La làpida jueva de Tortosa

Detall de la làpida funerària jueva incrustada a la torre de la muralla del Rastre. Foto: Andreu Caralt

"Aquesta és la sepultura de l’honorable vellet R. Semuel –l’esperit de Yahvè el guardí–, fill de l’honrat savi, l’apreciat R. Selomó que sigui la seva ànima tancada en el feix dels vivents..."

Aquest fragment traduït de l'hebreu forma part del text del text de la làpida funerària jueva incrustada a la torre de la muralla del Rastre, al nucli antic de Tortosa, i que serà extreta en el termini d'un any després que l’Ajuntament de Tortosa hagi aprovat per unanimitat en sessió plenària aquesta moció per garantir-ne la conservació.

Es tracta d’una petita peça de 60 per 26 centímetres, de pedra de sauló amb tonalitat daurada. La seva existència ha passat desapercebuda per veïns i forasters però no per alguns historiadors, conscients de la seva vàlua història. Un d’ells, el tortosí Joan Hilari-Muñoz assenyala a la guia Tortosa, la petjada de la història (Viena Edicions, 2014), que la làpida devia ser sostreta per construir les muralles de la ciutat durant la segona meitat del segle XIV.

Aquesta làpida és una de les dues que han sobreviscut del cementiri jueu de Tortosa, situat extramurs del call jueu de la ciutat i del qual no en queda res. L’altra, i molt coneguda, és una làpida trilingüe datada del segle VI, on es presenta el mateix text dedicat a una noia de nom Meliosa en hebreu, grec i llatí. Tot i tenir documentada la presència jueva a la ciutat durant uns 1.000 anys, les restes materials de la seva existència són mínimes a causa de la destrucció sistemàtica que van patir els calls catalans a partir de 1391.

L’any 1954 ja hi havia referències bibliogràfiques sobre la seva existència i 20 anys després Gabriel Secall, en el llibre Guia de les Jueries tarragonines, editat per la Diputació de Tarragona l’any 1984, en fa una descripció. Segons l’autor, es va tenir constància segura de la seva ubicació l’any 1974. Una dècada més tard Secall assegurava al seu llibre que s’havien iniciat gestiones per al seu trasllat al Museu de les Terres de l’Ebre i anhelava l’inici de l’actuació.


Font: Andreu Caralt, Diari de Tarragona