dilluns, 31 d’octubre de 2011

Els jueus i el catalanisme d'esquerres


El 2008 es publicava el llibre resultat de la recerca de doctorat de Joan Pérez i Ventayol: L’exemple dels jueus. El catalanisme d’esquerres i la seva visió del poble jueu, del sionisme i del conflicte a Palestina (1928-1936). La publicació va ser a càrrec de l’Institut d’Estudis Món Juïc i de PPU (Publicacions i Promocions Universitàries).

A Catalunya, l’interès per tot allò relacionat amb el món jueu va experimentar un auge durant la segona meitat del segle XX. Des de determinats sectors de la societat antifranquista del moment es van oferir, a partir de mitjans dels anys quaranta, nombrosos exemples i diferents mostres de l’empatia catalana cap a l’experiència jueva. Però ja abans de la guerra civil, a la Catalunya republicana dels anys trenta, hi va haver una aproximació cap a les qüestions jueves feta també amb relativa complicitat, especialment des de sectors del catalanisme d’esquerres més il·lustrat. L’actitud de simpatia del catalanisme democràtic i republicà cap a la realitat hebrea va aparèixer sobretot a la premsa més representativa d’aquest catalanisme, a capçaleres com La Publicitat, La Humanitat, L’Opinió, La Nau, Mirador o La Rambla i en diferents obres publicades aquells anys. Tot plegat va generar, entre els anys vint i trenta, un peculiar corrent d’aproximació cap a la realitat jueva coetània que es va plasmar i es va divulgar amb una evident càrrega d’implicació, de comprensió i de solidaritat.

La presentació es va celebrar a la sala d’actes del Memorial Democràtic de Barcelona i va ser presentada per la Dra. Tessa Calders i per l’historiador Dr. Joan B. Culla, director de la recerca. La intervenció de Joan Pérez Ventayol es va limitar a una conferència, el text de la qual és el que segueix.

"Bon vespre. Moltes gràcies per la vostra assistència en l’acte de presentació d’aquest llibre. Primer de tot, vull donar les gràcies, he de donar personalment i pública les gràcies al Memorial Democràtic per haver permès que la presentació del llibre es pogués fer en aquesta sala i en aquest espai. També vull agrair especialment a l’Institut d’Estudis Món Juïc la voluntat, la predisposició i l’esforç que ha fet per què l’edició d’aquest llibre fos possible, i també per fer possible la seva presentació avui, aquí. Mencionar, per tant, de forma especial i donar el meu agraïment a la Tessa Calders i a l’Esperança Valls per la seva insistència en donar sortida pública al que era, inicialment, una recerca universitària en història contemporània. I en últim lloc, i no per això menys important, també cal que faci menció especial a qui ha estat el director de la recerca, sense el suport del qual no hagués estat possible tot aquest treball, tot aquest esforç. El professor Culla, a través de les seves observacions, anotacions, de les seves referències i dels seus consells va saber traçar i donar sortida a les inquietuds d’un estudiant de doctorat i a un tema de recerca que semblava complicat, difícil i, encara, en aquells moments, poc treballat. També, a ell, moltes gràcies.

Bé, per la seva banda, del llibre no en vull destacar res que ja estigui en el text, no en vull dir res del que trobareu explicat en el treball. Vull que sigui una sorpresa per als possibles lectors i per als interessats en el tema i en llibre. Per tant, el que faré és explicar un fet, una qüestió, una hipòtesi que en el llibre s’insinua però que no queda massa explicat, no es desenvolupa. De fet, no queda explicada aquesta qüestió perquè no és l’objectiu principal de llibre. L’objectiu, la finalitat inicial de la recerca va venir determinada per una qüestió, per una pregunta que ens vam plantejar sense saber, aleshores, què ens trobaríem. Sí que hi havia algunes referències, alguns autors, entre ells el mateix professor Culla, que havien intuït alguna cosa, que sospitaven alguna cosa d’allò que volíem buscar, però no coneixíem ni la magnitud ni la qualitat d’allò que esperàvem trobar.

Així, la pregunta que ens vam plantejar inicialment, la qüestió que volíem investigar, allò que volíem respondre era ¿Què és el que s’havia dit sobre tot allò relacionat amb el món dels jueus durant període de la Segona República? Per tant, ara ja teníem la qüestió a resoldre. La pregunta a fer. Però ens calia trobar un subjecte a qui fer aquesta pregunta, per preguntar-li allò que ens plantejàvem. Havia de ser un subjecte prou definit, prou coherent i que fos representatiu d’un grup ideològic i polític de la Catalunya d’aquells anys. Com es pot veure en el títol del llibre, finalment, ens vam decantar pel catalanisme d’esquerres. I què s’entén, què vam entendre per catalanisme d’esquerres? Doncs vam entendre que era aquell moviment nacionalista catalanista que se situava a l’esquerra del regionalisme conservador i que es presentava com una proposta d’arrel liberal, progressista i republicana. Per tant, en destaquen agrupacions polítiques i partits dels anys trenta com Acció Catalana Republicana, Esquerra Republicana de Catalunya o el Grup de “L’Opinió”.

Ara ja teníem el subjecte sobre el qual fer-li la pregunta que ens havíem plantejat inicialment. Ja teníem el plantejament per iniciar la investigació ¿Què és el que s’havia dit per part del catalanisme d’esquerres sobre tot allò relacionat amb el món dels jueus durant període de la Segona República? Només calia, a partir d’aquí, trobar les fonts, els elements, els instruments que ens permetessin veure i analitzar què és el que s’havia dit des del catalanisme d’esquerres de totes les qüestions jueves durant aquells anys. No només què s’havia dit sinó també com s’havia dit.

La base documental principal, és a dir, la font d’informació principal que vam utilitzar, va ser la recerca exhaustiva, sistemàtica, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, i any a any en els principals diaris del catalanisme d’esquerres. Buscar referències, articles o notícies que fessin esment a qualsevol qüestió jueva a capçaleres tan representatives d’aquest catalanisme com La Publicitat, La Humanitat, L’Opinió, La Nau, el setmanari Mirador i La Rambla. Després, com a font més secundària, també vam buscar referències en algunes obres, alguns llibres publicats aquells anys que també s’haguessin referit a algun aspecte jueu des d’una perspectiva catalana.

El resultat de la recerca d’informació va durar uns quants mesos. I un cop feta ja podíem passar a analitzar totes aquestes referències per veure i entendre quina imatge i quin discurs es va construir aquells anys vint i trenta sobre el món jueu. Però també feta aquesta recerca exhaustiva vam tenir una nova sorpresa. Quina? Ens va sorprendre la gran quantitat de referències que vam trobar dins d’aquella premsa del catalanisme d’esquerres i que parlaven sobre qüestions jueves. Vam trobar una multitud d’articles d’opinió, de notícies, de reportatges, d’entrevistes sobre qüestions relacionades amb el poble jueu. D’aquesta forma, se’ns va generar una nova pregunta. Una nova qüestió que se’ns va plantejar un cop vam veure que havíem trobat tants articles. Quina pregunta se’ns va generar ¿Com és que havíem trobar tantes referències sobre els jueus aquells anys a la premsa del catalanisme d’esquerres? Com és que se’n va parlar tant dels jueus als anys vint i trenta?

La meva hipòtesi de per què es va parlar tant de qüestions relacionades amb la realitat jueva en el llibre només s’anuncia. La hipòtesi és que als anys vint i trenta del segle XX hi va haver a Catalunya la confluència de diferents factors i de diversos elements que van posar de relleu la temàtica jueva, que van posar a primera línia de notícia el tema dels jueus. Una convergència de factors que van impulsar, van posar de relleu i van “posar de moda” els jueus a la Catalunya d’aquells anys. Però quins factors eren. Quins elements eren?

La visió europeista del catalanisme
Primer de tot, hi ha un factor més transversal, més propi del catalanisme, com és el de la tradicional visió europeista que sempre ha tingut el nacionalisme català. Des de les primeres aparicions del catalanisme polític es poden observar referències i al·lusions cap a altres exemples nacionals que en alguns casos eren vistos com un mirall pel nacionalisme català. Per exemple, el cas d’Irlanda o Txecoslovàquia van ser paradigmàtics durant els anys 20 i 30. Van ser vistos com a possibles exemples per a Catalunya. Per tant, si es van contemplar altres nacionalismes o altres experiències de reivindicació nacionals, ¿per què no podia ser probable que també es contemplés la causa el sionisme, la causa del nacionalisme jueu? Per què n’havia de ser una excepció?

L’interès històric pel passat jueu a Catalunya
Un altre dels factors de confluència aquells anys va ser el manifest interès històric que des d’inicis del segle XX hi va haver a Catalunya sobre el passat medieval dels jueus catalans. Era un nou interès històric, historiogràfic que es va centrar sobretot a fer una interpretació de la relació amb les comunitats jueves a la Catalunya medieval. Diferents autors, diferents historiadors van oferir en general un discurs històric positiu de la presència jueva a la Catalunya medieval. Una interpretació positiva que deia que eren unes comunitats que van aportar, influència, riquesa, prosperitat i coneixement a l’expansió de la societat catalana medieval. I també, en aquest sentit, es va reconèixer i es va presentar com a negativa per al desenvolupament de Catalunya l’expulsió definitiva d’aquestes comunitats al segle XV.

La presència de catalans de viatge a Palestina i al Pròxim Orient
Un altre dels factors que va coincidir aquells anys, els anys 20 i 30, va ser la important presència de catalans a Palestina i a la zona del Pròxim Orient. Aquests catalans van anar a Terra Santa, alguns per fer-hi turisme, altres negocis, uns altres hi van anar per estudi, o en missió diplomàtica o també en un viatge de perspectiva religiosa per anar a visitar els Llocs Sants... Un viatge d’aquella mena era com una aventura, i molts d’aquests viatgers van generar una mena de literatura de viatge o memòries de viatge sobre la seva experiència en aquells territoris. Molts d’aquests viatgers van escriure i van publicar llibres i memòries sobre la seva experiència a Palestina. I què plasmaven en aquests llibres? En bona part dels casos, van explicar allò que es van trobar a la zona: Van explicar la presència de jueus sefardites, d’origen espanyol, a diferents països del Pròxim Orient. Per una altra, també van escriure sobre la realitat de la immigració jueva sionista a Palestina. I, per descomptat, també van explicar les topades i els aldarulls entre jueus i àrabs que aleshores ja afectaven Palestina.

La publicació del llibre El Sionisme de Pere Voltas
A més a més, en aquells anys, hi va haver un altre element important. Es va publicar l’any 1928 un llibre, un llibre en dos volums, del religiós Pere Voltas i Montserrat. Un llibre amb un títol tan explícit com El Sionisme o la qüestió nacional hebraica. És una obra que fa una explicació i un recorregut històric exhaustiu del què és el sionisme i quina importància tenia en aquells moments en el context europeu. I tot plegat l’autor, malgrat ser un catòlic, malgrat ser un cristià, ho va explicar amb una visió de complicitat evident. La publicació d’aquest llibre va tenir cert impacte ja que va ser un motiu perquè diversos autors, com per exemple Antoni Rovira i Virgili o Lluís Nicolau d’Olwer, entre d’altres, llegissin el llibre i parlessin del nacionalisme jueu. El llibre d’en Pere Voltas va ser, en definitiva, un catalitzador, un revulsiu perquè altres autors parlessin i opinessin sobre el nacionalisme jueu a Catalunya.

La immigració hebrea a Barcelona i Catalunya
Encara un altre dels factors que van facilitar el tractament del tema jueu va ser un realitat més tangible, més palpable i més evident durant aquells anys.Des dels anys vint, però sobretot els trenta es començava a notar a Catalunya i a Barcelona especialment una increment notable de persones d’ascendència jueva. És a dir, comença a haver-hi jueus altra vegada a Barcelona. Durant la Primera Guerra Mundial es va intensificar un corrent d’immigració de jueus que arribaven a Catalunya. Venien provinents de l’Europa oriental i balcànica i eren, sobretot, sefardites. I molts es van instal·lar a Barcelona. Pocs anys després, amb l’ascens dels nazis a poder d’Alemanya, es va viure una segona tongada d’immigració jueva cap a Catalunya. La majoria fugien de l’antisemitisme i de la persecució que es produïa a l’Europa central. El 1925 es calcula que a Barcelona hi havia uns 1.000 jueus. L’any 1936 ja s’arribava pràcticament als 5.000. Això va provocar que la premsa catalana de seguida es fixés en aquesta presència de jueus, i comencés a generar articles i reportatges per la curiositat que despertava l’arribada d’aquests nous jueus a Catalunya després de més de quatre-cents cinquanta anys de teòrica absència de jueus al país.

La importància que la qüestió jueva a l’Europa d’entreguerres
No cal dir que aleshores, en el context internacional, també era un moment en el qual la qüestió jueva prenia molta importància. Sobretot per l’increment de l’antisemitisme arreu d’Europa. El període d’entreguerres, després de l’eufòria de la Primera Guerra Mundial, Europa va experimentar un ascens de la ideologia antijueva tant des d’un punt de vista pamfletari i d’agitació, com també en el nombre cada vegada més elevat d’accions de violència sobre persones o propietats jueves. Aquesta circumstància va posar en primera línia informativa la qüestió hebrea a la premsa, ja que les mostres d’antisemitisme eren recollides a les pàgines internacionals del diferents diaris. I, per tant, les notícies cada vegada més freqüents sobre incidents i violència contra els jueus a la premsa, va fer que molts autors des de Catalunya generessin un fort corrent d’opinió al voltant d’aquest fet.

El conflicte de Palestina
Finalment, un últim factor de confluència aquells anys, fruit també del context internacional del moment, va ser el conflicte a Palestina. Recordem que aleshores Palestina era un mandat de l’Imperi britànic. Serà a partir de 1928-1929 quan els aldarulls entre les dues comunitats, especialment entre àrabs palestins i comunitats jueves sionistes a Palestina van prendre gran importància i van començar a ser plasmats com a grans notícies a les pàgines dels diferents diaris. Ja aleshores, el conflicte a Palestina va ser un tema tant o més mediàtic com ho és avui en dia. I això també va fer que es generés al seu voltant, per part dels autors catalans, una gran diversitat d’opinions i reflexions sobre les causes del conflicte.

A més a més, tots aquests elements o factors, recordem: la visió europeista del catalanisme; l’interès històric pel passat jueu a Catalunya; la presència de catalans de viatge a Palestina i al Pròxim Orient; la publicació del llibre El Sionisme de Pere Voltas; la immigració hebrea a Barcelona i Catalunya durant aquells anys; la importància que la qüestió jueva va adquirir a l’Europa d’entreguerres; i el conflicte de Palestina van ser factors que van coincidir en un espai de temps determinat. En un context que no podem deixar de banda. En quin moment coincideixen aquest factors? Coincideixen en el context de la Segona República, un context de llibertats civils, socials, polítiques i culturals molt important. Llibertat d’opinió, de premsa, d’expressió...

En aquest sentit, aquesta coincidència de factors sobre els temes jueus es va produir en un moment propici en què la premsa catalana i catalanista i en general tot el periodisme escrit va expandir-se, va créixer i va assolir una gran qualitat en informació i com a instrument per generar opinió. Així, aquest context, aquesta gran plataforma intel·lectual que era la premsa i el periodisme català en aquells moments es va convertir en el principal canal de sortida per a tots aquest factors amb temàtica jueva que hem explicat. És a dir, aquesta premsa va ser el mitjà per transmetre i divulgar les inquietuds i les opinions que sobre la temàtica jueva van afavorir aquest conjunt de factors.
Per tant, i en definitiva, aquesta premsa del catalanisme d’esquerres va elaborar i va construir, conscient o inconscientment, un determinat discurs i una determinada imatge dels jueus als anys vint i trenta.

Quina imatge es va construir, quin discurs es va fer, què es va dir, com es va dir... Doncs saber i conèixer què és va dir, com es va dir i quin discurs es va generar, és el que vam fer, és el que he volgut explicar i plasmar en el llibre que avui presentem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada