dissabte, 27 de desembre del 2014

La llum del solstici d'hivern: Hanukkà, Nadal i l'arbre


Barcelona ha encès els llums de Nadal. Caminem pels dies més curts de l'any. La llum és potser un dels elements característics d'aquestes festes que celebren el final i el començament del cicle agrícola anual: vida i mort. Arriba el solstici d'hivern. La vida es reclou al voltant de la llar, a l'escalfor del foc i el bestiar, com en un pessebre. La gent es reuneix en el silenci de la nit. El vi ja ha fermentat i servirà per celebrar que els dies s'allarguen i que el nou cicle comença. Any nou, vida vella... de color sèpia.

Arbre de Nadal de Can Jorba, al Portal de l'Àngel
(1970; Francesc Català-Roca).
Exposat de 1965 a 1988, i recuperat el 2012

Les festes religioses solapen les festivitats paganes. L'Advent cristià, les quatre setmanes que donen pas al Nadal, recull la tradició de la llum, tot esperant el naixement de Jesús (nativitatis domini), encenent una espelma per cadascun dels quatre diumenges abans del dia 25. Igual que la Hanukkà jueva, la festa de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem. L'arbre de Nadal, l'arbre de l'Univers de la mitologia nòrdica, símbol de fertilitat, adornat i il·luminat amb la llum del món.

Farem un esforç i mirarem més enllà dels llums dels aparadors, de la fressa, del brogit de la gent pels carrers. Buscarem la pau idíl·lica de la infantesa, el silenci dels llums de l'arbre en la foscor de la sala, l'escalf i l'olor del braser crepitant, el compàs del rellotge de paret; buscarem la ingenuïtat i el regal sota l'arbre o sota el llit. Ensumarem l'olor de molsa, d'eucaliptus, d'encens, de fred. Ens perdrem en el silenci d'algun claustre, pels pessebres i els diorames de l'església de Betlem, per les notes d'una antiga nadala, pels estrets carrers del call, entre les pedres de la vella sinagoga del carrer Marlet. O entre la geografia sentimental de les pàgines d'un tebeo, perquè fins i tot els records més lluminosos s'il·luminen amb tristes bombetes de 25 watts.


[+]

El cicle de Nadal i una nadala

2 comentaris:

  1. Mirarem de fer això que dius: que els llums no ens ceguin, i ens permetin mirar més enllà...

    ResponElimina
  2. Ramon, encara que només sigui com exercici, val la pena. Cal trobar-lo, però hi ha un lloc on la llum es torna penombra i el món es difumina i s'esvaeix.

    ResponElimina