Els carrers d'Herodes, sota el Temple de Jerusalem

El Mur de les Lamentacions, un dels llocs sagrats, emblemàtics, és el fragment visible d'un dels grans secrets arqueològiques que guarda la ciutat santa per excel·lència. Espai central de pregària del judaisme, testimoni present del bíblic Temple de Salomó, emergeix com un iceberg i la part subterrània és un impressionant jaciment històric en què treballa sense descans la millor arqueologia internacional.

Sota els peus dels visitants de la plaça del Mur i dels seus carrerons adjacents, a més de 20 metres sota terra, discorren altres carrers per les quals un dia transitar Jesús de Natzaret. És un altre món.  Un univers secret que dia a dia sorprèn fins i tot als propis excavadors i que tanca el colossal i, no obstant això, desconegut Mur occidental del Temple.

Els arqueòlegs, treballant en el subsòl de Jerusalem sota llums que suggereixen una fantàstica escena de pel·lícula d'aventures, han aconseguit arribar al terra original de la muntanya Mòria, on Abraham va preparar el sacrifici del seu fill Isaac i que va comprar el rei David per construir un temple que aixecaria el seu fill Salomó fa 3.000 anys aproximadament.  I, uns metres per sobre d'aquest sòl original, han trobat els carrers d'Herodes.

El Mur de les Lamentacions atreu anualment a milers de persones, moltes a la recerca d'una experiència espiritual, gairebé sobrenatural.  Entre els visitants es troben turistes de tot el planeta, religiosos de tot tipus i també dos grups humans molt especials: els visitants que més tard es veuran afectats per la síndrome de Jerusalem i els arqueòlegs.
La síndrome de Jerusalem és una psicosi que afecta a certs individus que visiten la ciutat i segons la qual qui la pateix s'identifica amb un personatge de l'Antic o del Nou Testament. Per sort, no és greu. Té cura. No obstant això, la passió i dedicació d'aquells que treballen com a arqueòlegs en el Mur de les Lamentacions no sembla tenir-la. És més, la dedicació és plena, 24 hores al dia. Aquest segona síndrome de Jerusalem, la passió per l'arqueologia, es va apoderar de Avi Salomon, arqueòleg en cap de les excavacions en el Mur, a la zona que en anglès es coneix com Western wall, mur occidental. "Excavar aquí és una tasca que no té fi, tan sols depèn del pressupost", va assegurar a La Vanguardia el professor Avi Salomon. I sap bé de què parla.

Lloc sagrat per a jueus i musulmans per la seva situació geogràfica, el Mur de les Lamentacions que coneixem i que es pot veure avui en dia és de fet "només part del mur occidental, una de les quatre muralles que protegien l'anomenat Segon Temple, construït sota mandat del rei Herodes, una mica més de dos mil anys enrere ", explica Salomon.
Va ser l'any 70 de l'era cristiana quan els romans es van encarregar de destruir-lo, no així la part inferior, que segueix dempeus. Aquestes muralles van ser restaurades ja en el segle VII pels musulmans, tot i que en l'actualitat només són visibles unes desenes de metres de la part occidental. Es tracta de la part sud del mur occidental que protegia el temple, un temple maleït que sempre ha patit destrucció. I és que temple i muralla han estat, al llarg de la història, testimonis de batalles, guerres i de sang, molta sang. És pur Antic Testament. Per al judaisme el Temple de Jerusalem va ser el santuari del poble d'Israel que va substituir el Tabernacle que guardava les Taules de la Llei de Déu, la vara d'Aaron i un pa de mannà dins de l'Arca de l'Aliança. El seu mur ha estat objecte de lluites i desitjos per posseir-lo, causant de la divisió entre dos mons, de dues maneres d'entendre la vida. I és que el mur és molt més del que s'observa a simple vista.

De fet, a la muntanya on hi havia el Temple ara s'hi troba la Cúpula de la Roca i la mesquita d'Al Aqsa, sagrades per als musulmans que neguen l'existència del Temple de Salomó.

Explica Avi Salomon que "el primer que va iniciar les excavacions a la zona del mur va ser un jove anglès de només 27 anys, Charles Warren, entre els anys 1867 i 1871. La seva finalitat era excavar a la muntanya del Temple, però no va rebre permís (musulmà)". Amb el transcurs dels anys res ha canviat en aquest sentit. Ningú ha rebut l'autorització àrab per excavar a la zona de les actuals mesquites. Únicament és possible en els voltants, que és on han aparegut carrers del temps d'Herodes.  "El més interessant és que els àrabs neguen l'existència del Temple i jo els dic: excavem i vegem. I diuen: no. Crec que si es neguen és que tenen alguna cosa a amagar", dedueix Salomon, que, tot i ser una persona religiosa, s'autodefineix per sobre de tot com un home de ciència.

Charles Warren, juntament amb un altre britànic, Charles Wilson, va deixar constància del seu treball en textos i il lustracions que avui dia segueixen utilitzant els arqueòlegs. "Després d'aquests primers anys gairebé ningú es va interessar per aquest lloc. Però al 1967, després de la Guerra dels Sis Dies, va canviar", argumenta l'arqueòleg en cap.

Després d'aquell conflicte, Israel va annexionar Jerusalem i l'objectiu va passar a ser aleshores descobrir el Mur en tota la seva extensió cap al nord, aproximadament mig quilòmetre de construcció.

"El que passa és que amb cada pedra que s'aixeca surten a la llum anys d'història i aquest objectiu inicial es va transformant en anar trobant altra multitud d'antics estances, arcades, ponts. Per això vam decidir obrir al públic els treballs d'excavació. El nostre objectiu ara és arribar a deixar al descobert tot el nivell de l'època del Segon Temple. Amb aquesta finalitat treballem ", explica l'arqueòleg Avi Salomon.

Per a valorar correctament l'impacte emocional que suposen aquestes excavacions cal saber que per al judaisme tot té els seus orígens a la muntanya Mòria. Allà és on se situa, d'acord amb la tradició i la història jueva, la Pedra Fundacional i l'inici del món. És en l'esmentada muntanya on, 3.000 anys enrere, el rei Salomó, seguint els passos del seu pare David, erigeix el Primer Temple com una llar per a Déu. Històricament aquest primer temple és gairebé una incògnita, en tant que "pràcticament no en tenim informació en l'actualitat", explica Michael, guia de les excavacions.

El que sí se sap és que el Temple va ser destruït pel poble babiloni 400 anys més tard. Després d'això Herodes va començar el seu gran projecte: elevar un segon temple, notablement més ostentós i ambiciós. Per a això va anivellar la muntanya, aconseguint-ho gràcies a 10.000 treballadors al llarg de 10 anys i va construir les quatre muralles (entre elles el mur occidental) com a murs de contenció. Les seves restes són el que avui poden visitar a la vessant oest. Caracteritza l'arquitectura d'Herodes el fet que cada fila de roques estava situada uns dos centímetres enrere de la inferior, amb la finalitat d'obtenir una sensació vertiginosa quan s'alça la vista.

Ara, a l'esplanada on suposadament va existir el germen i la pedra fundacional, s'alcen dos importants edificacions musulmanes: la mesquita d'Al Aqsa i la cúpula de la Roca, ambdues del segle VII. Als arqueòlegs els fascinaria tenir la possibilitat de conèixer què s'hi amaga sota elles. Però aquesta ja és una altra complexa història. "Amb cada pedra que s'aixeca surten a la llum anys d'història".

[Font: E. Martín de Pozuelo i Mia men Stilman, "Halladas bajo Jerusalén las calles de Herodes por las que Jesús transitó", La Vanguardia, 3 gener 2010. Traducció i il·lustració: Perquè la confusió no duri eternament]