divendres, 3 de desembre de 2010

La llum d'Advent, Hanukkà i Nadal


Barcelona ha encès els llums del solstici d'hivern. Caminem cap els dies més curts de l'any. La llum és potser un dels elements característics d'aquestes festes que celebren el final i el començament del cicle agrícola anual: vida i mort. Arriba l'hivern. La vida es reclou al voltant de la llar, a l'escalfor del foc i el bestiar, com en un pessebre. La gent es reuneix en el silenci de la nit. El vi i la cervesa han fermentat i serviran per celebrar que els dies s'allarguen i que el nou cicle comença. Any nou, vida vella.



 Arbre de Nadal de Can Jorba, al Portal de l'Àngel


Les festes religioses solapen les festivitats paganes. L'Advent cristià recull la tradició de la llum, tot esperant el naixement de Jesús (nativitatis domini), encenent una espelma per cadascun dels quatre diumenges abans del Nadal. Igual que la Hanukkà jueva (el text del vincle és en ladí, el castellà del segle XV que encara conserven alguns jueus de Salònica i Turquia), la festa de les llums, en què s'encenen les vuit espelmes de la hanukkia, per celebrar la recuperació i purificació del Temple de Jerusalem. L'arbre de Nadal, l'arbre de l'Univers de la mitologia nòrdica, símbol de fertilitat, adornat i il·luminat amb la llum del món.




Farem un esforç i mirarem més enllà dels llums dels aparadors, de la fressa, del brogit. Buscaré la pau idíl·lica de la infantesa, el silenci dels llums de l'arbre en la foscor de la sala, l'escalf i l'olor del braser crepitant, el compàs del rellotge de paret, la ingenuïtat. Em perdré per algun claustre, pels pessebres de l'església de Betlem, per les notes d'una antiga nadala, pels estrets carrers del call, entre les pedres de la vella sinagoga del carrer Marlet. O entre la geografia sentimental de les pàgines d'un tebeo, perquè fins i tot els records més lluminosos s'il·luminen amb bombetes de 25 watts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada