divendres, 2 de desembre de 2011

La qüestió jueva, de Élisabeth Roudinesco


Élisabeth Roudinesco (París, 1944), psicoanalista, historiadora i directora d'investigacions a la Universitat París-VII, és autora d'importants estudis dins, com La batalla de cien años: historia del psicoanálisis en Francia, Diccionario de psicoanálisis (amb Michel Plon), ¿Por qué el psicoanálisis?, així com Jacques Lacan, La familia en desorden o Nuestro lado oscuro, publicats també a Anagrama.

A vueltas con la cuestión judía (Barcelona: Anagrama, 2011). prenent com a punt de partida la tesi de Hannah Arendt que afirma que tot racisme té a la seva base l'antisemitisme, Élisabeth Roudinesco traça una història general de l'odi al jueu, concebut com a boc expiatori dels mals socials, primer a les societats teocràtiques (en forma de antijudaisme, que no aspira a aniquilar l'enemic, sinó a assimilar-lo), i després, en les societats civils sorgides de la Il·lustració, quan els moviments antirevolucionaris converteixen el racisme en argument polític que legitima la destrucció física de l'element corruptor. La politització de l'antisemitisme, unida a la perversió de la ciència (la filologia, que inventa els grups "imaginaris" d'aris i semites, l'antropologia, que inventa les races i la seva desigualtat, la biologia, que inventa la fantasia eugenèsica), permetrà la industrialització de la mort en els camps d'extermini nazis. La investigació de Roudinesco té dos pols de referència: l'origen francès de l'antisemitisme modern i la guerra perpètua que lliura Israel des de la seva fundació i que ha convertit les antigues víctimes en botxins. Entre un i altre pol se situa el retorn a la qüestió jueva, després dels passos de Sartre, que va ser el primer a plantejar-la a França, on segueix pesant el vell fantasma del col·laboracionisme amb els nazis. Però no planteja només un problema francès ni palestino-israelià. Per aquestes pàgines no només desfilen francesos i israelians, culpables o perseguits, sinó també Freud, Hannah Arendt, Jung, Ernest Jones, Heidegger, Chomsky, Paul de Man i Víctor Farías (amb la seva obsessió per Salvador Allende). Des del moment en què els nazis van voler destruir un fragment d'humanitat, tots els éssers humans estan implicats. Quin país ha estat lliure de guerres sanguinàries, de complicitats amb l'enemic i de deliris exterminadors? Roudinesco planteja que el llenguatge que desenvolupa contubernis judeo-maçònics i d'esquerres és el mateix a tot arreu.

[A vueltas con la cuestión judía. Introducció (PDF)]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada