No hi ha en el nostre àmbit cultural una cultura de l'Holocaust. El que aquest número d'Isegoría (núm. 23, Instituto de Filosofía (CSIC), Madrid, 2000) pretén és explicitar l'entramat polític, moral, estètic i religiós d'un esdeveniment d'època, com Auschwitz, que obliga a pensar de nou. Els autors que aquí col·laboren conformen un col·lectiu internacional, ubicat a Espanya, Argentina i Mèxic, que des de fa anys treballen en un projecte de recerca precisament sobre "La filosofía después del Holocausto".
Ni a Espanya ni a Catalunya existeix una cultura de l'Holocaust i no se sap si és perquè la gent no se sent concernida o no se'n sent perquè no hi ha cultura de l'Holocaust. La veritat és que, independentment del nivell cultural, s'han acostat a l'horror dels camps de extermini organitzats pel nacionalsocialisme durant la Segona Guerra Mundial pel camí dels sentiments, és a dir, de sèries televisives com Holocaust o pel·lícules com La Llista de Schindler. Ara bé, aquestes aproximacions sentimentals, mancades d'uns fonaments crítics, prou format o informat, corren el perill de donar per solucionats els greus interrogants que aquest esdeveniment planteja a la consciència moral, a la política, l'estètica i fins a l'epistemologia, abans fins i tot de haver-los plantejat. L'emoció compassiva que provoca un film eficaç, com el d'Spielberg, corre el risc d'amagar definitivament les provocacions que ens planteja a nosaltres, els que vam néixer i vivim després d'Auschwitz. El que aquest número monogràfic de Isegoría pretén és contribuir a la resistència cultural contra les simplificacions, l'oblit o el record resignat.
Podeu trobar els resums i els arxius en PDF dels articles a la pàgina web d'Isegoría.
Moltíssimes gràcies per parlar-ne, m'interessa molt. Ara mateix m'ho miro. L'any 2004, la revista Anthropos també va treure un número especial (el 203) sobre Filosofia i Holocaust (Vigencia y singularidad de Auschwitz) molt interessant. És cert que no hi ha cultura de l'Holocaust, ni a Espanya ni a Catalunya. Ara, com a català, sento enveja d'aquest tipus d'iniciatives espanyoles, quasi totes encapaçalades per en Reyes Mate. Tant de bo algun dia poguem tenir algun estudi semblant en català.
ResponEliminaSi ho comparem amb el debat constant que, per exemple, hi ha a França, la vergonya es multiplica. Bé, sort d'espais com el teu, on, si més no, hi ha anàlisis i referències riguroses sobre aquest tema tan important. Gràcies i salut!
De res, David. Ja sé que és un treball de fa uns quants anys, però crec que no està de més fer-lo públic. La meva idea és recollir tot el material que hi ha disponible a la xarxa. A veure si trobo aquest número de la revista Anthropos.
ResponElimina