A vint anys de la mort de Montserrat Roig (1946-1991), pocs escriptors continuen tan vius com l'escriptora barcelonina. Aprofitant l'homenatge en xarxa que se li dedica aquest dijous 10 de novembre, no està de més recordar el magnífic llibre que ens va fer descobrir que en els camps d'extermini nazi també també hi van estar presoners i hi van morir catalans, gent, com diu la mateixa Roig, que van mamar els mateixos paisatges que nosaltres. El relat de l'Holocaust és dur, però quan te l'explica algú que t'és proper pren una nova dimensió.
Els catalans als camps nazis (1977) explica com l'Holocaust, el fenomen més terrible de la història contemporània, va afectar directament molts catalans i espanyols. L'obra extraordinària de Montserrat Roig constitueix un monument a la memòria heroica d'aquests homes i dones. A través 50 testimonis vius en el moment de l'escriptura d'aquest llibre, l'autora traça el relat complet de l'odissea dels deportats catalans i ens permet comprendre què volia dir sobreviure en el món espectral dels camps de mort i com, enmig de l'horror, alguns eren capaços encara de lluitar per la llibertat i per la dignitat. A més, completant el valor testimonial i historiogràfic del seu treball, Montserrat Roig aporta una extensa documentació, relativa sobretot al camp de Mauthausen, i ho il·lustra amb testimonis colpidors, incloent-hi la llista de tots els deportats catalans morts a Mauthausen i altres llistes complementàries.
Identitats (9 d'abril de 1988), de TV3. Entrevista de Josep Maria Espinàs a Montserrat Roig
Visc a quatre illes del pis on vivia la Roig al C/Bailen. Hi passo pel davant tot sovint, encara que hagi de fer una mica de volta, com qui fa una petita peregrinació. És com tornar-la a sentir, jo que també sóc dels que enyoren la seva veu. Més d'una vegada se m'hi ha ennuegat la gola.
ResponEliminaLior, en línia recta arribaries fins a casa meva; això sí, sense cap emoció.
ResponEliminaSens dubte, amb aquest llibre la Montserrat Roig va fer un bon treball. Sobretot d'acostar-nos a una realitat que alguns creien llunyana i que no ens tocava.
No sé si ets lector de El Temps. Un enllaç que t'interessarà: La falsa sinagoga de Barcelona
ResponEliminaSi peregrinant per Bailen veig algú corrent i blogejant amb el portàtil en mà, t'asseguro que si que m'emocionaré... :_)))
Ha, ha, ha...! Tu vigila, per si de cas!
ResponEliminaNo havia llegit l'article. Bé, era una possibilitat. He parlat unes quantes vegades amb el Miguel Iaffa, una persona més entusiasta que no pas experta. L'única manera de poder-se acostar a la veritat és posar potes amunt el call. Llàstima que no hi hagi diners per fer prospeccions perquè alguna cosa en sortiria.
Pel que fa als banys jueus, la cosa cantava més encara. Ja es veu que la construcció no en té res de medieval. Això sí, és molt maca. També es diu que hi ha restes d'una miqvé sota la cafeteria Caelum, però és difícil que sigui cert perquè quedaria fora muralles.