La Cuirassa, el barri jueu de Lleida

Localització del barri de la Cuirassa en un fragment del plànol La zona universitària de Lérida en 1429,

de Ricard Calvet i Serra (Institut d'Estudis Ilerdencs)

Dins la parròquia de Sant Andreu, sota l’antic temple, hi havia el barri de la Cuirassa o call jueu. Els jueus vivien als carrers de la Jueria, de la costa del Jan i a la Plaça Reial (avui del Seminari Vell). El call, pel carrer esglaonat de la costa del Jan, baixava fins al carrer Major. Emmurallat, havia estat bastit damunt unes adoberies d’època romana i era situat a llevant del carrer de Cavallers. Tenia dos accessos: el Portal Rodó al capdamunt i el que hi havia a l’extrem del carrer del Voltor (avui de Sant Cristòfol), cobert en la seva confluència amb el Romeu. El nom del barri jueu deriva de la Cuirassa, antiga fortalesa àrab de Lleida, potser d’origen romà.

Les excavacions arqueològiques que la Paeria va iniciar al mes de maig de 2015 al Centre Històric de la ciutat han posat al descobert diverses restes del barri jueu de Lleida. La documentació històrica l'havia situat sobre plànol però poca constància se'n tenia, al marge de petites restes trobades a finals dels anys quaranta.

Ara un equip d'arqueòlogues i diversos operaris han trobat restes de carrers, edificis i tallers, a més de molta ceràmica, vidres, monedes i fragments d'una hanukkia, el canelobre que els jueus utilitzen per la celebració del Hanukkà.

Tram de carrer de la Cuirassa, del segle XIII

Foto: Javi Martín. El País

Les troballes són dels segles XIII i XIV i són importants per aquesta constatació del que fins ara només era una teoria i després perquè algunes de les restes no figuraven ni als mapes més antics. En concret, els operaris han descobert un tram de carrer en força bon estat i amb un fort pendent que recorreria aproximadament l'espai comprès entre la plaça del Seminari i la Costa del Jan. Es tracta, a més, de restes localitzades a força profunditat, a més de sis metres, i per sota d'edificacions del segle XVII. Les obres encara duraran unes quantes setmanes i l'objectiu és completar l'estudi de tota aquesta zona que la història situa a l'espai comprès entre el carrer Major, el de Cavallers i la Seu Vella.

 Restes d'edificacions de la Cuirassa (Diari Ara)

La directora de l'excavació, l'arqueòloga Marta Moran, va explicar al diari El Punt Avui: “És força important el que estem trobant perquè no en teníem cap constatació”, i hi afegia que també estudien una sèrie de sitges i piques d'antics tallers de pergaminers. Moran deia que no era estrany trobar aquests oficis a la zona perquè estava just a la vora del barri dels eclesiàstics i de l'Estudi General de Lleida, l'antiga universitat, i que, per tant, els feia falta pergamí per escriure.

La Paeria estudia la millor manera de preservar part d'aquest patrimoni i deixar-lo a la vista. Els tècnics revisaran el projecte d'urbanització d'aquest espai per fer que quedin visibles i senyalitzades restes que recordin el barri on havia viscut la comunitat jueva de Lleida des del segle XII fins al XV.

L'arqueòloga va manifestar que la teoria inicial era que poca cosa trobarien perquè a la zona hi havia hagut molts canvis i enderrocs al llarg dels segles i, a més, pel seu emplaçament en un lloc de fort pendent i sotmès a humitats i escorrenties era fàcil que hi hagués despreniments i enderrocs.

El projecte de recuperació del call lleidatà vol revalorar l'entorn de la Cuirassa pel seu contingut històric, constructiu i arqueològic, on va viure una de les comunitats jueves més importants de Catalunya, després de la de Barcelona i Girona.

Restes d'edificacions de la Cuirassa (Diari La Mañana)