TERRES D'EDOM
[Catalunya jueva i Sefarad] [Judaisme i cristianisme primitiu] [Diàspora i Xoà] [Moriscs i mudèjars]

dissabte, 9 de maig del 2015

Castelló d'Empúries: El destí de les làpides hebrees


Conferència “El destí de les làpides hebrees. Mecanismes de reutilització: el cas de Santa Maria de Castelló d’Empúries”, dins les I Jornades d'Estudis de la Basílica de Santa Maria: 700 anys de la consagració de l’altar. A càrrec del Dr. Jordi Casanovas Miró, hebraista i epigrafista, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Lloc: Basílica de Santa Maria, capella dels Dolors
Data: 9 de maig de 2015, a les 20 h.

diumenge, 5 d’abril del 2015

La Barcelona jueva



Cròniques de Barcelona és un nou espai d'història i art de Barcelona TV. Una sèrie documental que retrata els moments més importants del passat de la nostra ciutat, des de la Barcelona romana fins al segle XX. El 22 de març s'emetia el capítol dedicat a la Barcelona jueva.

L’any 1391, uns 300 jueus que vivien al barri del Call de Barcelona van ser assassinats o obligats a marxar de la ciutat. Acabava així la història d’una de les jueries més importants de la península, que arribaria a la seva fi definitiva amb l'edicte d'expulsió que els Reis Catòlics van signar l'any 1492.

De la mà del publicista Lluís Bassat; l'arquitecta i investigadora en patrimoni jueu, Dominique Tomasov; l'especialista en cultura hebrea del Centre d'Interpretació El Call del Museu d'Història de Barcelona, Eulàlia Vernet; i Mario Javier Sabán, doctor en Filosofia i president de Tarbut Sefarad, aquest documental fa una aproximació a la història dels catalans jueus de la Barcelona medieval.


dissabte, 21 de març del 2015

Els jueus a la Barcelona medieval



Per primer cop, el centre d'interpretació del Call de Barcelona presenta un relat complet de la història dels jueus barcelonins. Inaugurat el febrer de 2008 i situat a la placeta de Manuel Ribé, el MUHBA El Call és el punt de partida per conèixer com vivia la comunitat jueva de Barcelona en temps medievals. Amb aquest centre, el Museu d'Història de Barcelona ajuda a traçar la trajectòria històrica d’un teixit urbà molt destacat i amb unes característiques molt pròpies des de la seva formació en època romana fins a les intervencions urbanístiques dels segles XIX i XX.

El centre està situat al bell mig del call barceloní, en un edifici amb restes del segle XIII que va ser propietat de Jucef Bonhiac, teixidor de vels. Al MUHBA El Call, a més de trobar-hi tota la informació sobre l’antic Call de Barcelona, s’hi mostren alguns dels objectes trobats a les excavacions arqueològiques: llànties rituals, escudelles, làpides funeràries, etc.



La memòria del Call, Cristina Savall, El Periódico, 12 de març de 2015

divendres, 20 de març del 2015

Hagadàs: l'esplendor del gòtic català



El MUHBA reunirà per primera vegada a Barcelona les hagadàs (llibres de la Pasqua jueva) realitzades durant el segle XIV a Barcelona i el seu entorn. Es tracta de peces cabdals de la història jueva, de l’art gòtic i de la cultura catalana, valorades i conegudes a nivell mundial especialment per les seves il·lustracions i que van sortir en la seva majoria del nostre territori fa més de 500 anys, arrel de l’expulsió dels jueus el 1492. A més, l’exposició suposa una oportunitat per explicar la història de la presència de la comunitat jueva a Barcelona i la seva implicació en la vida de la ciutat medieval, així com per destacar l’alt nivell de coneixement de les tècniques d’il·luminació de manuscrits, directament influenciades per l’esclat artístic del gòtic català.



Visites d’autor

Dimecres 15 d’abril a càrrec de Manuel Forcano, dimarts 5 de maig a càrrec d’Ana Bejarano i dijous 28 de maig a càrrec de Manuel Forcano, MUHBA Plaça del Rei, de 18 a 19,30 h. 7,35 € (Amics 5,51 €)

Visites comentades

Dissabtes 11 i 25 d’abril i 9 i 30 de maig, MUHBA Plaça del Rei, d’11,30 a 13 h. 7,35 € (Amics 5,51 €)



Jornades “Hagadàs: història, narrativa i llegat artístic”

En aquestes jornades es parlarà del context històric de les Hagadàs, dels significats dels rituals que descriuen  i de les tècniques pictòriques emprades a les il·lustracions figuratives, entre d’altres temes.

Hi intervindran: Rosa Alcoy, Alba Barceló, Katrin Kogman-Appel, Dalia Ruth Halperin, Marc Michael Epstein, Geraldine Brooks i Aleksandra Buncic.
Lloc: MUHBA Plaça del Rei, sala Martí l’Humà, 24 i 25 de març, de 9 a 19h, 22,50 € (reduïda 11,25 €)

dijous, 5 de març del 2015

La festa de Purim



La festa de Purim (en hebreu פורים, Purim, “sort”) és una festivitat jueva molt semblant al Carnaval, que se celebra el dia 14 del mes d'Adar, que es correspon aquest 2016 (5776 en el calendari hebreu) amb el 24 de març. Durant aquesta celebració es commemora el relatat del Llibre d'Ester. Escrit en el segle V aec, aquest llibre de la Tanakh (la Bíblia hebrea) relata la història de la reina Ester, ambientada durant l'exili jueu a Babilònia (587-538 aec). El rei persa Assuerus (probablement Xerxes) després de repudiar la seva primera esposa, Vasti, per desobeir-lo, es casa amb Ester, filla adoptiva de Mardoqueu, després de triar-la entre les dones més belles del regne. Aman, governador del rei, proclama l’extermini de la comunitat jueva després que Mardoqueu es negués a postrar-se davant seu en senyal de submissió, sense saber que l’esposa del rei és jueva. Avisada per Mardoqueu, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret i que Aman sigui executat.

Durant la lectura del Llibre d’Ester, cada cop que es pronuncia el nom d'Aman es colpeja el terra i els infants fan soroll amb carraques, en senyal de desaprovació. Entre disfresses, regals, càntics i alcohol, és típic menjar orelles d'Aman, unes pastes fetes de farina, sucre, ous i suc de taronja, que es farceixen de dàtils i nous, o de melmelada.

Llibre més llegendari que històric, és l’únic dels que componen la Bíblia hebrea i cristiana on no surt esmentat ni un sol cop el nom de Déu. I diu una tradició que quan s'oblidin totes les obres profètiques i hagiogràfiques, el Llibre d'Esther encara serà recordat i el Purim se celebrarà sempre.

Disfresses de Purim a Trzebinia, Polònia (1938)

dimecres, 4 de març del 2015

Placeta de les Dones de Ravensbrück en el Parc Cervantes


Dimarts 3 de març va tenir lloc lloc la inauguració de la placeta de les Dones de Ravensbrück, un nou espai que el Districte de les Corts dedica a la recuperació de la memòria històrica.

A la placeta, situada en un dels espais enjardinats del camí de Don Quixot del Parc de Cervantes, s’hi ha instal·lat el roser Ressurrection, una varietat de rosa creada el 1975 per contribuir a fer perdurable el record dels horrors infringits al camp de concentració i d’extermini de Ravensbrück.

A la inauguració hi van assistir diferents membres i representants de l’Amical de Ravensbrück, entitat promotora d’una iniciativa que va ser aprovada per unanimitat pel plenari del Consell Municipal del Districte l’any 2014, acompanyats per de Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civils, i Antoni Vives, regidor de les Corts.

Neus Català, i l’Amical

L’Amical de Ravensbruck de Barcelona es va constituir l’any 2005, l’any del 60è aniversari de l’alliberació un cop acabada la 2a Guerra Mundial. La seva voluntat primordial és la de preservar el compromís de Neus Català, una de les deportades supervivents d’aquest camp de concentració i d’extermini, de transmetre als ciutadans i a les futures generacions l’horror d’un captiveri infernal.
Neus Català va realitzar una intensa activitat de recuperació de la memòria de les dones, nenes, nens i homes espanyols que van morir i van sofrir el captiveri dels camps de concentració nazis.  L’Amical de Ravensbrück hereta el seu testimoni per tal de mantenir viva la presència d’aquella realitat inhumana.

La resurrecció, en una rosa

La Claudine Fourel, també presonera al camp de Ravensbrück, va crear com a exercici de supervivència el poema titulat “Bouquet de roses” (‘Ram de roses’). Aquest poema va originar la idea de commemorar el 30è aniversari de l’alliberament del camp amb la creació d’una rosa, un projecte que va desenvolupar l’Amicale de Ravensbrück de França llançant una petició als creadors de noves varietats de roses.

El roserista francès d’origen rus Michel Kriloff, va rebre l’encàrrec directe de trobar-ne una de nova, dedicada a la memòria de les dones empresonades a Ravensbrück per la seva lluita des de la resistència. El resultat és la rosa Resurrection, que actualment manté viu el record de les presoneres a l’indret on hi havia hagut el camp de concentració i que acompanya tots els recordatoris a Ravensbrück que hi ha al món.

dilluns, 2 de març del 2015

Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra



La Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra (BGKO), en la millor tradició gitana i jueva, sempre enriquida pels intercanvis amb altres músics migrants, s'ha convertit en l'exponent de la música balcànica, gipsy i klezmer a Espanya. BGKO compta amb una base de sis músic d'orígens diversos, que es van unir a Barcelona per la seva passió per la música Balcànica: Robindro Nikolic (Sèrbia-Índia: clarinet, clarinet baix, duduk), Mattia Schirosa (Italia: acordió), Ivan Kovacevic (Sèrbia: contrabaix), Julien Chanal (França: guitarra), Stelios Togias (Grècia: percussions, tzouras) i Sandra Sangiao (Catalunya: veu). El seu estil particular ve de la música klezmer, el jazz manouche i música romaní, així com del seu interès per explorar els estils oblidats, i timbres i sabors específics de diverses regions de l'Est d'Europa. Inspirats per l'escena de Barcelona, amb temes que viatgen des de la tradició catalana fins l'orient mitjà, i des del so vibrant del jazz al rockabilly, actuen el 5 de març a la Sala Apolo de Barcelona.

Per a la Balkan Reunion s'han afegit al grup la llegenda viva de la música gitana de l'Est, el saxofonista King Ferus Mustafov, i el cantant més popular de música gitana d'Eslovènia, Vlado Kreslin, que ha  col·laborat diverses vegades amb R.E.M. Comptaran també amb la veu de la cantant turca Nihan Devecioglu, amb el violí d'Oleksandr Sora, el violoncel de Sasha Agranov i Ivan Ilic com a segona guitarra.




dimecres, 25 de febrer del 2015

Jornades BCN Hagadàs



Jornades BCN Hagadàs: història, narratiga i llegat artístic, 24 i 25 de març de 2015, organitzades pel Museu d'Història de la Ciutat amb motiu de l'exposició Hagadàs Barcelona: l'esclat jueu del gòtic català, que estarà oberta en el Saló del Tinell de la plaça del Rei, del 25 de març al 5 de juliol.

Aquesta exposició presenta l'oportunitat d'explicar la història de la comunitat jueva a Barcelona i la seva implicació en la vida de la ciutat medieval, i el seu llegat científic i humanista dins la cultura catalana.

Les haggadot catalanes

En la festivitat del Pésakh, la Pasqua jueva, que coincideix en dates amb la Pasqua cristiana (enguany del 7 al 14 d'abril), es llegeix la Hagadà durant el séder, el sopar tradicional del primer dia. Aquest llibre conté la història de l'alliberament del poble d'Israel durant la seva estada com a esclaus a Egipte, descrit en el llibre de l'Èxode. Aquesta festivitat comporta per als jueus el deure històric de narrar els fets a les futures generacions, uns fets que estan lligats a l'origen dels jueus com a poble a Israel. Al voltant de 10.000 catalans i residents a Catalunya seguiran aquest precepte, ja sigui per motius estrictament religiosos o només culturals, i reviuran les plagues d'Egipte (a vegades el relat s'acompanya amb les titelles de dit de la il·lustració que encapçala aquest apunt), la fugida dirigida per Moisès, el pas del mar Roig, els quaranta anys d'estada en el desert fins arribar a Canaan, la terra promesa, on s'instal·len les tribus d'Israel.

Continueu llegint a Bereshit

diumenge, 15 de febrer del 2015

"El primer estel", una novel·la del Call de Barcelona



El proper dijous 19 de febrer de 2015, a les 19h, es presentarà a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona de la plaça del Rei la novel·la El primer estel, de Maria Josep Estanyol.

L'argument de la novel·la es desenvolupa en els calls de Barcelona i de Besalú durant l'any 1337, el 5097 del calendari jueu. La història segueix pas a pas la vida d'Astruc Bonafós, de la seva familia i d'altres habitants de la comunitat jueva; les seves vivències, amb naixements, casaments, morts, cerimònies, menjars, festivitats religioses, les problemàtiques del matrimoni, del veïnatge i també de la convivencia amb els cristians.

"Els carrers es buiden. La gent marxa cap a les seves cases. El sol comença a desaparèixer cap a ponent i el cel s'enfosqueix poc a poc, dolçament. El vent s'encalma i una petita espurna s'encén a la llunyania. És el primer estel. És divendres. Ha començat el xàbat. Ha començat el dia del Senyor."

Maria Josep Estanyol, doctora en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, és autora de Judaisme a Catalunya, avui (Barcelona, 2002) i Els jueus catalans (Barcelona, 2009).

Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]