Crema de jueus durant la pesta negra
La persecució alemanya contra les comunitats jueves assentades a Europa al segle XX ha estat un tema que ha suscitat un gran interès. Mentre que per a uns no hi ha cap explicació racional possible, per a d'altres el fet respon a causes polítiques i econòmiques subjacents.
Hans-Joachim Voth, investigador ICREA del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, conjuntament amb Nico-Voigtländer, investigador de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA) als EUA i doctor en Economia per la UPF, han publicat, a primers de juny, al Working Papers Series del National Bureau of Economic Research (NBER) dels EUA, un treball en línia en què busquen les arrels històriques de l'antisemitisme del nazisme alemany i proven que a l'Alemanya medieval ja hi havien antecedents de persecució i violència contra el poble jueu.
Els autors parteixen de la qüestió de fins a quin punt són persistents els trets culturals al llarg del temps. La recerca que han dut a terme confirma que la xenofòbia contra el poble jueu ha persistit a determinats indrets d'Alemanya des de l'edat mitjana fins al nazisme, és a dir durant més de cinc-cents anys.
A Europa, els estralls de la Pesta Negre (1348-1350) van fer minvar la població una tercera part i, fins i tot a la meitat. Moltes persones jueves van morir cremades a diversos pobles i ciutats d'alemanya. Aleshores, sota el pretext de la gran epidèmia, ja es feia palesa la persecució i la violència contra el poble jueu. Als anys 20, l'alemanya nazi apel·lava a aquests antecedents històrics per justificar la barbàrie.
Per aquesta recerca, els investigadors han estudiat 1.200 localitats alemanyes en el període d'entreguerres, la majoria de les quals de no més de 18.000 habitants al 1925, i de pocs milers a l'edat mitjana, i han investigat si en aquests pobles hi ha antecedents de persecució antisemita al segle XIV.
L'estudi ha revelat que, localitats marcadament antisemites a l'edat mitjana es corresponen també amb les més actives contra el poble jueu a l'Alemanya nazi. Al 1920 la violència contra els jueus s'incrementa fins a sis vegades més en aquelles localitats que a l'edat mitjana enviaven persones jueves a les fogueres.
Els autors han posat de manifest que, al 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats va ser en aquestes mateixes comunitats on es van destruir més sinagogues, on hi va haver més alts percentatges de persones jueves deportades després de 1933 i el lloc del qual procedien la majoria de cartes de caire antisemita enviades als editors del diari nazi Der Stümer.
Tot apunta a considerar el paper de la transmissió cultural a través de generacions. Els resultats semblen indicar que els motius d'aquest antisemitisme ancestral identificat en algunes localitats alemanyes durant més de cinc-cents anys són més aviat culturals que no pas polítics o econòmics. Ans al contrari, els efectes econòmics de la persecució van ser negatius atès que les comunitats jueves han tingut sempre un paper rellevant en el comerç i les transaccions financeres.
Nico Voigtlaender, Hans-Joachim Voth (2011), "Persecution Perpetuated: The Medieval Origins of Anti-Semitic Violence in Nazi Germnany", Working Papers Series of the National Bureau of Economic Research, Working Paper 17113, juny.
Edició en línia: "Persecution Perpetuated: The Medieval Origins of Anti-Semitic Violence in Nazi Germnany"
[Font: Universitat Pompeu Fabra]
No coneixia aquesta correspondència entre focus d'antijudaisme medieval i zones de major rellevància de les actuacions nazis. Segurament ja el coneixes, però el llibre El antisemitismo alemán de Pierre Sorlin fa un repàs breu però interessant a tit això de què parles en la teva entrada.
ResponEliminaDavid, aquestes correlacions es donen sempre en els llocs de conflicte. Sembla una constant històrica. Des de les venjances familiars en petites localitats a conflictes com el de Iugoslàvia.
ResponElimina