L'Arxiu Diocesà de Barcelona i els documents relatius a jueus

A més dels cursos de caire més divulgatiu que ha dut a terme, l’Institut Món Juïc  va finalitzar el 2008 un dels projectes de recerca previstos, la catalogació dels fons jueus de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya  i  l’Institut Ramon Muntaner. L’arxiu està composat per diversos fons documentals, encara inèdits per als investigadors del judaisme català, i que han aportat noves dades prou significatives. 

El fons de l’Arxiu Diocesà de Barcelona no se sol consultar per investigar el nostre passat jueu, atesa la manca de l’estudi sistemàtic i aprofundit que és habitual trobar a diferents regesta.  Per bé que, alguns investigadors, com ara la doctora Anna Rich (La comunitat Jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de la documentació notarial, Barcelona, 1999), han referenciat documents d'aquest arxiu per a estudiar-ne un tema concret, fins ara ningú no n’ha fet una recerca exhaustiva. És una tasca que que l'Institut Món Juïc va iniciar mitjançant aquest projecte, i els resultats es van publicar en forma de regest:

Valls, E. (dir. i coord); Abella, G.; Gómez, D.; Juanhuix, M.; Rincón, N.; Vives, V.; Regest dels documents de l'Arxiu Diocesà de Barcelona relatius als jueus. Barcelona: Institut Món Juïc; PPU, 2008.

La tragèdia dels jueus de Barcelona
El desembre de 1055 Amat Aldric i la seva dona, Adaledi, obstinar les seves propietats de Santa Eulàlia de Provençana per pagar un deute de 470 mancusos al jueu Iossifia. El document que estableix el contracte de compra en terrenys que avui pertanyen a l'Hospitalet està redactat en llatí, amb un afegit en hebreu, i és el més antic que es conserva sobre la comunitat jueva de Barcelona.

Aquest Regest recull els documents relatius als jueus que es conserven a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i que abasten 11 segles. Les vicissituds dels jueus de Barcelona, ​​i dels que aquí es van establir en èpoques de persecució a Europa, queden reflectides mitjançant documents en què no resta cap empremta d'esdeveniments dramàtics.

L'Institut que presideix Tessa Calders es va posar com a objectiu reunir documents dispersos o poc estudiats per reconstruir el passat, els fluxos migratoris i l'estudi de l'antisemitisme. El llibre editat recopila manuscrits de diferent tipologia: hi ha compra-vendes, processos i ordenacions de conversos. Es dóna la circumstància que el Palau Episcopal es va construir al carrer del Bisbe en terrenys del jueu Itskhaq.

Entre els segles XI i XVI els documents tenen un marcat accent comercial, de cessions, deutes o compravenda de terrenys i cases. Al juny de 1066, per exemple, Ponç Guillem va vendre una casa pròxima al castell de Regomir al jueu Xelomó Baró. Al novembre de 1263 Astruc Ascandarani va deixar la seva filla Belladona una fortuna en cases al Call i finques a Magòria. Trenta anys després Belladona donava permís al seu marit, Bonjudà de Porta, per vendre una vinya a Magòria.

Cap a 1303, segons consta, es detecten problemes. El bisbe Ponç de Gualba rep denúncies: els jueus s'apropien de terrenys de l'Església per al seu cementiri, treballen els diumenges i tenen "comportament irregular".

De 1370 data una ordre de captura contra el metge jueu Guillem de Viella per no visitar amb un metge cristià. Comencen les persecucions, les acusacions d'heretgies. En 1371 es descriu un miracle. Després de nou dies de part, una dona jueva dóna a llum un nen que era "negre com el carbó". En rebre les aigües "es va tornar blanc". Els seus pares i 80 jueus més es van convertir en bloc.

De 1391 daten diversos registres sobre la compra de propietats al Call Major, als carrers de Sant Domènec, Sant Honorat i Santa Eulàlia. En 1394 es va obrir la part del Call de la Baixada de Santa Eulàlia. En aquells dies ja no quedaven jueus al Call després de l'abalot o pogrom de 1391, en què van ser assassinats entre 400 i 500 jueus.

Va ser la fi de l'aljama jueva barcelonina. A partir de llavors se succeeixen les cerimònies de tonsura de pagesos, llibreters, coralers, giponers, mercaders, metges, pagesos, teixidors. Tots canvien de nom en abandonar la seva religió. Avram Bandil renega de la seva fe i es converteix en Arnal Badia. Xelomó Fabila serà Antoni Garriga. Xemuel Benvenist serà Joan Bertran. Bonjac Compra't serà Francesc de Casasaies.

Entre els segles XVIII i XX els documents es refereixen a conversions i professions de fe (abjuracions) d'israelians d'Europa, Turquia i el Marroc, alguns amb cognoms d'origen judeo-castellà. Entre ells, s'esmenta a un enginyer i un drapaire. Hi ha també algun document sobre la sinagoga del Call que un grup de conversos van dedicar a la Santíssima Trinitat i que des de 1835 és la parròquia de Sant Jaume.

Les peticions de baptisme s'incrementen a finals dels anys 30, quan a Alemanya refermar la caça del jueu. A Barcelona es van batejar, per exemple, els alemanys Conrado Lontheimer, Sofia Strauss, Max Eoberländer, Roberto Meyer, Máximo Heimam i les seves famílies, la polonesa Esther Trzewick, la búlgara Raquel Assael, el iugoslau Alberto Anavi i Benveniste, el txec José Taussig ... en un degoteig que no cessa fins al 1945, quan acaba la Segona Guerra Mundial.

En les professions s'esmenta al químic alemany Maz Lewkowitz, a l'operador cinematogràfic -natural d'Auschwitz- Isidoro Goldberg, l'economista de Tubingen James Hirschberg o l'apicultor búlgar José Albelda. En alguns casos només tenen documentació de la Creu Roja, són apàtrides a la recerca de refugi. En els registres de les parròquies se'ls esmenta com de "religió israelita" o de "secta hebraica".

L'últim document ressenyat és d'agost de 1953. Informa de la construcció d'una sinagoga al carrer de Porvenir (Avenir) i considera poc adequat que l'ajuntament li canviï el nom pel de Cardenal Gomà. "No estarà molt d'acord el nom del senyor cardenal amb un temple israelita", escriu un rector. El carrer no va canviar de nom.

[Font: Rosario Fontova, El Periódico]