Basílica de Santa Maria a Castelló d'Empúries
Pl. Mossèn Cinto Verdaguer, 1
Castelló d'Empúries
L’exposició "I continuo veient les seves cares. Fotografies
dels jueus polonesos" és una iniciativa de la Fundació Shalom, que el
1994 va adreçar una crida a la població demanant la donació de
fotografies de jueus polonesos.
En
aquell moment –al cap de gairebé cinquanta anys del final de la Segona
Guerra Mundial– molts van dubtar de la viabilitat del projecte.
Tanmateix, van començar a arribar fotografies, procedents tant dels
indrets més diversos de Polònia com dels racons més allunyats del globus
terraqüi. Entre els donants hi va haver habitants de les grans
metròpolis i veïns de llogarets i pobles. Avui dia, la Fundació ha rebut
més de nou mil
imatges, enviades sobretot per polonesos, veïns o amics dels retratats,
que havien conservat les instantànies durant més de cinquanta anys.
De la mateixa manera, moltes fotografies les van donar jueus
polonesos repartits arreu del món –familiars de les víctimes de
l’Holocaust, establerts a Israel, Veneçuela, el Brasil, els Estats
Units, Itàlia, l’Argentina o el Canadà–, que s’havien endut a casa seva
aquells trossos del passat. Algunes d’aquestes fotografies havien estat
custodiades com a records molt preuats, d’altres es van conservar en
racons oblidats, relegades a golfes i soterranis. El més veterà dels
donants ara té noranta anys; el més jove, dotze.
"No sols són justos els qui han salvat com a mínim una vida. També es
mereixen aquest qualificatiu els qui han contribuït a preservar la
memòria". Són precisament ells els qui han fet realitat aquesta exposició
fotogràfica, que es va mostrar al públic per primera vegada el 1996, a
la Galeria Zachęta de Varsòvia. L’exposició va sorgir per iniciativa de
Gołda Tencer, directora de la Fundació Shalom, amb la col·laboració, com
a comissari i dissenyador, respectivament, de Tomasz Tomaszewski i
Krzysztof Burnatowicz.
L’exposició "I continuo veient les seves cares" podria
interpretar-se com un plany per un món desaparegut, al qual només podem
tornar contemplant fotografies antigues. A les imatges es van congelar
les siluetes humanes, les ombres de les cases, els somriures trencats fa
temps i, sobretot, les cares: una varietat de rostres que avui ens
revelen com eren els jueus polonesos de llavors, immersos en les seves
feines quotidianes, seriosos o alegres, pensatius...
En museus de diversos països del món es conserven fotografies de jueus polonesos famosos: músics,
tzadikim,
pintors o escriptors. En canvi, la Fundació Shalom ha reclamat la
memòria de la gent senzilla, ignorada per la Història. D’aquesta manera,
els seus noms han pogut transcendir en més de quaranta ciutats de
diversos racons del planeta. Destacats museus i galeries d’arreu del món
han exhibit aquesta col·lecció de retrats jueus, que s’ha pogut
contemplar en ciutats com Frankfurt, Munic, Hamburg, Sant Petersburg,
Brussel·les, en el Centre Wiesenthal de Los Angeles, a l’Holocaust
Memorial Center de Detroit, a Boston –on l’exposició va ser inaugurada
pel Premi Nobel de la Pau, Eli Wiesel–, a St. Petersburg (Florida),
Brussel·les, l’Haia, Nova York, Toronto, Mont-real, Mèxic, San José,
Buenos Aires, Praga, Vilna, al Yad Vashem de Jerusalem, i també a
Poznań, Łódź o Cracòvia.
El fruit d'aquesta mostra és també un llibre bilingüe (polonès /
anglès) il·lustrat,
I continuo veient les seves cares
(disseny i projecte gràfic: Lech Majewski, redacció: Anna Bikont),
guardonat en 1996 amb el primer premi en el concurs de l'Associació
Polonesa d'Editors, que el va anomenar la publicació més reeixida de
l'any.
El contingut del àlbum està disponible a la pàgina web de la
Fundació Shalom.
.jpg)
