La deshumanització de Maria
La sagrada forma de l'aspirina
divendres, 18 d’abril del 2014
divendres, 11 d’abril del 2014
Visquin els nuvis!
Els nuvis jueus del segle XIV: El contracte matrimonial, la ketubà
Jordi Bonvehí
La presència dels jueus a la Manresa medieval durant els segles XIII i
XIV ha estat ben documentada gràcies als cronistes, historiadors i
arxivers locals. Per citar-ne dos d'importants, al segle XIX Josep Maria
de Mas i Casas va recollir un compendi titulat Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa, i al segle XX, Joaquim Sarret i Arbós publicava El llibre dels Jueus a Manresa, editat per la Impremta Esparbé.
Continueu llegint a Històries manresanes
dimarts, 8 d’abril del 2014
Les dones jueves i els banys rituals
L'exposició "Plenament pures: les dones jueves i els banys rituals" que estarà oberta en el Museu d'Història del Jueus de Girona, entre el 12 d'abril i el 30 de setembre de 2014, ens mostra fotografies il·luminades de micvaot (banys rituals) europeus, entorn el concepte de micvé i la condició femenina en el judaisme.
El fotògraf Peter Seidel ens mostra la diversitat de dissenys i d'estructures d'alguns banys rituals jueus d'arreu d'Europa, a la cerca del seu concepte més íntim i profund. Així, el micvé se'ns presenta com un lloc autèntic on la història esdevé viva i palpable.
Les darreres troballes arqueològiques al call de Girona han posat al descobert les restes del micvé del segle XV. Aquest espai ha estat fotografiat per Josep M. Oliveras i també formarà part de l'exposició.
La mostra es complementa amb textos procedents del projecte Micvé de Leah Lax i Janice Rubin (EUA) sobre la relació de les dones jueves amb el micvé actualment. Testimonis personals, sovint controvertits, ens apropen a la tradició del ritual i també a la manifestació d'una nova espiritualitat jueva.
Dijous 24 d'abril, la doctora Dolors Bramon ens parlarà del concepte de puresa ritual femenina en el judaisme i l'islam en una conferència dins del cicle "Dones, jueves i sàvies".
dilluns, 31 de març del 2014
Cementiri jueu de Montjuïc: nous límits
Plànol dels límits del cementiri jueu de Montjuïc
Una investigació de l'arquitecta Dominique Tomasov amplia els límits de l'antic cementiri jueu de Montjuïc, a Barcelona, un element patrimonial de la ciutat
Segons les conclusions assolides per l'arquitecta Dominique Tomasov, la necròpolis hauria ocupat un 30% més de superfície que la que se li havia atribuït fins ara a la muntanya barcelonina. Aquest treball, que es va desenvolupar a partir de l'anàlisi de diversos fons documentals notarials i altres arxius de Catalunya, ha permès determinar per primera vegada amb força exactitud l'espai ocupat pel cementiri jueu a Montjuïc entre els segles IX i XIV.
El 2009, la Generalitat va declarar l'antic cementiri jueu de Montjuïc Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, atenent la petició de les comunitats jueves de Catalunya. El lloc històric de l'antic cementiri jueu de Montjuïc està situat en un petit camp a la vessant nord-oriental de la muntanya olímpica.
La seva posició en el turó facilita el domini visual de la zona del nucli antic de Barcelona, que segles enrere va ser la ciutat medieval coetània al cementiri i al barri jueu.
Segons explica Tomasov, "tenint en compte les característiques d'aquesta necròpolis, per la seva extensió, estat de conservació, antiguitat i alt nombre de lloses amb inscripcions funeràries, es pot afirmar que es tracta d'un dels conjunts més significatius de la cultura jueva durant l'època medieval a la Mediterrània occidental".
Dominique Tomasov parlarà dilluns 31 de març, a les 19 h, en el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona de "L'ànima del patrimoni. Avui: l'antic cementiri jueu a Montjuïc".
Font: R. Novoa / EFE
dilluns, 17 de març del 2014
El llegat jueu de Tàrrega
El Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega, inaugurarà aquest 19 de març una exposició permanent sobre el passat jueu de la ciutat i el seu patrimoni cultural a la sala que ha batejat amb el nom de Tragèdia al Call - Tàrrega 1348. L'exposició recorda aquest brutal acte del segle XIV mostrant les peces de la necròpolis medieval hebrea de Tàrrega, Les Roquetes, un jaciment que és el testimoni singular de l'onada antijueva que va afectar el continent durant els segles XIV i XV.
La troballa excepcional el 2007 de sis fosses comunes on hi havia enterrades unes setanta víctimes de l'assalt ha permès corroborar arqueològicament la seva magnitud i precisar moltes dades fins ara desconegudes.
Les marques de violència als ossos i un estudi antropològic de les restes mostren que tota la població hi està representada -des de nounats i nadons de sis mesos a dones i homes adults-, fets que demostren un atac amb la voluntat d'acabar amb tota la població del barri jueu.
[+]
"La Catalunya jueva", de Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova, 9 maig de 2014.
"Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu", M. Armengol, J. X. Muntané i O. Saula, Sapiens 113, febrer 2012
dijous, 13 de març del 2014
El gólem
Segons la càbala, la mística jueva nascuda de la interpretació de la Torà i transmesa per tradició oral des del segle I, un gólem és una estàtua gegant, que pot adoptar la forma que desitja quan se li dóna vida. Fet de pedra o de fang, recorda la creació de l’home en el Gènesi, nascut de la terra i de l’alè de Jahvè.
L’any 1987 el director de cinema d’animació txec Jiří Barta (1948) començava a filmar Golem amb la llegenda del rabí Loew. El que havia de ser el seu segon llargmetratge va quedar inacabat, fins que el 1993 va decidir editar-lo amb els gairebé set minuts realitzats fins aleshores. El resultat, un collage d’imatges reals i animació, és un inquietant i excel·lent curtmetratge, dins de la millor tradició del cinema d’animació txec.
Continueu llegint i mireu la pel·lícula a Bereshit
dilluns, 10 de març del 2014
Perseguits i salvats!
Perseguit i salvats
La fugida de refugiats jueus durant la II Guerra Mundial
a través dels Pirineus i de Barcelona
Barcelona, 17 i 18 de març de 2014
dijous, 27 de febrer del 2014
dimecres, 26 de febrer del 2014
Trobada una micvé a Girona
Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona ha tret a la llum a Girona restes físiques que portaven molts segles enterrades de la que ha estat considerada com la quarta micvé o banys de purificació jueus documentada a l'àmbit de la mediterrània, després de les que hi ha a Besalú, Montpeller i Sicília.
La troballa, feta dins les instal·lacions del Museu d'Història dels Jueus de Girona, és "molt important", va explicar l'arqueòleg Jordi Sagrera, i obligarà a modificar el relat sobre la història de la ciutat.
La micvé és una cambra amb un dipòsit d'aigua que s'utilitzava en els rituals de purificació de les persones, sobretot les dones. Aquest espai acostuma a anar associat a la sinagoga.
Els arqueòlegs de la UdG han intervingut entre el 10 i el 21 de febrer en un espai fins ara conegut com "la cisterna", estimulats després de constatar que els antics documents escrits conservats als arxius situen exactament aquí la sinagoga i la micvé. Però calia trobar les evidències físiques.
"El repte no era fàcil", va explica Sagrera. "La veritat però és que l'excavació ha anat bé i ha donat dades fermes i evidents", va afegir l'arqueòleg.
Sota estructures sobreposades als segles XVI, XVII i XX, s'ha localitzat un sistema de canalització amb un dipòsit d'aigua i una estança tancada annexa, fet tot en pedra i terrissa que, segons l'arqueòleg, permet "amb tota certesa documentar els banys rituals jueus o micvé".
Ara bé -adverteix Sagrera- qui esperi veure grans restes monumentals quedarà decebut. Els jueus eren gent perseguida i habilitaven com podien els serveis imprescindibles per als seus serveis religiosos.
Aquesta és per tant una troballa arqueològica important perquè documenta l'existència i situació de la micvé, referma l'evidència ja sabuda que aquí hi havia una de les tres sinagogues fins ara identificades a la Girona medieval, i parla de la precarietat que patia la comunitat jueva o aljama en temps de persecucions.
Aquests banys de purificació que ara ha vist la llum es van utilitzar a partir de l'any 1435 i fins al decret d'expulsió dels jueus, de 1492. En aquest moment els jueus es van vendre l'edifici, tal com detalladament consta en la documentació escrita conservada, que precisa que es tracta de la sinagoga.
Font: Diari de Girona
divendres, 21 de febrer del 2014
Tot allò que cal saber per explicar el llegat jueu
El curs va adreçat a guies oficials de turisme i professionals de l'hostaleria que en el desenvolupament de la seva professió han d'explicar el patrimoni jueu a Girona i comarques.
Dies i horaris: dilluns 24 i dimarts 25 de febrer, de 9.00 a 17.30 h (15 hores lectives).
Matrícula: 30 euros
Inscripció: a través del formulari virtual. Places limitades, segons rigorós ordre d'inscripció.
Es requereix l'assistència al 80% del curs per obtenir un certificat de participació.
Organització: Patronat Call de Girona
Amb la col·laboració de: Ajuntament de Besalú, Ajuntament de Girona, Red de Juderías de España- Caminos de Sefarad
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]