Las luminarias de Janucá (Madrid: Arca Ediciones, 2011) és la història del retorn dels jueus a Espanya novel·lada per un testimoni d'excepció: Rafael Cansinos Assens. Avui hi ha a l'Estat espanyol gairebé quaranta mil ciutadans d'origen jueu. El 1904, quan arrenquen els esdeveniments narrats, els hebreus de Madrid es podien comptar amb els dits d'una mà. La tasca del senador Ángel Pulido per establir llaços amb les comunitats sefardites europees i del nord d'Àfrica, i els fets històrics que van marcar aquest retorn a Sefarad, són coneguts, però el que dóna interès a aquesta novel·la és, d'una banda, la intrahistòria íntima d'uns pocs personatges que van jugar un paper decisiu en aquells anys en què el judaisme tenia una renovada vitalitat impulsada pel projecte de crear un estat a Palestina i, per l'altra, la peculiar aventura personal del narrador. Si a La huelga de los poetas i a El movimiento VP seguim la seva peripècia vital en el món del periodisme i de l'avantguarda ultraísta respectivament, aquest text ens revela l'experiència del seu judaisme. Cansinos Assens estava convençut de la transmissió genètica de la memòria, com un misteri inexplicable, sense resoldre, però tan cert com el fet poètic. Amb només divuit anys, indagant en el seu passat familiar, marcat per una fatalitat tenaç, va arribar a les seves arrels jueves, triant a partir de llavors un destí que ja no va abandonar mai en la seva llarga vida.
La novel·la, rigorosament autobiogràfica, aclareix perquè el judaisme es va convertir en el leitmotiv de la seva vida i, com a contrapunt, es dedueixen els motius pels quals els jueus van considerar, i consideren, Cansinos Assens com algú que ha passat a formar part d'ells.
La tasca del senador Ángel Pulido, l'antisemitisme endèmic del país, l'arribada del primer catedràtic d'hebreu, el paper de la banca Rothschild, l'exili madrileny del líder sionista Max Nordau, la fundació de la primera sinagoga, tot això ens acosta al sentiment d'una època i al pensament, explicat des de dins, dels jueus que la van viure.
Què interessant, Enric. He llegit que ets filòleg. Jo també- de hispàniques. De Cansinos havia llegit El movimiento V.P, de les avantguardes, interessant, no meravellós però interessant.
ResponEliminaHe vist que també parles del call de Tortosa, del llibre de la Roig... ja m'aniré posant al dia.
Benvingut, Ramon. Doncs sí, sóc dues vegades filòleg: hispàniques i semítiques.
ResponEliminaCansinos Assens és un gran desconegut. Ara s'està reeditant. És interessant sobretot pel que representa de raresa en la literatura espanyola. Una veu diferent. Hi ha tanta gent interessant fora del cànon!