar-ne la cronologia amb la prova del radiocarboni. Per aquest motiu, es van enviar restes del morter a la Universitat de la Corunya durant la primera intervenció que es va realitzar l'any 2024.

Patrimoni i recuperació històrica

El nou edifici de l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Arxiu Municipal de Manresa integrarà les restes arqueològiques del micvé en un espai dedicat al Call Jueu. La voluntat és explicar la història de la comunitat jueva a la ciutat i afavorir la seva herència patrimonial. A més, l’Arxiu Comarcal del Bages ja custodia el Liber iudeorum, fet que permetrà que els documents històrics i les restes materials del Call es puguin conservar i exposar conjuntament.

El carrer del Balç, per exemple, conserva el traçat medieval i permet entendre com era l'estructura del barri jueu. A més, diferents iniciatives locals han impulsat la investigació i difusió del patrimoni jueu de la ciutat, incloent-hi la creació de rutes històriques i la senyalització de punts d'interès.

Els xuetes: història d'una infàmia

La televisió autonòmica balear IB3 va emetre el 12 d'abril d'enguany el programa Els xuetes: història d’una infàmia sobre els jueus conversos de Mallorca que mantenien vives les seves creences en privat, i que recentment un tribunal rabínic ha reconegut aquest col·lectiu social -tradicionalment estigmatitzat i segregat- com autèntics jueus. Dirigents de l’organització Shavei Israel van anar expressament des de Jerusalem a Palma per fer arribar aquesta notícia històrica: per primera vegada en 600 anys, un prominent rabí ha declarat que els xuetes de Mallorca són jueus i formen part del poble d’Israel. És un reconeixement que ve després que el 5 de maig passat el Govern de les Illes Balears honorés la memòria dels xuetes.

El programa va ser presentat per Jordi Calleja, sota la direcció de David Nadal, i incloïa un documental i una taula de debat amb l’assistència de Ramón Aguiló, exalcalde de Palma; Glòria Forteza, editora d’Embat Llibres; Antoni M. Thomàs, periodista; Tomeu Bestard, cronista de la ciutat de Palma; Albert Bonnin, president de Memòria del carrer; i Tomeu Català, rector d’Establiments.

També van assistir al plató tres convidats que es relacionen a nivell professional, personal o acadèmic amb el tema dels Jueus conversos de Mallorca: l’actriu Aina Segura; Felip Munar, professor de la Universitat de les Illes Balears (Cultura Popular Catalana, Història i Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana i Ensenyament de llengües en contextos multilingües), i el president de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) Manel Quadreny.

El programa proposa un punt de debat i reflexió amb els convidats per veure si realment aquest tema és una ferida tancada. Testimonis en directe, experts i els espectadors des de casa seva col·laboren a mostrar l’actualitat d’un tema clau dins la història de Mallorca.

Els Xuetes: història d'una infàmia 1/3

Els Xuetes: història d'una infàmia 2/3

Els Xuetes: història d'una infàmia 3/3

A continuació es va oferir el documental Xuetes, historia dels jueus conversos de Mallorca, que ofereix una panoràmica sobre els fets històrics que determinaren aquella realitat, les causes i les dramàtiques conseqüències que provocaren, a la vegada que exposa la contribució social, econòmica i cultural dels abans considerats conversos del judaisme anomenats “xuetes” en sentit pejoratiu i separador, i per això mateix convertits en víctimes de la intolerància.

La presència dels jueus a Mallorca es remunta a l’època romana i es perllonga al llarg dels segles següents com una comunitat que es renovarà amb la conquesta de l’illa per Jaume I, però, que a la vegada, no escaparà dels diversos entrebancs i persecucions patides pels jueus de l’Europa de l’est.

Família xueta de Felanitx, el 1930

Aquest xuetes són descendents d’una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s’ha conservat consciència col·lectiva del seu origen, per ser portadors d’algun dels cognoms propis d’ells. Els cognoms considerats xuetes són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa / Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya / Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls, que deriven d’una comunitat conversa molt més àmplia, atès que els registres de les conversions, a cavall entre els segles XIV i XV, així com els de la Inquisició, de finals del XV i principis del XVI, documenten més de 330 cognoms entre els conversos i els condemnats per judaïtzar a Mallorca.

Barcelona, refugi de jueus

Els historiadors Josep Calvet i Manu Valentín presenten l’exposició Barcelona, refugi de jueus en el marc de les commemoracions del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust.

La mostra digital organitza les cinc onades de migracions jueves a la ciutat en tres grans períodes situats entre les dues guerres mundials. El resultat és un relat visual que destaca les trajectòries de les principals famílies, personatges, empreses i agrupacions jueves establertes a Barcelona en aquest període.

Dijous 30 de gener de 2020, a les 18:30h

Museu d'Història de Barcelona. Sala Martí l'Humà

Llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

Auschwitz avui, 75 anys després

Què serà del record en el futur, quan no en quedin testimonis directes? Què significa l’horror de l’Holocaust avui, per a persones jueves i no jueves? Com es poden abordar els buits i els silencis que han quedat gravats a les biografies i com marquen la pròpia experiència de les generacions actuals? Com es viu i com es veu el judaisme avui, 75 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, arreu del món i a casa nostra? Els diferents actes de la jornada “Auschwitz avui, 75 anys després” es proposen connectar tots aquests punts per construir un discurs de memòria on es faci lloc a les absències i alhora ens permeti pensar i combatre el retorn de l’autoritarisme a l’escenari mundial. També es tracta, doncs, d’encarar contradiccions i afrontar veritats doloroses. Escoltem-nos, discutim i intentem comprendre el que pot semblar impossible d’entendre i de representar.

Presentació de la jornada |10.45 h A càrrec de Montserrat Iniesta, directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria, i Jordi Rabassa, Regidor del Districte de Ciutat Vella i Memòria Democràtica. Auschwitz avui Taula rodona | 11.00 h – 12:30 h Quan l’extrema dreta es presenta a les eleccions i entra als parlaments de tot el món… Quan les generacions més joves amb prou feines són conscients de la destrucció sistemàtica de sis milions de persones durant el Tercer Reich… Quan el racisme i el nacionalisme fan part de les institucions democràtiques… Vol dir que ja hem oblidat Auschwitz? O potser que hem de fer d’Auschwitz l’arrel de tota política? I en aquest sentit, poden les commemoracions ajudar-nos a lluitar contra les injustícies i el racisme actuals? Com s’encara aquesta tasca de transmissió des del món de l’educació? Moderació: Marta Marín-Dòmine, escriptora, traductora, realitzadora documental i professora a la Wilfrid Laurier University. Col·labora amb grups de recerca de memòria i literatura testimonial a la Universitat de Barcelona i a la Université Paris-Sorbonne. Xavier Antich, professor titular d’Història de les idees estètiques a la Universitat de Girona, director del Màster en comunicació i Crítica d’Art de la UdG, és l’actual president del patronat de la Fundació Tàpies. Marta Simó, doctora en Sociologia, MA Central and Eastern European Studies en l’especialitat d’Identitats Jueves i Holocaust Grup ISOR. Facultat de CCPP i Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona, experta en educació i transmissió de l’Holocaust. Marcelo Expósito, artista i crític cultural. Imparteix docència al Programa d’Estudis Independents del Macba. El seu últim llibre és Discursos plebeyos. La toma de la palabra y de las instituciones por la gente común (2019). Ha estat diputat i secretari del Congrés durant les legislatures XI-XII. Silencis Taula rodona | 12.30 h – 14.00 h La majoria de persones jueves i no jueves saben molt poc de l’experiència de les seves àvies i avis, besàvies i besavis durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta falta de transmissió genera un gran sentiment d’incertesa, i fins i tot d’ignorància, dins les famílies. Es tracta, també, d’un buit que fa part del discurs públic i el determina a l’hora d’afrontar les regressions democràtiques contemporànies? Moderació: Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona. Rosa Toran, doctora en Història, membre de l’Amical Mauthausen. En els darrers anys ha investigat la deportació i la vida als camps nazis, en especial la dels republicans espanyols. Anabel Carballo, coordinadora tècnica de Projectes Europeus de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Leopold Estapé, expert en història LGTBI. Identitats contemporànies Taula rodona | 16.30 h – 18.00 h En un món plural i globalitzat, on, alhora, el nacionalisme i la religió es converteixen en refugis davant el malestar contemporani, què significa ser jueu avui? Quines són les declinacions que adopta el nom “jueu”a la societat contemporània? Quina és la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat? Com es viu el nou ressorgiment de l’antisemitisme? Quina relació té amb les polítiques d’Estat d’Israel? Fins a quin punt Israel condiciona la percepció del judaisme i la identitat jueva? Moderació: Dominique Tomasov, arquitecta especialitzada en patrimoni jueu. Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor, Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Traducción 2015 per “Cristall d’alè” de Paul Celan. Alejandro Dardik, editor a Club Editor. Isabelle Pleskoff, escriptora, professora literatura del segle XX. Ha treballat al Musée d’art et d’histoire du judaïsme de París, on ha creat la mediateca i comissionat diverses mostres. Dibuixem l’arxiu Taller | 11.00 h – 14.00 h i 16.00 h – 20 h Taller de lectura de l’arxiu a partir del dibuix amb els aparells òptics creats per Oriol Hernando. Uns senzills i intencionats aparells òptics ens permeten redibuixar les imatges del passat. Ho fem amb les fotografies preses pels soldats russos en arribar a Auschwitz o les que va salvar dels arxius dels camps Francesc Boix. Amb aquestes màquines de dibuixar entendrem millor la relació entre el pensament, l’ull que mira i la mà que deixa un nou rastre sobre el paper. Això ens farà preguntar-nos quina relació establim avui amb aquell temps i quina presència nova ens aborda en aquest salt que és llegir amb el dibuix. No m’importa si passem a la història com uns bàrbars Cinema | 18 h Îmi este indiferent dacă în istorie vom intra ca barbari Radu Jude, Romania, Alemanya, Bulgària, França, República Txeca, 2018, 140 m. V.O.S.E El romanès Radu Jude segueix investigant el passat del seu país, en aquest cas la massacre d’Odessa, on l’exèrcit romanès va assassinar més de cinquanta mil persones jueves durant la Segona Guerra Mundial. Del nazisme romanès, però, no se’n parla; avui, encara, continua ocultant-se. Quan una jove directora de teatre contractada per l’Ajuntament escull aquest episodi històric per representar-lo a una plaça de la ciutat, molta gent, i en especial els funcionaris, s’altera. Tot barrejant imatges d’arxiu i ficció amb un to de comèdia negra, el director no busca reconstruir en termes realistes aquest esdeveniment, sinó abordar-lo des del present: exposa la força del negacionisme més enllà de qualsevol frontera i planteja la pregunta pel sentit i la utilitat de representar la massacre. Servirà per evitar-ne d’altres? Premi al Millor director al Festival de Gijón. Premi a la Millor pel·lícula al Festival de Karlovy Vary.

Auschwitz avui, 75 anys després

El Born Centre de Cultura i Memòria dedica una jornada de reflexió al 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz. En record dels més de sis milions de víctimes de l’Holocaust i com a condemna de qualsevol manifestació d’odi, violència, antisemitisme i tota altra forma de racisme, l’Ajuntament i El Born CCM s’uneixen als nombrosos organismes, institucions i entitats que participen arreu del món en la jornada de record del 27 de gener.

Diumenge 26 de gener

El Born Centre de Cultura i Memòria
Accés lliure
Més informació a barcelona.cat/elbornculturaimemoria

Història i tradicions festives del poble jueu

Xerrada sobre història i tradicions festives del poble jueu a càrrec d'Adriana Alonso-Villaverde Lozano, llicenciada en Sociologia, Antropologia i Criminologia per la Universitat Bar-Ilan de Tel Aviv, Israel.

Diumenge 19 de gener, a les 12h

Lloc: Confraria Vella de l'Ametlla de Mar

Atles d'història dels jueus de Catalunya

Atles d'història dels jueus de Catalunya, de Manuel Forcano i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau Editors (2019), ens explica la història i el pas del poble jueu a Catalunya visualitzat en prop de 140 mapes i més de 30 taules i gràfics, des de les primeres referències que en tenim en època romana fins a l'actualitat. S'hi reflecteixen amb detall els diversos aspectes de la vida quotidiana, sobretot d'època medieval, i se'n descriuen calls, sinagogues, banys rituals, forns, escorxadors, cementiris, així com aspectes com la cultura, la fiscalitat o els conflictes. També hi trobareu explicada l'expulsió, les conversions, les persecucions inquisitorial, i el retorn a partir de finals del segle XIX fins avui.

Nit dels vidres trencats 2019

El proper 7 de novembre de 2019, a les 18h, en el context del Dia Internacional contra l'Antisemitisme, l'Ajuntament de Barcelona i les comunitats jueves de la ciutat (Bet Shalom, Atid, Licra, CIB i el Centre Sefarat Israel) celebraran un acte per la memòria dels fets de la Nit dels Vidres Trencats, en el Saló de Cròniques de la plaça de Sant Jaume, 1. L'acte inclourà la conferència "La Nit dels Vidres Trencats des de Catalunya", a càrrec del professor Joan Pérez Ventayol, de la Universitat Autònoma de Barcelona; actuacions musicals i la cloenda a càrrec de Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'entrada serà lliure.

Història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954)

Presentació del llibre Voces caídas del cielo. Història de l'exili jueu a Barcelona (1881-1954), de Manu Valentín, editat per Comanegra (2019). Dissabte 21 de setembre de 2019, a les 11:30h, en el Patí Llimona, carrer del Regomir, 3. En el marc de Séfer - Festival del Llibre Jueu 2019, que se celebra a Barcelona del 19 al 22 de setembre (cliqueu l'enllaç per accedir al programa).

Homenatge a Claude Lanzmann a Barcelona i Girona

Educant amb Claude Lanzmann
Diàlegs amb Jean-François Forges

Claude Lanzmann (1925-2018), director de cinema, escriptor i periodista francès, és un dels grans referents culturals pel que fa al coneixement del genocidi jueu perpetrat pel nazisme. La seva producció cinematogràfica i, especialment, la seva obra mestra Shoah (1985) han marcat un abans i un després. Rebuda com un esdeveniment històric i artístic, aquesta pel·lícula documental ha tingut una gran incidència i influència a l’hora d’aproximar-se a fets del passat recent o del present marcats per les violències i els assassinats en massa.

Gairebé un any després de la seva mort, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, amb la col·laboració del Departament d’Educació, la Filmoteca de Catalunya, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i la Universitat de Girona, proposen una aproximació a aquesta obra monumental amb la voluntat de, sobretot, destacar-ne les seves potencialitats educatives, associades al foment de valors positius relacionats amb el respecte pels drets humans i la qualitat democràtica.

Jean-François Forges, professor d’Història de secundària a Lió (França) serà l’encarregat de conduir aquests diàlegs a partir de l’obra de Lanzmann. La seva col·laboració amb el cineasta el va dur a ser un dels principals promotors d’una adaptació reduïda del film Shoah per tal de ser visionada als instituts francesos. Aquesta versió pedagògica s’acompanya d’un llibret que és de la seva pròpia autoria. A més a més, és autor del llibre Educar contra Auschwitz (2004) i coautor d’una guia històrica del mateix camp (2011).

Programa:

28 de març a les 16:30h al Memorial Democràtic a Barcelona
Peu de la Creu, 4

29 de març a la Universitat de Girona, d'11:00 a 13:00 h i de 16:30h a 18:30h
Facultat de lletres de la UdG
Plaça Josep Ferrater i Móra, 1

9 d'abril a les 19:30h. Filmoteca de Catalunya
In memoriam Claude Lanzmann
Le rapport Karski (L'informe Karski), Claude Lanzmann, França, 2010
Jan Karski va ser membre de la resistència polonesa i correu del govern polonès a l'exili durant la 2GM. La resistència el va introduir al gueto de Varsòvia el 1942 perquè informés el govern britànic i el president dels EUA de l'extermini dels jueus europeus. Lanzmann va entrevistar Karski durant dos dies el 1978; part d'aquesta entrevista forma part del film Shoah. L'informe Karski és el material que no va poder ser inclòs a Shoah.

Presentació: Ángel Quintana, professor d'Història i teoria del cinema a la UdG i crític cinematogràfic.

Font: Festival de Cinema Jueu de Barcelona