La Manresa del segle XIV, anterior a l'epidèmia de pesta negra, vivia una puixança econòmica, social i cultural extraordinària.
Fou durant aquest segle quan la ciutat va rebre més
privilegis reials i es van fer les obres més importants, com el pont
nou, el reforç de les muralles, la sèquia i la més important de totes,
la Seu.
En aquest context, però, el Call de Manresa vivia una situació preocupant, producte de les tensions d'un període que s'acabaria tancant a finals de segle quan els calls de Catalunya van assaltats. Les víctimes d'aquestes calúmnies i falses denuncies eren els jueus del call de Manresa. Aquestes tensions van enfrontar els membres de la comunitat jueva tant amb cristians com amb alguns conversos. Les calúmnies i acusacions falses feien bo el tòpic de la "fe del convers": ser més papista que el papa.
Un cop més, Jordi Bonvehí i Castanyer, amb l'article "Astruc Jucef i el convers Jaume Desfar, denúncies al call" ens porta, en el seu blog Històries manresanes, al passat jueu de la capital del Bages.
Presentació del llibre Heidegger y los judíos (Gedisa, 2017) de Donatella di Cesare, el 6 d'abril, a les 19h, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster (plaça de Lesseps, 20-22). Organitzat per l'Editorial Gedisa i la Fundació Baruch Spinoza, l'acte serà a càrrec del poeta i traductor Arnau Pons, el professor de Ciències Polítiques (UB) Xavier Torrens i el professor de Filosofia (UG) Xavier Antich.
Cal confirmar l'assistència al correu electrònic fbsp@fbaruchspinoza.org
La publicació dels Quaderns negres de Martin Heidegger, entre els anys 2013 i 2015 a Alemanya, va causar un profund enrenou en el panorama filosòfic. Es va reobrir a partir de llavors un debat, moltes vegades reduccionista. La grandesa del filòsof i la mesquinesa del nazi constituïen una paradoxa inacceptable: "si ha estat un gran filòsof, no va ser un nazi; si va ser un nazi, no ha estat un gran filòsof". Però les dues posicions són retòriques i profundament antifilosòfiques, com ens vol demostrar Donatella di Cesare en aquest estimulant assaig.
La raó de l'escàndol que ha sacsejat el món dels "heideggerians" i la filosofia europea és que els Quaderns negres mostren un filòsof conscient de les seves decisions polítiques, atent a les vicissituds històriques. El seu compromís polític durant els anys del nazisme no va ser ni un accident ni un error. Va ser, si més no, el resultat d'una elecció política coherent amb el propi pensament. Si resulten torbadors és perquè dinamiten els esquemes amb que s'havia interpretat Heidegger fins aleshores. Però l'anàlisi de Donatella di Cesare també ens mostra com l'antisemitisme metafísic de Heidegger s'insereix en una llarga tradició occidental que va abordar, no sense hostilitat i la complicitat per part dels filòsofs, la Judenfrage o qüestió jueva, bé com un interrogant, perquè el judaisme semblava escapar a una definició, bé com un problema que calia "resoldre".
El proper dia 29 de març de 2017,a les 18h, es presenta al Palau Güell (carrer Nou de la Rambla, 3-5) el llibre La vuitena caixa, Dory Sontheimer. En l'acte l'acompanyaran Jai Anguita, president de Beth Shalom; Vicenç Villatoro, escriptor i periodista; l'editora d'Angle i Capital Books, Rosa Rey; i la coordinadora de l'Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra. Tamara Precek hi posarà un apunt musical cantant una cançó en jiddisch. Cal confirmar l'assistència al correu electrònic info@angleeditorial. com
La història de Dory Sontheimer, narrada a Les set caixes,
reconstruïa la memòria dels seus avantpassats. A través d'una
inesperada herència documental, Dory va descobrir els seus orígens,
lligats a la tragèdia col·lectiva del nazisme i de l'Holocaust. Filla
d'un exili que va obligar a milions de jueus a negar part de la seva
identitat, Dory va començar a desenterrar el passat familiar i al mateix
temps a assumir-lo. Ho va fer a través de la consciència d'un
drama que, al final, la va obligar a enfrontar-se a l'evidència, tan
impactant com commovedora, de quines eren les seves arrels.
Ara, fidel al mateix compromís amb la memòria, aquestes arrels permeten,
a través del vigor d'una veu que exerceix la seva responsabilitat,
explicar les vides de Catherine, Peter, Michael, Tommy i Pavel. Ells són
les branques imprescindibles d'un mateix arbre i com a tals van
compartir el drama del silenci i la impotència d'haver viscut en un món
que va permetre l'horror i va propiciar la impunitat dels seus botxins.
Escrit amb la mateixa franquesa emocional i voluntat reparadora que tant
han emocionat als seus lectors, Dory viatja, es documenta, interpreta,
reviu i rescata les vides dels qui, en circumstàncies molt més tràgiques
que les seves, no van tenir el privilegi de poder viure per
explicar-ho.
Sense artificis ni ostentacions d'erudició, i utilitzant la figura omnipresent de la nina Patty, La vuitena caixa,
completa i enriqueix la història d'una família que, en la seva
complexitat, encarna el dolor, les esperances i la capacitat de resistir
de milions de víctimes que necessiten de testimonis com aquest per no
ser derrotades pel monstre de l'oblit.
Fragment de l'Atles català d'Abraham Cresques (1375)
Radio Sefarad, desde Barcelona, con Sarah Calo
Enric H. March, licenciado en filología Hispánica y Semítica, escritor y divulgador histórico nos habla sobre el pasado judío de Cataluña, centrándose sobretodo en explicarnos a qué países fueron cuando éstos son expulsados en 1492. Dónde se dirigieron, cómo pervivieron las comunidades, cuándo desaparece su lengua materna en los países de acogida y qué ocurrió con los judíos que se quedaron.
“Prometo no romandre mai en silenci mentre, en algun lloc i en algun
moment, hi hagi éssers humans que pateixen sofriments i humiliacions.
Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la
víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el turmentat.
Avui la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una forma de consentir les injustícies”.
Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986)
El dia 27 de gener es commemora a tot Europa, per resolució del Parlament de 27 de gener de 2005, el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, data escollida en record de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) l'any 1945. La resolució convida tots els governs i parlaments dels estats membre a mantenir viu el record d'aquesta barbàrie i a educar per al futur, per tal de relegar al passat la intolerància, la discriminació i el racisme.
A Catalunya se celebren els següent actes:
Girona:
27 de gener, a les 19h.
Pati del centre Bonastruc ça Porta.
Manresa
25 de gener. Col·locació de llambordes stolpersteine davant els 21 habitatges localitzats dels 28 manresans deportats als camps de concentració nazis (18 van morir assassinats i 10 van ser alliberats), i una placa amb tots els noms, a la plaça de Sant Domènec. Les llambordes seran instal·lades pel seu creador, l’artista
alemany Günter Demnig. Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.
27 de gener. Acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis. A les 7 del vespre, al carrer del Joc de la Pilota, es farà un breu acte davant l'stolpersteine col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martínez, el deportat manresà més jove (només tenia 23 anys quan va ser assassinat al camp de Gusen, el dia de Reis de 1942). Tot seguit, a 2/4 de 8, acte institucional d'homenatge al Saló de Plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment.
Ho organitzen l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic.
Terrassa
26 de gener, a les 17h. Acte institucional a l'atri de l'Ajuntament de Terrassa.
27 de gener, de 10 a 13h. Obre de teatre Els trens de la memòria, interpretat pels alumnes d'Arts Escèniques de l'Institut de Viladecavalls i del CEM-Escola de Música de Terrassa, al Teatre Principal, plaça de Maragall, 2.
Barcelona:
24 de gener, a les 19:30h. Conferència "La necessitat de testimoni: Liana Millu i Charlotte Delbo a Birkenau", a càrrec de Xavier Antich, doctor en Filosofia i organitzada per B'nai B'rith "Nahmànides" Barcelona, que tindrà lloc a l'Hotel Catalònia Diagonal Centro .
25 de gener, a les 19:30h. Exposició i conferència "La memoria y el olvido en el Holocausto", a càrrec de Nora Gaón del Museu dels Combatents dels Guetos (Israel), a la seu de Bet Shalom.
26 de gener, a les 19h. Acte institucional en el Parlament de Catalunya.
27 de gener, a les 18 h. Conferència "Auschwitz-Birkenau o la tensió entre el paisatge i la
memòria", a càrrec de Marta Marín-Dòmina, a la Sala de Martí l’Humà del MUHBA, a la plaça del Rei.
27 de gener, a les 19 h. Obertura de la instal·lació de Marta Marín-Dòmine "Je vous offre les
oiseaux – Us ofereixo els ocells", organitzada pel comissionat de
Programes de memòria, a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei.
30 de gener, a les 19:30h. Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Testimoni de Francine Christophe, supervivent del camp de Bergen-Belsen
Els darrers treballs d’excavació que s’han dut a terme a l’antic call jueu de Lleida han permès localitzar fragments d’una tenalla andalusina de ceràmica d’època nassarita –en concret del segle XIII- i el suport que la recolzava, del qual no se’n coneix l’existència al conjunt de la Península de cap altre amb les mateixes característiques, segons ha destacat l’arqueòleg municipal de la Paeria, Xavier Payà. La gerra de grans dimensions destaca també per la seva decoració que recrea una representació arquitectònica en miniatura d’un palauet andalusí del moment. Les restes de la tenalla –que servia per emmagatzemar aigua- i del seu suport s’han localitzat en els vestigis d’una casa benestant jueva del segle XIV, que va resultar incendiada l’any 1391 pels cristians que aleshores vivien a Lleida amb l’objectiu de fer marxar els jueus que habitaven en aquella època a l’entorn de la cuirassa jueva de la capital del Segrià.
A més d’aquestes rellevants restes, de l’aixovar de la casa també s’han pogut recuperar altres peces arqueològiques com ara un brancal de porta amb tres creus de David, canelobres, calders de coure, altres peces ceràmiques que formaven la vaixella i armes de defensa com és el cas d’una espasa de bronze, d’una destral i del que se suposa que seria una arma de mà, segons ha explicat Payà. L’arqueòleg municipal ha remarcat que als cristians que van incendiar l’immoble “no els devia interessar el que hi havia dins de la casa ja que hi van calar foc des del mateix carrer” motiu pel qual van deixar tot el que hi havia al seu interior, fet que Payà considera “irracional”.
Aquest conjunt de peces, de la mateixa manera que tota la resta localitzades durant les excavacions a l’antiga cuirassa jueva de Lleida, s’estan restaurant al Laboratori d’Arqueologia de la UdL, que d’aquesta manera col·labora amb els serveis arqueològics de la Paeria per donar a conèixer el passat d’època jueva de la capital del Segrià. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat pel tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, ha visitat aquest dimarts els treballs de restauració que s’estan duent a terme a la Universitat de Lleida per tal de conèixer de prop les darreres restes localitzades a l’antic call jueu.
Àngel Ros ha destacat que el call jueu de Lleida va ser especialment rellevant durant els segles XIII i XIV, quan comença la seva decadència que va tenir el seu punt més àlgid ja en el segle XV. L’alcalde de Lleida ha explicat que les restes que ara s’estan analitzant a la UdL corresponen al segle XIV i, en concret, d’una casa del call que va ser incendiada pels cristians e 13 d’agost del 1391, moment en què s’ha pogut documentar una operació cristiana sobre el barri jueu. En aquell moment es van produir incendis, un dels quals va afectar a una casa benestant de la qual s’han pogut recuperar nombroses restes.
Per la seva part, el tinent d’alcalde Félix Larrosa ha afirmat que la voluntat de la Paeria és inaugurar el recuperat call jueu de la ciutat durant aquesta primavera, en cas que no apareguin noves restes arqueològiques que facin retardar novament el projecte per fer visitable l’espai. Cal recordar que al marge de les darreres troballes, durant els treballs d’excavació duts a terme a l’antiga cuirassa s’han localitzat altres cases, restes del clavegueram de l’època i de l’antic seminari de Lleida, a més de nombroses peces de ceràmica i bronze sobretot, entre altres. Tot i això, les troballes no estructurals es traslladaran a l’arxiu municipal o bé al magatzem municipal d’arqueologia, per tal que també puguin ser vistes pels ciutadans. Així mateix, des de la Paeria no descarten organitzar una exposició amb les peces i fragments apareguts al call jueu.
Una intervenció arqueològica al pati posterior de la ferreteria Cal Badia treu a la llum les restes del que podria ser la sinagoga del call jueu.
La prospecció arqueològica, que va finalitzar divendres, s’ha dut a terme al pati de la ferreteria Cal Badia. Tot plegat va començar quan l’historiador especialista en l’època medieval Josep Bosch i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i historiador Josep M. Masachs van trobar documentació que situava de forma prou precisa el call jueu de Vilafranca.
Va ser llavors quan es va contactar amb la propietat del pati i, tant els propietaris com l’ajuntament van estar d’acord en fer una primera intervenció que, tot i ser de curta durada, ha donat uns resultats preliminars molt interessants.
En aquest espai s’ha pogut localitzar les restes d’un edifici de grans dimensions, d’entre els segles XIV i XV, compatible amb el que la documentació situa en aquest lloc: la sinagoga de Vilafranca. A més s’han trobat evidències directes i indirectes que demostren que a l’edat mitjana, enmig d’aquesta illa de cases, entre les places de Santa Maria i Jaume I, i els carrers Sant Bernat, Hermenegild Clascar i Marquès d’Alfarràs, hi havia nombrosos carrers, pertanyents al call, que en època moderna van desaparèixer.
Dijous passat, la professora de la Universitat de Barcelona d’història i cultura jueva i presidenta de la Xarxa de Calls Jueus de Catalunya Maria Josep Estanyol va visitar l’espai. De la possible sinagoga se n’ha trobat l’entrada i la base d’un pilar de grans dimensions.
Les troballes permetran saber més sobre una part de la història de Vilafranca que encara és molt desconeguda.
El call jueu de Vilafranca està documentat, com a mínim, des del segle XIII. S’emplaçava dins del nucli emmurallat, protegit dins de la seva pròpia muralla amb un únic portal d’accés. La comunitat jueva vilafranquina o aljama va ser una de les més importants de Catalunya i va desenvolupar un paper important en l’economia i la política de la vila. Els jueus de Vilafranca eren enterrats en un cementiri propi que sembla que se situaria prop de la muntanya de Sant Pau. Sembla que els darrers jueus de la vila van marxar o van convertir-se al cristianisme a finals del segle XV.
La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) continua el cicle de conferències "Grans moments en la història del poble jueu" amb la xerrada La història medieval dels jueus peninsulars fins a l'expulsió, a càrrec de Meritxell Blasco, doctora en Filologia Semítica. La doctora Blasco parlarà sobre l'organització, costums, llengua, cultura i vida quotidiana dels jueus hispans.
L'acte serà a la seu de la CIB (carrer de l'Avenir, 24) el 10 de gener, a les 19:30h
És necessària la inscripció per a qualsevol de les nostres activitats, a través del correu electrònic secretaria@cibonline.org o del telèfon 932 00 85 13.
El dia 25 de Kislev, que en aquest 2016 coincideix amb el 25 de desembre (la nit del 24), comença Hanukkà, la
festa jueva de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkià per celebrar la recuperació i purificació del Temple de
Jerusalem l'any 164 ec (destruït pels romans l'any 70 ec) després de la victòria sobre els exèrcits d'Antíoc IV (Ma 4,36-59; 2Ma 10,1-8). Al Temple només hi quedava una gerra d'oli que el dia de la victòria trobaren incontaminada; era el que es necessitava per a poder mantenir encesa un dia el canelobre, però miraculosament la flama durà vuit dies, tal com explica el Talmud de Babilònia (Shab 21b).
El ritual de l'encesa de la hanukkià es comença pel primer braç i se n'encén un cada dia fins tenir-les totes enceses el dia vuitè. Aquest canelobre té un novè braç suplementari, anomenat xamaix, el llum del qual serveix per encendre la resta d'espelmes.
Quan es restableix l'estat d'Israel, la celebració es converteix en una cte festiu en què s'intercanvien regals i és costum menjar bunyols farcits de melmelada (sufganiot) i de patata fregides (latques)
A Barcelona es farà l'encesa pública de la sisena espelma el dia 29, a les 18:00 h, a la plaça de Sant Jaume, i a la plaça del Vi de Girona, a les 20h.
El proper 19 de desembre, a les 19:30h, organitzada pel Gran Orient de Catalunya (carrer Mallorca, 125, baixos), se celebrarà la conferència “Els xuetes de Mallorca en el context de l’antisemitisme espanyol”, a càrrec de l’escriptor, poeta i traductor Pere Bonnín. Serà l’última de les Trobades Blanques (obertes a tothom) que el Gran Orient de Catalunya ha preparat enguany.
Bonnín començà la seva trajectòria periodística com a corresponsal del diari Última hora a Sa Pobla. Posteriorment, fou reporter de El Correo Catalán (1966-1969), redactor en cap de Mundo Diario i del setmanari Mundo (1972-77). En aquest període també col·laborà assíduament en publicacions periòdiques en català, com Avui, Cort, Set dies, i El Temps. També fou redactor de la Gran Enciclopèdia Catalana; i entre entre 1978 i 1983, director de les delegacions de l´Agencia EFE a la República Federal Alemanya i membre de l´Associació de Premsa Estrangera a Viena i Nova York a L´ONU. Actualment és col·laborador de nombrosos diaris de l´Estat espanyol, Alemanya i Àustria.
El llibre Inquisición de Mallorca. Reconciliados y relajados 1488-1691, publicat a Barcelona l’any 1946 en una edició de només 200 exemplars, recull més de 465 cognoms de jueus conversos, investigats i condemnats per la inquisició mallorquina. Per què només 15 cognoms (Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls) han estat discriminats al llarg dels segles? Portador d’ambdós cognoms discriminats, Bonnín explicarà l’origen i evolució de la discriminació que sofriren els xuetes, els quals defineix “com els darrers màrtirs catalans de la inquisició castellana”.
