[Via
Bloc de Lletres]
Un congrés internacional, amb seu a Barcelona i
Tarragona, analitzarà del 20 al 24 de març el naixement de l’Europa
cristiana a través de la figura de l’emperador romà Constantí. Una
trentena de ponents provinents d’Alemanya, Àustria, Espanya, França,
Itàlia i el Regne Unit estudiaran l’anomenada
qüestió constantiniana,
inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la
institució del Papat. Organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat
Tardana (GRAT) de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la
Facultat de Teologia de Catalunya, el congrés serà inaugurat pel rector
de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i pel cardenal Lluís Martínez Sistach,
mentre que la conferència inaugural la impartirà el cardenal Raffaele
Farina, arxiver de l’Arxiu Secret del Vaticà i bibliotecari de la
Biblioteca Vaticana.
La trobada internacional, titulada
«Constantinus: el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV»,
dedicarà una atenció especial a les actuacions politicoreligioses de
l’emperador Constantí (272-337). Les sessions del dia 20 tractaran de
l’episodi crucial que va representar per a l’emperador la batalla del
pont Milvi, moment en què se situa la seva conversió al cristianisme, de
la qual enguany fa 1.700 anys. El suport de Constantí al cristianisme
va tenir una importància enorme, sobretot a partir de l’instant en què
esdevé l’únic emperador de l’imperi romà, l’any 324.
El dia 21 s’analitzaran els nous espais urbans que sorgeixen amb
les primeres grans construccions cristianes. Durant el regnat de
Constantí, es va dotar les comunitats cristianes d’amplis espais per
celebrar les seves litúrgies. Igualment, es va cristianitzar el
calendari i l’any 320 el diumenge va ser declarat festa obligatòria.
També durant el segon dia del congrés s’analitzarà la política
constantiniana cap a l’episcopat i la relació entre la religió i el
poder polític. Val a dir que Constantí va crear la categoria legal d’heretge
i va dictar lleis persecutòries contra les persones considerades
culpables d’aquest delicte. En aquest marc, l’endemà, el dijous 22,
s’analitzarà el concili de Nicea, el primer concili ecumènic, que va ser
fonamental per fixar el dogma catòlic.
En les sessions del dia 23 el protagonisme serà per als aspectes
sociopolítics i econòmics de l’època constantiniana, i es tractaran
qüestions vinculades a la fiscalitat, a l’estatus dels senadors o a la
representació del poder imperial. Finalment, el dia 24, el congrés es
traslladarà a la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de
Tarragona, al municipi que encara porta el nom de Constantí. El conjunt
de Centcelles conté un mausoleu que és un monument clau de l’
arquitectura paleocristiana,
amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix.
La datació d’aquest monument planteja moltes incògnites i s’especula amb
la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills de
l’emperador.
El congrés, amb la direcció científica de Josep Vilella, catedràtic
de la UB, i de David Abadias, cap del Departament d’Història de
l’Església, combinarà ponències d’acadèmics reconeguts amb una llarga
trajectòria i comunicacions de joves investigadors, amb l’objectiu de
recollir i discutir noves línies de recerca. Les jornades es plantegen
bàsicament estudiar els principals fets de la vida i la política de
Constantí i els testimonis antics que hi fan al·lusió, així com les vies
per les quals ens han arribat aquests testimonis. La figura de
l’emperador Constantí dóna peu a reflexionar sobre qüestions com ara la
tolerància i la intolerància religioses i la relació poder-religió entre
Estat i Església. Val a dir que la política de Constantí no només va
privilegiar l’Església sinó que s’hi va recolzar com a instrument per
desenvolupar els seus projectes polítics com a emperador. Sota Constantí
es desenvolupa la beneficència cristiana, hi ha una ingent activitat
constructiva d’esglésies independents ja no dissimulades en catacumbes o
dins d’altres edificis, es produeix una cristianització del calendari,
etc. En definitiva, el pas de l’imperi pagà a l’imperi cristià incideix
en totes les estructures, sociopolítiques, econòmiques i culturals.
