dijous, 1 de desembre del 2011

L'estigma?


Estrena diumenge 27 de gener de 2013 en els Cinemes Girona de Barcelona

Dijous 7 de febrer: 18:00 h
Dijous 14 de febrer: 19:30 h

Estrena a TVC Canal 33, 2 de maig a les 22:35 h

L'estigma? és un documental realitzat per Martí Sans i produït per Altervideo, que actualment es troba en fase de muntatge, del qual us ofereixo un trailer per anar fent boca. Algunes de les coses que es diuen no us sonaran a noves; d'altres us deixaran bocabadats. Però escoltar-ho en veu alta, pels carrers de Barcelona, davant d'una càmera i amb un micròfon a la mà, trasbalsa. La ignorància ens fa agosarats, i la gosadia ens fa idiotes: no és un documental de preses falses ni de relliscades televisives. Baixant la filosofia a peu de carrer, em farévenir bé les paraules de Wittgenstein i el parafrasejaré: del que no se'n pot parlar, se n'ha de callar. Martí Sans, director, guionista i productor, ens explica quins van ser els motius que el van impulsar a tirar endavant aquest projecte projecte:
"L’idea neix de la necessitat d’explicar-me per què durant els meus primers 50 anys ho he ignorat gairebé tot sobre una tradició que és part del nostre ADN cultural i genètic. La necessitat d’explicar-m’ho i la voluntat d’explicar-ho. El judaisme és un dels vectors bàsics de la nostra cultura. Un enigma històric que ha irritat sempre Occident, que sabent-se dependent d’ell, tracta de desprendre-se’n. Una contradicció viscuda amb angoixa al llarg de la història i massa vegades resolta de forma tràgica. La immersió, per circumstàncies personals, en la petita comunitat jueva de Barcelona em va forçar a replantejar els meus propis prejudicis. Amb L’estigma? desitjaria oferir claus per poder qüestionar idees heretades durant segles d’incomprensió i d’intolerància que mereixen ser repensades.
El passat 20 de setembre, a L'antijudaisme i els estatuts de puresa de sang, explicava quins eren el motius d'aquest enigma històric: "Es pot entendre que la rivalitat, el menyspreu o l'odi cap un grup humà concret provingui de la convivència: l'ésser humà accepta malament la diferència. Però entre nosaltres aquest odi al jueu s'ha mantingut entre una població que durant generacions no va veure mai un jueu". I ho acompanyava de l'entrevista que Xavier Casals va fer a l'historiador Juan Hernández. S'ha generat un mite a partir d'un tòpic. Ara continuem alimentant tòpics, no només dels immigrants, sinó de tot allò que passa pel nostre cervell, i sense criteri, creem una imatge falsa del nostre entorn i del paper que cadascun de nosaltres juguem a la societat. El pensament sense criteri és com una esponja que absorbeix qualsevol missatge sense contrastar-ne el contingut. Espanta més la credulitat del ciutadà que la mala fe de qui ens enganya i alimenta prejudicis. El documental serà emès per televisió. Esperem que serveixi per despertar consciències i que ens alliçoni a tots.

2 comentaris:

  1. Sobre el documental, com és que les referències al fet pròpiament religiós, són sempre ortodoxes? Serà així en aquest documental, com dedueixo pel tros que n'hem vist? Entenc que coneixes en Martí Sans, què en diu?

    Pels comentaris de l'altre bloc respecte a aquesta entrada: T'has aturat a pensar que si l'estat d'Israel no fós com és, avui Israel ja no existiria? Pel que fa a mi, Israel no és tant reprobable com qualsevol altre estat, ni de lluny! No es que les estructures estatals em pirrin, però si n'hi ha una de més-que-justificadíssima, aquesta és l'estat d'Israel (tal com és). Respons bé (diplomàticament... tot i que no acabi de compartir opinió) als comentaris, i això que algun és de toca mar i fuig... Podrien sortir al documental del teu amic.
    També hi han adjectius canviats de banda, a parer meu, és clar, com Brutalitat(!?) És clar, als amorosos terroristes palestins i als seus amics se'ls hauria d'empaitar amb carinyo, amor i comprensió. Desdeluegu!

    ResponElimina
  2. Lior, no hauria de ser així, però els temes religiosos sempre s'acaben tractant des d'allò que resulta peculiar, i en un ortodox les peculiaritats resulten més visibles. Qui viu la religió d'una manera íntima poques vegades veu atacada la seva persona; la de la comunitat potser sí. De tota manera, en el tràiler surten més jueus, que queden dissimulats perquè no parlen des de l'experiència personal sinó des del coneixement que la seva professió li atorga. Parlen de l'antijudaisme de forma genèrica i teòrica, la qual cosa no vol dir que no els afecti. Però és que la seva visió personal importa poc. No hauria de ser així, però la resposta social que rep algú per manifestar la seva religiositat és una resposta fins a cert punt lògica. La religió hauria de ser la capacitat intuïtiva i íntima com cadascú entén i s'explica la vida i tot allò que no entén de forma racional.

    Sóc diplomàtic de mena i no em veuràs mai defensar res visceralment quan se'm respon de forma poc encertada o poc racional. Prefereixo aportar nou coneixement, posar-lo sobre la taula i que qui s'ha dirigit a mi contrasti la seva opinió. Tothom hauria de contrastar els seus coneixements i les seves creences abans d'obrir la boca. Però no es fa. L'home viu enrocat en les quatre creences que sustenten la seva fràgil existència i prefereix no viure en la incertesa. Aquesta és la raó per la qual la gent emet sentència agafades d'aquí i d'allà si li semblen pro satisfactòries. No sabrien viure com un científic, que sap que els seus coneixements poden ser falsats en qualsevol moment. Establir teories és fantàstic, però el científic no viu d'això, sinó del procés de raonar. L'home del carrer, en canvi, necessita "teories". És el problema d'haver matat Déu i haver deixat la nostra ànima exposada als predicadors pseudopolítics i pseudoculturals.

    No conec Martí Sans directament. Sé del seu documental a través del treball de recerca que un alumne de la meva escola està fent sobre l'antijudaisme.

    Pel que fa a l'Estat d'Israel, ja he dit el que havia de dir. Més no diré. Les polítiques estatals, en general, em són ben indiferents (no és cert). L'única res pública que m'interessa és la de la meva polis. Més enllà d'això, tot és ple de mercaders que s'enriqueixen dels béns i els sentiments dels ciutadans.

    Cert que la informació que ens arriba d'Israel és tendenciosa i de la història de la formació de l'Estat d'Israel només se n'explica el que interessa als gurús de la informació. A l'apunt sobre el conflicte: http://bereshitbiblia.blogspot.com/2011/06/el-conflicte-araboisraelia-01.html ja vaig explicar quina era la situació.

    En tot cas, el meu respecte veritable el tenen aquelles persones que, siguin del bàndol que siguin, només desitgen viure en pau, que, entre tan soroll, resulta que són la immensa majoria.

    Aquest és un bloc informatiu i, fins a cert punt, didàctic. A vegades em permeto el sarcasme i la ironia, però ni ataco ni defenso res de forma directa. L'únic compromís que tinc signat en aquesta vida és amb qui vetlla el meu son (això és retòric, no literal) i amb qui té el meu cul llogat. I si algú interacciona amb mi, sempre estic disposat a escoltar i parlar. Demanar més és jugar-se la pell, l'escorça cerebral o l'ànima (les hormones).

    ResponElimina