TERRES D'EDOM
[Catalunya jueva i Sefarad] [Judaisme i cristianisme primitiu] [Diàspora i Xoà] [Moriscs i mudèjars]

divendres, 6 de setembre del 2013

Shanà tovà 5774



ראש השנה
  Rosh ha-Shanà 5774
 Shanà tovà umetukà
 Anyada buena i dulse
  Feliç i dolç Any Nou

El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2013 amb els dies 5 i 6 de setembre.

Continueu llegint a Bereshit


[+]
Rosh ha-Shanà 5772
Rosh ha-Shanà 5773

[Les postals de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]

dimecres, 4 de setembre del 2013

Fragments. A partir d’Els emigrats

Granja de Wertach, poble natal de Sebald
Foto: Anna Soler Horta

“Fragments. A partir d’Els emigrats”, de W. G. Sebald, que va rebre el premi “Ajut a la creació artística” en la primera convocatòria del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin (2012), convocat pel Consorci del MUME, i que es podrà veure en aquest Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera del 27 de setembre de 2013 al 2 de febrer de 2014, és un projecte audiovisual que neix arran de la lectura i la traducció al català d’Els emigrats, de l’escriptor alemany W. G. Sebald. Seguint els passos de l’escriptor, Anna Soler ha peregrinat per alguns dels paisatges vinculats als protagonistes d’aquest llibre a fi de fotografiar-ne els camins recorreguts. Les fotografies que ha fet conformen una mena de necròpolis, un collage mnemònic empeltat en el temps, un registre d’absències que es proposa, mitjançant la representació, aturar, com fa Sebald, la desaparició inevitable del passat.

Amb “Fragments” Anna Soler proposa posar en relació les fotografies esmentades amb el text d’Els emigrats. El resultat del projecte és la creació d’un espai sonor que fusiona fragments del text sebaldià amb altres materials assenyalats al llibre (cançons, sorolls ambientals, diàlegs de pel·lícules, etc.). L’objectiu final és confegir un mapa de referències sonores que dialogui poèticament amb les imatges, superposar diverses capes significatives i alliberar l’energia creativa de l’espectador per tal que traci el seu camí cap al passat i llanci una mirada crítica sobre el present. Per a això, l’autora del projecte ha concebut un espai físic que propicia la reflexió i pretén fer partícip l’espectador d’una experiència viscuda, compartida i, per tant, social. En definitiva, a partir de la lectura audiovisual del  llibre, el projecte “Fragments” proposa que retornar a uns indrets ostensiblement connotats per una història recent atapeïda d’infàmia i violència pot esdevenir un acte revolucionari, moral i polític contra la barbàrie del segle XX.

“Fragments” inclou també un lloc web pensat per donar a conèixer el procés de recerca realitzat, reflexionar sobre les diverses fases de creació del treball, recollir materials complementaris a la peça destinada a la sala d’exposició i difondre, a través del llenguatge digital, l’imaginari que ha donat motiu a aquest projecte.

Anna Soler Horta ha estat autora de nombroses traduccions de l’alemany al català, entre les quals destaquen les obres Els emigrats i Austerlitz, ambdues de W. G. Sebald. També ha traduït obres d’autors com Arthur Schnitzler, Botho Strauss, Hermann Hesse, Bertolt Brecht, Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. Actualment està a punt d’aparèixer una traducció seva de l’obra de Walter Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900. També ha participat en el muntatge i adaptació de projectes teatrals i ha escrit diversos articles i pròlegs centrats en l’àmbit de la traducció.

dissabte, 31 d’agost del 2013

El llegat de Benjamin en el de Sebald

W. G. Sebald

El pròxim Simposi Internacional Walter Benjamin, que tindrà lloc a Girona, la Jonquera i Portbou del 26 al 29 de setembre, rastrejarà les reflexions sobre l'exili, la memòria, la història, la violència, la fotografia o el testimoniatge a través de la literatura tant en l'obra del mateix pensador alemany com en la manera en què s'hi refereixen els textos i les imatges del seu compatriota W. G. Sebald.

Les imatges en els escrits de Walter Benjamin i W. G. Sebald, el tema del nou simposi, el primer des de la creació de la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona (UdG), de la qual formen part el Consorci del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera i l'Ajuntament de Portbou, a més del Centre de Recerca Literària i Cultural de Berlín, parteix del treball que va guanyar l'any passat el primer Premi Internacional Walter Benjamin en la modalitat de creació artística, el projecte Fragments, de la traductora barcelonina Anna Soler Horta, que proposava una lectura de l'obra Els emigrats, de Sebald, a partir del llegat benjaminià sobre la imatge, la memòria, l'exili o la idea de fragment. Anna Soler, traductora de Sebald i també de Benjamin al català, presentarà l'exposició sorgida del projecte el dissabte dia 28 al matí al Museu de l'Exili de la Jonquera (Mume), on també hi haurà una lectura de textos extrets d'Infància a Berlín cap al 1900, de Benjamin, que l'autora ha traduït per a l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner, a càrrec de l'actriu Sílvia Bel. El mateix dia, també al Mume, es farà públic el veredicte del Premi Internacional Walter Benjamin en la modalitat d'assaig inèdit.

Les jornades, que s'inauguraran el dijous dia 26 a la Facultat de Lletres de la UdG, on continuaran divendres, comptaran amb conferenciants com ara Sigfrid Weigel, Peter Fenves, Carol Jacobs, Claudia Öhlschläger, José María González García i Anna Montané Forasté, a més de ponents de projectes doctorals i postdoctorals, que abordaran qüestions com ara el coneixement a través de les imatges, la narració del trauma, la significació dels àngels en l'obra de Benjamin o l'ús de la fotografia i l'arxiu en obres com ara Els anells de Saturn o Austerlitz, de Sebald. Com ja és tradicional, el simposi es clausurarà amb l'homenatge a Benjamin al cementiri de Portbou i la ruta de l'exili des de Banyuls.

Les persones interessades a participar en els actes acadèmics s'han d'inscriure a través de la Càtedra Walter Benjamin (cwb@udg.edu). Per afegir-se a la ruta a peu de diumenge, cal demanar plaça a l'Oficina de Turisme de Portbou abans del 25 de setembre.

[+]

"El nan geperut de Benjamin" de , a Núvol.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Agost al Call de Girona

Patronat Call de Girona

AGOST AL CALL DE GIRONA
DIMECRES - 18.30 H
Tardes de contes i llegendes
Activitat per a públic infantil i familiar
Ens seguirem trobant cada dimecres a la tarda al pati del Centre Bonastruc ça Porta per endinsar-nos en la màgia dels contes de la tradició jueva. Llegendes explicades amb les veus i amb les mans, paraules que es transformen en imatges i ens transportaran als racons més insòlits de la nostra imaginació!
DIJOUS 1 d’agost - 22 H
Klezmer a la portuguesa
Nits de música al Call
Les nits d'agost sempre són més fresques acompanyades de les me­lodies que ressonen al pati del Centre Bonastruc ça Porta.
Encetem, aquest dijous, el programa d’aquest any amb la visita del grup portuguès Melech Mechaya. Ens proposen un viatge festiu, basat en la música jueva de l'Europa Central, amb una sonoritat contagiant i sorprenent, que reuneix el dramatisme portuguès amb aromes àrabs i ritmes gitanos i, sobretot, la tradició klezmer més alegre i extravertida.
FINS AL 30 DE SETEMBRE
Les llengües del judaisme
Exposició temporal
Exposició entorn les llengües que han estat utilitzades majoritàriament pel poble jueu al llarg de la seva història: l’hebreu com a llengua de la Bíblia i fins al món actual; l’ídix,  el judeocastellà, la haquitia i el català medieval dels calls catalans.
FINS AL 18 de novembre - 12 h (*)
Call Endins
Visita guiada
Un recorregut per les diferents sales del museu ens acostarà de manera rigorosa i amena als aspectes de la vida quotidiana, festes, rituals i moments importants del cicle de la vida dels jueus i les jueves que van viure a la nostra ciutat i a Catalunya durant l'edat mitjana.
(*) De dimarts a diumenge


© Patronat Call de Girona
C/ Força, 8 - 17004 GIRONA - Tel: 972 216 761 - callgirona@ajgirona.cat - www.girona.cat/call
Ajuntament de Girona


 

dissabte, 13 de juliol del 2013

Verbannung. L'exili jueu a Barcelona (1933-1945)


Verbannung és un projecte de l'Associació Cultural Mozaika que pretén rescatar la història de l'exili jueu alemany dels anys 30 a través de la història personal de deu refugiats jueus que van passar o es van establir a la ciutat de Barcelona.

La inauguració de l'exposició està prevista a l'estiu de 2014 en el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Més informació: Verbannung. L'exili jueu a Barcelona (1933-1945)


dimarts, 2 de juliol del 2013

Massada Sabadell 26

 El vell barri jueu de Balat d'Istanbul, en el segle XIX
(Font: Rivavakfi)




L'article L'últim català d'Istanbul ha estat publicat
en el número 26 de la revista Massada Sabadell

dilluns, 1 de juliol del 2013

Jueu, no toquis, la carn!

Prohibicions alimentàries: el problema de la carn


Les prohibicions que els jueus entressin en contacte directe amb menjar o beguda que havia de ser consumit pels fidels cristians foren la tònica general en moltes ciutats medievals. Existien normes, edictes i lleis feudals que també delimitaven als sarraïns (musulmans) quin menjar podien tocar i quin no, però és el cas concret dels jueus on les autoritats de la Corona d'Aragó van legislar de forma restrictiva quins comestibles havien d'adquirir els jueus catalans. El consum de carn a l’edat mitjana era molt més freqüent del que sovint ens imaginem i els conflictes que va originar entre la comunitat jueva i la cristiana van perdurar al llarg de tot aquest període.

A Manresa l'oligarquia local era qui capitanejaven la campanya contra les carns jueves. L'any 1338 els consellers de la ciutat publicaren una ordre, ratificada pel propi rei Pere III, prohibint als jueus manresans tocar la carn abans d'haver-la comprat, tot i que se'ls permetia vendre la seva als mercats sempre que anunciessin que l'animal havia estat sacrificat per un jueu: "que negun juheu no menjaràs pa, fruita ne erbolam tro que'n haja comprat".

Continueu llegint a Històries manresanes, de Jordi Bonvehí i Castanyer

Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]