dilluns, 5 de desembre de 2011

La Bíblia de Cervera, en el Metropolitan Museum of Art


La Bíblia de Cervera (Biblioteca Nacional de Portugal, IL. 72) és la peça central de l'exhibició a la Galeria de l'Europa medieval del Metropolitan Museum of Art de Nova York, entre el 22 de novembre i el 16 de gener de 2012.

El còdex és un dels més antics i notables majoria de les Bíblies sefardites medievals de les que van sobreviure a les conseqüències de la destrucció de gran part de les comunitats jueves de Castella i Aragó, a partir de 1391, i de l'expulsió el 1492 (de Portugal, el 1498).

Rar exemple de la paleografia hebrea peninsular del seu temps, la Bíblia de Cervera és un manuscrit sobre pergamí en llengua i caràcters hebreus, realitzada a la ciutat de Cervera entre 1299-1300.

El còdex consta de 451 folis (a dues columnes de 31 línies) profusament il·luminat en or i colors, amb motius religiosos jueus i motius artístics mossàrabs. Comprèn els llibres de l'Antic Testament, comentaris masorètics (examen crític del text de la Bíblia, amb notes sobre l'escriptura, vocabulari, pronunciació...) i un tractat gramatical de Rabí David Kimji (1160? -1235?).

A part de l'antiguitat i l'excepcional qualitat tècnica i artística, la Bíblia presenta característiques notables que li donen un lloc molt especial en el llinatge de Bíblies sefardites.

És un dels pocs exemples de manuscrits hebreus datats i signats, on apareix el nom del copista (Samuel Abraham ibn Ben Nathan), i, una rara excepció, la identitat de l'il·luminador (José Asarfati), cadascun amb la seva pàgina de colofó.

El colofó ​​del copista (f. 434) esmenta el lloc (Cervera) i l'inici (30 de juliol 1299) i final (19 de maig 1300) del seu treball, que originalment també s'inclou la identitat del propietari del còdex, posteriorment esborrat i deixat en blanc, probablement quan es produí un canvi de propietat. A més, el nom del copista de la masora també s'identifica (Josué ben Abraham ibn Gaon), el nom del qual apareix registrat en vint llocs diferents del text.

Aquestes característiques relacionen el manuscrit de Cervera amb altres manuscrits hebreus importants, com la Bíblia de París (BNF, París, ms. Hebr. 20, realitzada a Tudela, el 1301), la masora del qual va ser escrita pel mateix ibn Gaón; i, sobretot, amb la famosa Bíblia Kennicott (Bodleian Library d'Oxford, feta a La Corunya, el 1476), per a la qual la Bíblia de Cervera va servir de model directe.

A l'exposició del Metropolitan, es passaran els fulls de la Bíblia de Cervera per oferir la possibilitat que els visitants puguin veure diverses de les seves belles il·lustracions.


4 comentaris:

  1. Què fort... Entro a trivago a buscar un hotelet barat (!!!) a NY... si el trobés demà mateix me n'aniria, ni ho dubtis.

    (Per cert, flipo amb la pàgina web del Met, no em diguis que no, apropes i apropes... quin plaer disfrutar de l'art d'aquesta manera. A mi el met em va agradar tant, o potser més que el Moma)

    ResponElimina
  2. Easriver, jo també me n'hi aniria, perquè... no he estat a NY! Bé, no he estat a tants llocs... Lamentar-se no serveix de res.

    La del Met és una gran web. Gràcies a aquestes pàgines i la tecnologia puc suplir les carències viatgeres :-)

    ResponElimina
  3. Incluso a veces se necesita algo más que valor... Quizá Walser intuyó que solo era posible escribir desde los arrabales de la razón, desde los márgenes del texto

    ResponElimina
  4. Te contesto en tu blog, Juan, para que no se pierda el hilo.

    ResponElimina