diumenge, 23 d’octubre de 2011

Els nazis i la banalitat del mal, per Ana Rubio

Ana Rubio Serrano. Los nazis y el mal. La destrucción del ser humano. Barcelona: Editorial UOC, 2009

Després de més de seixanta anys de la derrota de Hitler i del seu règim, per què abordar avui la qüestió del nazisme? Què té de singular aquest règim? La seva singularitat és única, i no s'ha de buscar en el nombre de víctimes ni en la crueltat de la seva violència, sinó en la voluntat de fer desaparèixer l'humà en tot home i dona, ja fossin víctimes o botxins. El nazisme és l'artífex d'una nova antropologia, en la qual l'home és considerat la peça prescindible d'una gran maquinària i en què el Mal es converteix en banal, la qual cosa permet justificar qualsevol dany greu causat voluntàriament i gratuïtament per un ésser humà a un altre com una cosa natural i consubstancial a la vida, perquè la vida és l'espai de l'acció mecànica en què el pensament crític queda suprimit. Es tracta d'un Mal global que abasta la persona en tota la seva complexitat i a la societat en tota la seva estructura. Nazisme i Mal ens porten a plantejar de nou l'eterna pregunta: "Què és l'home, un ésser humà o simplement una massa amorfa?"


Ana Rubio Serrano. La banalidad del mal. La contraimagen de Dios en la lógica nazi. Publicació parcial de la tesi doctoral. Barcelona, 2006 [Edició en PDF]

3 comentaris:

  1. El que permet justificar el mal és que, pels nazis, l'enemic principal no és humà.

    ResponElimina
  2. David, això és el més terrible. Entenc el procés, però què ho fa, que sigui així? Què ho fa que puguis veure l'altre, ja no com a inferior (el cas de l'esclavitud), sinó com a no pertanyent a la teva espècie.

    ResponElimina
  3. No ho sé, Enric. Suposo que si es pogués saber, podríem trobar un antídot a un dels exemples més clars de com de boig pot arribar a ser l'ésser humà. És clar que com més amunt pretenguis veure't a tu mateix, més avall has de situar l'altre.

    ResponElimina