dijous, 8 de setembre del 2011
dimarts, 6 de setembre del 2011
A fil d'espasa. Les croades vistes pels jueus
Un dels punts culminants de les tribulacions i torts que ha viscut el poble jueu al llarg del temps es troba entre els segles XI i XIII, quan les croades que es dirigien vers Terra Santa s'acarnissaren amb les comunitats jueves dels països europeus abans d'embarcar-se a Orient. Manuel Forcano reprèn al llibre que teniu a les mans el camí obert per Amin Maalouf a la gran obra Les croades vistes pels àrabs i ens n'ofereix ara la versió jueva a partir de les cròniques d'autors contemporanis als fets, com Salomó bar Simson, Eliezer bar Natan, l'Anònim de Mainz i Efraïm de Bonn, i de posteriors com Josep ha-Cohen i Salomó ben Verga. Potser el discurs plorallós dels cronistes s'allunya de la desitjable objectivitat històrica, però el que recull l'autor és el to en què ells mateixos es van explicar els esdeveniments i els van voler recordar. Aquest relat, però, no és l'única troballa d'A fil d'espasa. Obligats a defensar-se de la violència amb les úniques armes que tenien a l'abast, les paraules, els jueus produïren i distribuïren també els anomenats Antievangelis, uns textos en què ridiculitzaven els fonaments del cristianisme tot escarnint sense pietat els personatges dels Evangelis. Forcano ens brinda la traducció d'alguns d'aquests escrits de contraatac que han romàs desconeguts del gran públic fins ara.
[Més informació a Ucronies]
diumenge, 4 de setembre del 2011
BANDUE Revista de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones
BANDUE
Revista de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones
Director Francisco Diez de Velasco
La revista Bandue, editada per Trotta Editorial, és, a partir de l'any 2007, la publicació periòdica de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones, associació que uneix un col.lectiu especialitzat i de caràcter multidisciplinari format per professors i investigadors que busquen, a l'Estat espanyol, "promoure l'estudi de la història de les religions i del fenomen religiós en els centres universitaris i de recerca".
La Sociedad Española de Ciencias de las Religiones forma part, des de 1995, de la International Association for the History of Religions, el col.lectiu que, a escala mundial, defensa els interessos de promoció i desenvolupament de l'estudi de la religió i les religions des d'una òptica interdisciplinar, acadèmica i no confessional.
La Sociedad Española de Ciencias de las Religiones forma part, des de 1995, de la International Association for the History of Religions, el col.lectiu que, a escala mundial, defensa els interessos de promoció i desenvolupament de l'estudi de la religió i les religions des d'una òptica interdisciplinar, acadèmica i no confessional.
Els jueus a Catalunya
Els jueus a Catalunya, de Carles Rahola (Cadaqués, 1881-Girona, 1939), va ser editat el 1929. L'any 2009, 70 anys després del l'afusellament a mans de les tropes franquistes del periodista, historiador i ministre republicà, Riopiedras Ediciones va publicar una edició facsímil d'aquesta obra. El pròleg va ser escrit per Joaquim Nadal, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona, alcalde de Girona (1979-2002) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (2003-2010). El reproduïm.
En l’escaiença dels setanta anys de l’afusellament de Carles Rahola he escrit, en diverses ocasions, que la ciutat de Girona i el conjunt de la societat catalana havien tractat d’expiar l’oprobi d’una mort injusta. Avui més que mai, Carles Rahola és un exemple i un referent reivindicat des de diversos camps de les ciències humanes i des de l’activisme cívic.
La vigència dels seu testimoni de vida es completa amb la vigència de la seva obra permanentment citada i reiteradament reeditada.
A aquestes edicions caldria encara afegir-hi els nous testimonis de caire documental que la generositat de la família ha permès aflorar de nou recentment com és el cas dels seus epistolaris o també el cas dels seus papers de presó.
Els anys més recents han permès l’aparició de treballs biogràfics molt complets, com en els llibres de Lluís M. de Puig o Xavier Carmaniu, i aportacions de caire més monogràfic entorn de les circumstàncies de la mort de Rahola, com és el cas del llibre de Josep Benet.
Però el gruix més important com ja he assenyalat i explicat [1] consisteix, sobretot, en les diverses reedicions dels seus treballs més notables que han vist la llum en noves edicions molt acurades i sovint acompanyades de treballs i estudis introductoris que completen el sentit de la reedició.
He escrit també que del conjunt de les aportacions de Rahola, ja pràcticament no quedava res per reeditar, tret dels seus treballs més miscel·lanis o sobretot les seves Vides heroiques, i gosava dir que era fins i tot imminent la reedició del llibre Els jueus a Catalunya, publicat en la col·lecció “La sageta”, dins de les publicacions “Arnau de Vilanova”.
Ara confirmo i prologo aquesta reedició, que ens arriba de la mà dels bons amics de Certeza de Saragossa, a través de Riopiedras, que és un nou segell que han adquirit en una tasca constant de recuperació de la memòria i del testimoniatge de les aportacions de tots els temps.
Em sembla un encert aquesta reedició. Ho és fins i tot si és molt evident que els estudis de judaica han experimentat a Catalunya en els darrers decennis una evolució i transformació radical. L’univers de coneixements que manejava Rahola ens ha estat ara ampliat i multiplicat, amb aportacions molt valuoses generalment sempre en el terreny de la recerca local i concreta. No només això, sinó que els treballs de David Romano, d’Eduard Feliu, de Jaume Riera, de Josep Ramon Magdalena, de Manel Forcano, de Sílvia Planas, de Jordi Casanovas han obert uns horitzons i unes pautes d’interpretació totalment noves. És el que posen de manifest els treballs que conformen el llibre sobre La Catalunya jueva (2002), de caràcter generalista però amb capacitat d’actualització i de fer la posada al dia i l’estat de la qüestió, o les aportacions més recents de Jaume Riera i Sans al llibre Els poders públics i les sinagogues,segles xiii-xv (2006), la bibliografia d’Eduard Feliu recollida en el volum publicat per la Universitat de Barcelona en ocasió de la seva investidura com a doctor honoris causa (2007) o les recentíssimes aportacions dels equips d’arqueologia urbana de la Universitat de Girona, per exemple, al llibret sobre La forma urbana del call de Girona (2006), d’Eduard Canal, Josep Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera que dóna llum nova sobre l’estructura del Call de Girona, les tres sinagogues i la peripècia urbana i demogràfica de la nostra comunitat jueva local.
Rahola, evidentment, va escriure el seu Els jueus a Catalunya molt abans d’aquesta florida d’estudis. Ara, segurament, podria fer una altra síntesi. Però la seva té tot el valor d’una síntesis, com no n’hi ha cap altra després, mostra la saviesa i la capacitat de sintetitzar l’estat dels coneixements en aquell moment i té una força d’evocació i de transmissió d’emocions singulars que no hem sabut trobar en la literatura posterior.
Aquest és, segurament, el mèrit principal de Rahola. Saber transmetre coneixement i emocions, destil·lar sentiments, generar veneració i respecte, transmetre valors, comunicar la vibració especial d’una literatura escrita amb el cor i amb el cap.
Per això, aquest nou testimoni de respecte i homenatge. Reconeixement intel·lectual i cívic, i repte per a futures generacions cridades a intentar reprendre l’esforç de les síntesis on Rahola les va deixar ara que tenim ja una literatura especialitzada que ens permetria de superar-lo. La superació, però, requereix el coratge necessari per abordar la necessària síntesi que encara no tenim.
El repte és gran i la interpel·lació als més crítics, als hipercrítics o als que voldrien filar massa prim és de primer nivell: sortir dels cercles tancats de l’alta recerca i saber comunicar i transmetre els nous nivells de coneixement en noves síntesis que signifiquen l’actualització de les que han perdut actualitat sense haver perdut ni un gram del seu valor.
Rahola, Carles. Els jueus a Catalunya. Zaragoza: Riopiedras Ediciones, 2009 [edició facsímil d'Els jueus a Catalunya. Barcelona: Publicacions Arnau de Vilanova, 1929]
dissabte, 3 de setembre del 2011
Història i tragèdia. A propòsit dels jueus catalans
Història i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus no conté noves aportacions a la història d'aquest col·lectiu del nostre passat. De la macrohistòria a la microhistòria, en una mena de zoom vertiginós, aquest llibre és una reflexió sobre els conceptes que manegen els historiadors quan escriuen història. I quan aquests conceptes s'examinen amb detall les certeses es dissolen. Avui tendim a considerar la història com una narrativa que estructura els indicis del passat per explicar el present, però també pot conjuminar-se a partir dels elements d'una tragèdia, com en aquest cas, i llavors això traeix encara més la retrospectivitat de la realitat històrica. Perquè l'única certesa són les persones reals que van viure aquests fets i la potència tossuda de la seva configuració mental i cultural, en forma d'idees religioses, morals i consuetudinàries, que les van abocar als seus diferents destins individuals i col·lectius.
Mestres, Albert. Història i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus. Catarroja: Editorial Afers, 2007.
dilluns, 29 d’agost del 2011
XII Jornada Europea de Cultura Jueva
Barcelona
Girona
Al llarg de tot el cap de setmana, el Centre Bonastruc ça Porta obrirà les seves portes i oferirà, sota el lema Patrimoni 2.0, un ventall d'activitats innovadores i interessants entorn la cultura i la història jueves i el seu coneixement i descoberta a partir dels sistemes més actuals i més internacionals, aquells que són abastables des de les tecnologies 2.0. Tindrem ocasió d'escoltar llegendes i contes de la tradició judaica, podrem apropar-nos al coneixement d'algunes de les tendències musicals més modernes, fonamentades en el concepte del minimalisme dels treballs d'Steve Reich, participar en un joc de pistes on-line....
L'experiència començarà el dissabte 3 de setembre al matí, amb un recorregut a través de diferents elements del Museu d'Història dels Jueus. Una visita guiada ens permetrà descobrir alguns dels secrets millor guardats del museu, aquells que no es perceben a simple vista i que se'ns mostraran gràcies a la interpretació amb clau cabalística que rau en el títol suggerent de la visita: "La casa de la Vida". La visita acabarà amb un espectacle de música i dansa al pati del Centre Bonastruc ça Porta, que porta per títol Call 2.0.: Bonastruc truca a la porta!, una producció que inclou també el concurs on line El personatge enigmàtic.
A la tarda s'ha previst un espai per al públic infantil i familiar: De la mà de l'On i la Line, petits i grans descobrirem "on line", de forma lúdica i divertida, diverses maneres de comunicar aspectes de la cultura i del llegat jueu.
Ja de nit, de deu i fins la una de la matinada, l'aventura continuarà amb un taller de càbala a càrrec de Blanca Rosa Domínguez, una mestra experta que, guiant-nos a través de la història i de la llegenda, ens aproparà a certs postulats cabalístics que poden ser molt útils en la nostra quotidianitat.
L'endemà, diumenge 4 de setembre, repetirem experiència amb un segon taller de càbala que ens permetrà conèixer més de prop l'element cabalístic de l'Arbre de la Vida, tant des de la seva història com des de la seva dimensió actual.
L'experiència començarà el dissabte 3 de setembre al matí, amb un recorregut a través de diferents elements del Museu d'Història dels Jueus. Una visita guiada ens permetrà descobrir alguns dels secrets millor guardats del museu, aquells que no es perceben a simple vista i que se'ns mostraran gràcies a la interpretació amb clau cabalística que rau en el títol suggerent de la visita: "La casa de la Vida". La visita acabarà amb un espectacle de música i dansa al pati del Centre Bonastruc ça Porta, que porta per títol Call 2.0.: Bonastruc truca a la porta!, una producció que inclou també el concurs on line El personatge enigmàtic.
A la tarda s'ha previst un espai per al públic infantil i familiar: De la mà de l'On i la Line, petits i grans descobrirem "on line", de forma lúdica i divertida, diverses maneres de comunicar aspectes de la cultura i del llegat jueu.
Ja de nit, de deu i fins la una de la matinada, l'aventura continuarà amb un taller de càbala a càrrec de Blanca Rosa Domínguez, una mestra experta que, guiant-nos a través de la història i de la llegenda, ens aproparà a certs postulats cabalístics que poden ser molt útils en la nostra quotidianitat.
L'endemà, diumenge 4 de setembre, repetirem experiència amb un segon taller de càbala que ens permetrà conèixer més de prop l'element cabalístic de l'Arbre de la Vida, tant des de la seva història com des de la seva dimensió actual.
Besalú
Tortosa
Caxixa i Bonjua, els geganys jueus de Tortosa
Activitats de la XII Jornada Europea de Cultura Jueva a la Biblioteca Macel·lí Domingo i visites guiades pel Call.
Castelló d'Empúries
Quetubà de Castelló d'Empúries (s. XIV)
Sefarad
Agenda de Caminos de Sefarad, a Red de Juderías de España.
Més informació a Destino SFD
dijous, 25 d’agost del 2011
Novetats Trotta agost 2011
 | |||||||||||||||||||||
| BUTLLETÍ DE NOVETATS AGOST 2011 | |||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
dimarts, 9 d’agost del 2011
El secret de la bicicleta de Bartali
Gino Bartali (1914-2000) va ser un dels mites del ciclisme i de l'esport italià durant tres dècades. Va guanyar tres Giros (1936, 1937 i 1940) i dos Tours, el del 1938 i el del 1948, amb set etapes, 10 anys més tard. Catòlic i, diuen, que de dretes, Mussolini el va convertir en estendard del Partit Feixista.
El seu gran rival va ser Fausto Coppi (1919-1961), guanyador de cinc Giros (1949, 1947, 1949, 1952 i 1953), dos Giros (1949 i 1952) i un Mundial (1953). Agnòstic i, diuen, que d'esquerres, va ser el rostre esportiu del Partit Comunista.
La sempre dividida Itàlia va convertir els dos ciclistes en icones de les seves desavinences, i la rivalitat de Coppi i Bartali va adquirir ressons polítics. Però aquests enfrontaments a la carretera i a la cosmogonia italiana tenia també un caràcter personal que les llegendes atribueixen a qüestions de faldilles, en que hi estaven implicades les dones dels dos esportistes. Coppi tenia llarga experiència buscant caliu en llits aliens. Aquesta rivalitat va durar fins el Tour de 1952, en què una ampolla d'aigua va unir les mans dels dos ciclistes pujant el Galibier. La fotografia va quedar per a la història, sense que ningú es posi d'acord sobre qui va calmar la set de qui.
Els mites, tal i com ens arriben, poc tenen a veure amb la realitat; i la realitat poc té a veure amb el que percebem o ens fan percebre. Per les raons que siguin, el Coppi d'esquerres no va saber imposar el seu esperit i va acabar lluitant per la Itàlia feixista a Àfrica, allistat a la Divisione Ravenna, on va ser fet presoner pels anglesos i alliberat el 1945. Però això no li van tenir en compte els seus seguidors dels anys 50 ni el PCI de Togliatti (sabrem mai si va estar implicat en l'assassinat de Nin?).
I d'altra banda, el Bartali que els catòlics havien convertit en estampeta de culte amagava un secret que no va sortir a la llum fins que el 2003 els fills de Giorgio Nissim, activista antifeixista, lluitador dels drets dels infants i delegat del DELASEM (Delegazione per l'Assistenza degli Emigranti Ebrei), van descobrir en els diaris del seu pare que Bartali utilitzava la seva bicicleta per fer de correu clandestí.
Ningú s'imaginava que en aquells anys foscos Bartali, un dels símbols del Partit Feixista de Mussolini, era en realitat un dels personatges claus d'una organització dedicada a salvar la vida dels jueus italians que havien de ser deportats als camps d'extermini nazis. En plena guerra, Gino Bartali seguia entrenant per les carreteres de la Toscana o d'Úmbria. Ningú podia suposar que en el quadre de la bicicleta o sota el seu seient transportava documents i passaports.
Bartali no despertava sospites tot i que la guerra impedia qualsevol competició i resultava estrany veure algú entrenant en aquell ambient. Corria amb roba on es podia llegir el seu nom, la qual cosa li permetia recórrer quilòmetres rebent les salutacions efusives dels soldats italians, per a qui era un autèntic ídol. I quan una patrulla alemanya el detenia la resposta era senzilla: "Segueixo treballant per a les carreres que vinguin després". I el deixaven marxar. Els exèrcits s'havien acostumat a veure passar Bartali d'un costat a un altre amb la seva bicicleta, pujant i baixant muntanyes, canviant contínuament de ruta. Era el correu perfecte.
La xarxa organitzada per Giorgio Nissim, amb la col·laboració dels partisans i d'alguns monestirs, es dedicava a elaborar els passaports destinats a salvar la vida de centenars de jueus i Bartali els transportava jugant-se la vida en aquells viatges per carreteres que coneixia com ningú. Durant 1943 i 1944 el corredor toscà, el "monjo" Bartali (com era conegut després de salvar miraculosament la vida en un accident de bicicleta), es va dedicar a aquesta missió sense que ningú el descobrís.
Va acabar la guerra i aquells entrenaments quilomètrics encara li van valer per a la seva carrera esportiva perquè amb 32 anys va poder guanyar un altre cop el Giro (1946) i el 1948, amb 34, el Tour de França en una demostració colossal a la muntanya i imposant-se, com ja hem dit, en set etapes d'aquella edició. Era el premi que es mereixia aquell home que va salvar la vida de 800 jueus jugant-se la seva.
Era un altre ciclisme, uns altres temps, una altra realitat... I mentre passa l'agost sense gestes, sense herois, us deixo amb el Bartali de Paolo Conte, mentre "tramonta questo giorno in arancione e si gonfia di ricordi che non sai".
diumenge, 7 d’agost del 2011
El Patio, el bloc de la Haquetia
Miriam Abensur, Lisita Benassayag i la seva germana, Esther,
en el pati d'una casa jueva de Tànger (c. 1900).
Haketia: Pasado o presente?
d'Alicia Sisso-Raz
Cómo hablaremos de la haketía; en qué tiempo la colocaremos?
En el pasado? Za'ama, "La haketía era el vernáculo judeoespanyol de los sefardíes del..."?
O, "La haketía fe el vernáculo judeoespanyol de..."?
O quizás, "La haketía ha sido el vernáculo judeoespanyol de..."?
Me uahlei muncho emprimero, cuando me alevantí a escribir el artículo sobre la haketía pa el portal. Ma discues de munchas honduras (pensamientos profundos), dishi a mi cabesa, no al.liegen essos días de colocar la haketía en el pasado, y escribí: "La haketía es el vernáculo judeoespanol de los sefardíes..." Ma, pa dizir que la Haketía es y no era (no haya mal), es hoba que mos hazmeemos, y hadreemos, y escribamos en Haketía.
Con muncha asperanza de recibir vuestras ideas, opiniones y penserios (pensamientos), halaqui me asperando vos en El Patio.
[La haquetia és el dialecte judeocastellà que parlen el jueus sefardites del nord del Marroc]
[+]
La vida en Haketía. Para que no se pierda
divendres, 5 d’agost del 2011
El call de Manresa
Publicat per
On vivien els jueus de la nostra ciutat?
Els barris del nucli històric de Manresa es van desenvolupar prenent com a eixos dos turons: el turó del Puigcardener i el turó del Puigmercadal. Els carrers d'ambos turons són estrets i tortuosos. En aquesta xarxa de carrers i carrerons s'obren un parell de places principals: la plaça Major, presidida des del segle XVIII per la Casa de la Ciutat i anteriorment pels palaus de la Cort del Veguer i del Batlle, i la plaça de l'Om.
El call de Manresa, documentat des de 1266, comptava amb una sinagoga, una escola i un cementiri propi (a extramurs), a la zona de la actual plaça Onze de Setembre [continuar llegint a Històries manresanes]
On vivien els jueus de la nostra ciutat?Els barris del nucli històric de Manresa es van desenvolupar prenent com a eixos dos turons: el turó del Puigcardener i el turó del Puigmercadal. Els carrers d'ambos turons són estrets i tortuosos. En aquesta xarxa de carrers i carrerons s'obren un parell de places principals: la plaça Major, presidida des del segle XVIII per la Casa de la Ciutat i anteriorment pels palaus de la Cort del Veguer i del Batlle, i la plaça de l'Om.
El call de Manresa, documentat des de 1266, comptava amb una sinagoga, una escola i un cementiri propi (a extramurs), a la zona de la actual plaça Onze de Setembre [continuar llegint a Històries manresanes]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]