dijous, 24 de novembre de 2011

El judeo-castellà en perill


Com s'ha sabut a través d'alguns mitjans de comunicació, un projecte de llei a l'estat d'Israel fa perillar la continuïtat de l'Autoridad Nacional del Ladino (ANL). La ANL ha desenvolupat i segueix desenvolupant una excepcional tasca de manteniment i divulgació de la cultura judeo-espanyola i de preservació del ladí, llengua ha sobreviscut durant més de cinc segles des de l'expulsió dels jueus castellans i catalans (el judeocatalà no ha sobreviscut com a llengua), amb el decret dels Reis Catòlics, de 1492.

Per evitar la sanció d'aquesta llei i donar continuïtat a la tasca de la ANL, s'ha posat en marxa una plataforma reivindicativa adreçada a la ministra d'Educació Sra Limor Livnat.

Per adherir-se a aquest petició, n'hi ha prou amb ingressar al lloc web Salvar la Autoridad Nasionala del Ladino  i deixar el seu nom i el país de procedència.

Ara, el judeo-castellà (ladí, sefardita, judeo-espanyol) està vivint una gran revifada gràcies, sobretot, a l'accés a la informació i la comunicació que permet Internet, però si es tirés endavant la llei amenaçaria seriosament una llengua que no gaudeix de cap altra protecció institucional ni té la possibilitat de ser estudiada de forma oficial. Nosaltres, com a catalans, sabem molt bé què implica una cosa així. I com a ciutadans que dominem més d'una llengua, saben quina és la importància i l'avantatge de promoure l'ús de les llengües.

Mentre escrivia aquestes línies, me n'assabento de la mort de Montserrat Figueras, soprano i musicòloga, esposa de Jordi Savall, amb qui comparteix (a l'ombra, per als no iniciats) obres i estudis musicològics. A banda de ser coneguda per la interpretació i la investigació del Cant de la Sibil·la, Figueras ha estat sempre al darrere de preservar les músiques i les cançons de totes les ribes de la Mediterrània, el seu pròxim projecte (a punt de sortir al carrer) és un disc sobre el cicle de la vida inspirat en cançons sefardites i mediterrànies.

El text de la petició en ladí és el que segueix:



TIEMPO DE AZER I NO KAYAR

PETISION PARA LA SALVASION DE LA AUTORIDAD NASIONALA DEL LADINO

Mozotros, los sefaradis ladino-avlantes, desendientes de los djudios ekspulsados de Espanya ke transformaron el ladino en el simbolo de una importante kultura djudia;

mozotros, los aktivistas i voluntarios ke estamos ovrando de alma i korason, en los sirkolos de ladino en Israel i otras partes del mundo;

mozotros, los ijos i inyetos de las milarias de ladino-avlantes ke fueron eksterminados en los kampos de la muerte durante la II Gerra Mundiala, i ke sus ultimo grito antes de murir fue en esta lengua;

mozotros, los investigadores i promotores de esta kultura en universidades ansi ke en sentros akademikos i kulturales; los jurnalistas, poetas, eskritores, artistas i aktores ke kon sus kreasiones en ladino kontribuyen al enfloresimiento de la kultura djudeo-espanyola; i tambien todos los ke no apartenemos al publiko sefaradi ma apresiamos la importansia de su kultura,

yamamos a la Ministra de Kultura del estado de Israel, Sra. Limor Livnat i a los miembros de la Keneset, a no anular la Ley de la Autoridad del Ladino i su Kultura. No tenemos dinguna opozision a la kreasion de una Autoridad para el Patrimonio de las Komunidades en Israel, sigun es propozado en la mueva ley; ma pensamos, djuntos kon esto, ke la anulasion de la ley para la Autoridad del Ladino i su Kultura seria un golpe muy duro a toda la aktividad en el kampo del ladino ke, desde la fondasion de la A.N.L unos 15 anyos atras, esta enfloresiendo de manera muy apresiable aun ke ainda el kamino es largo i ay muncho ke azer.

Los ladino-avlantes somos buenos embasadores, del puevlo djudio i de Israel, frente a Espanya i otros paizes de avla espanyola, ke konsideran al ladino i su kultura komo parte integrala de la kultura panispanika ke konta mas de 300 miliones de almas en el mundo. Espanya, i la UNESCO tambien, rekonosieron al ladino komo un trezoro kultural mundial ke deve ser mantenido i transmetido a las sigientes jenerasiones.

Es ke djustamente Israel puede tomar sovre si la responsabilidad por la anulasion de la Ley de la A.N.L., inyorando su importansia i el rekonosimiento internasional de los kualos esta gozando la kultura djudeo-espanyola?

Preokupados por las konsekuensas de un tal paso para el futuro del ladino i su kultura, en Israel i en el mundo, protestamos enerjikamente kontra esta inisiativa i demandamos ke kede en vigor la Ley para la Autoridad del Ladino i su Kultura, sin ningun trokamiento en su estatuto aktual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada