Identitats contemporànies
Taula rodona | 16.30 h – 18.00 h
En un món plural i globalitzat, on, alhora, el nacionalisme i la religió es converteixen en refugis davant el malestar contemporani, què significa ser jueu avui? Quines són les declinacions que adopta el nom “jueu”a la societat contemporània? Quina és la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat? Com es viu el nou ressorgiment de l’antisemitisme? Quina relació té amb les polítiques d’Estat d’Israel? Fins a quin punt Israel condiciona la percepció del judaisme i la identitat jueva?
Moderació: Dominique Tomasov, arquitecta especialitzada en patrimoni jueu.
Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor, Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Traducción 2015 per “Cristall d’alè” de Paul Celan.
Alejandro Dardik, editor a Club Editor.
Isabelle Pleskoff, escriptora, professora literatura del segle XX. Ha treballat al Musée d’art et d’histoire du judaïsme de París, on ha creat la mediateca i comissionat diverses mostres.
Dibuixem l’arxiu
Taller | 11.00 h – 14.00 h i 16.00 h – 20 h
Taller de lectura de l’arxiu a partir del dibuix amb els aparells òptics creats per Oriol Hernando.
Uns senzills i intencionats aparells òptics ens permeten redibuixar les imatges del passat. Ho fem amb les fotografies preses pels soldats russos en arribar a Auschwitz o les que va salvar dels arxius dels camps Francesc Boix. Amb aquestes màquines de dibuixar entendrem millor la relació entre el pensament, l’ull que mira i la mà que deixa un nou rastre sobre el paper. Això ens farà preguntar-nos quina relació establim avui amb aquell temps i quina presència nova ens aborda en aquest salt que és llegir amb el dibuix.
El romanès Radu Jude segueix investigant el passat del seu país, en aquest cas la massacre d’Odessa, on l’exèrcit romanès va assassinar més de cinquanta mil persones jueves durant la Segona Guerra Mundial. Del nazisme romanès, però, no se’n parla; avui, encara, continua ocultant-se. Quan una jove directora de teatre contractada per l’Ajuntament escull aquest episodi històric per representar-lo a una plaça de la ciutat, molta gent, i en especial els funcionaris, s’altera. Tot barrejant imatges d’arxiu i ficció amb un to de comèdia negra, el director no busca reconstruir en termes realistes aquest esdeveniment, sinó abordar-lo des del present: exposa la força del negacionisme més enllà de qualsevol frontera i planteja la pregunta pel sentit i la utilitat de representar la massacre. Servirà per evitar-ne d’altres?
| 
