El proper dimecres 27 de maig, a les 19h, a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de la Ciutat, es presenta el llibre L'estructura urbana del Call de Barcelona dels historiadors Francesc Caballé i Eloi Castells, dins la col·lecció "Documents 10" del MUHBA.
Aquesta obra culmina l'exposició Els jueus a la Barcelona medieval que el passat 11 de març va inaugurar la remodelada seu del Centre d'interpretació del Call que el MUHBA té a la placeta Panel Ribé.
Recuperar el relat de la Barcelona jueva. Aquest és el principal objectiu fixat pel Museu d'Història de Barcelona en aquest espai situat al bell mig de l'antic Call barceloní: oferir una visió ben àmplia de la presència dels catalans jueus a la ciutat, finalitzada de forma tràgica a causa del gran pogrom que va tenir lloc l'any 1391, que va devastar la comunitat jueva barcelonina i va fer desaparèixer el Call com a tal.
Els tres àmbits d'aquest espai permeten documentar la presència dels barcelonins jueus i recuperar una part oblidada de la història i del relat de la ciutat. Es dóna una visió de conjunt de com era aquell barri que, en el seu moment de màxim desenvolupament, va acollir una població estimada de 4.000 persones. Al primer àmbit del centre s'explica la topografia del Call, la seva trama urbana, edificis singulars i elements patrimonials de les dues zones que el conformaven, el Call Major -situat aproximadament entre els actuals carrers Bisbe, Call, Sant Sever i Banys Nous-, i el Call Menor -entre els carrers Boqueria, Avinyó, Lleona i Rauric.
A més, i com a gran aportació en recerca, es difon el parcel·lari del barri, un treball d'investigació a càrrec de Francesc Caballé i Eloi Castells que permet tenir coneixement de quins eren els propietaris del Call Major l'any 1391. Els autors han recuperat el cens de les famílies jueves o dels seus descendents i els plànols de les seves cases segons dades recollides per l'arxiu de la Corona d'Aragó el 1393, dos anys després de la matança.
Pel que fa al segon àmbit, exposa la història del Call medieval des de la seva formació fins a la seva desaparició, ben bé un segle anterior a l'expulsió dels jueus de la corona d'Aragó. Les vitrines contenen objectes localitzats al Call i làpides procedents del cementiri jueu de Montjuïc. Finalment, el tercer àmbit, situat al pis superior, mostra el llegat del Call a partir de les aportacions de tres erudits i veïns, Abraham bar Hiyya, Salomó ben Adret i Hasday Cresques.
Aquesta obra culmina l'exposició Els jueus a la Barcelona medieval que el passat 11 de març va inaugurar la remodelada seu del Centre d'interpretació del Call que el MUHBA té a la placeta Panel Ribé.
Recuperar el relat de la Barcelona jueva. Aquest és el principal objectiu fixat pel Museu d'Història de Barcelona en aquest espai situat al bell mig de l'antic Call barceloní: oferir una visió ben àmplia de la presència dels catalans jueus a la ciutat, finalitzada de forma tràgica a causa del gran pogrom que va tenir lloc l'any 1391, que va devastar la comunitat jueva barcelonina i va fer desaparèixer el Call com a tal.
Els tres àmbits d'aquest espai permeten documentar la presència dels barcelonins jueus i recuperar una part oblidada de la història i del relat de la ciutat. Es dóna una visió de conjunt de com era aquell barri que, en el seu moment de màxim desenvolupament, va acollir una població estimada de 4.000 persones. Al primer àmbit del centre s'explica la topografia del Call, la seva trama urbana, edificis singulars i elements patrimonials de les dues zones que el conformaven, el Call Major -situat aproximadament entre els actuals carrers Bisbe, Call, Sant Sever i Banys Nous-, i el Call Menor -entre els carrers Boqueria, Avinyó, Lleona i Rauric.
A més, i com a gran aportació en recerca, es difon el parcel·lari del barri, un treball d'investigació a càrrec de Francesc Caballé i Eloi Castells que permet tenir coneixement de quins eren els propietaris del Call Major l'any 1391. Els autors han recuperat el cens de les famílies jueves o dels seus descendents i els plànols de les seves cases segons dades recollides per l'arxiu de la Corona d'Aragó el 1393, dos anys després de la matança.
Pel que fa al segon àmbit, exposa la història del Call medieval des de la seva formació fins a la seva desaparició, ben bé un segle anterior a l'expulsió dels jueus de la corona d'Aragó. Les vitrines contenen objectes localitzats al Call i làpides procedents del cementiri jueu de Montjuïc. Finalment, el tercer àmbit, situat al pis superior, mostra el llegat del Call a partir de les aportacions de tres erudits i veïns, Abraham bar Hiyya, Salomó ben Adret i Hasday Cresques.
