dimecres, 4 de març de 2015

Placeta de les Dones de Ravensbrück en el Parc Cervantes


Dimarts 3 de març va tenir lloc lloc la inauguració de la placeta de les Dones de Ravensbrück, un nou espai que el Districte de les Corts dedica a la recuperació de la memòria històrica.

A la placeta, situada en un dels espais enjardinats del camí de Don Quixot del Parc de Cervantes, s’hi ha instal·lat el roser Ressurrection, una varietat de rosa creada el 1975 per contribuir a fer perdurable el record dels horrors infringits al camp de concentració i d’extermini de Ravensbrück.

A la inauguració hi van assistir diferents membres i representants de l’Amical de Ravensbrück, entitat promotora d’una iniciativa que va ser aprovada per unanimitat pel plenari del Consell Municipal del Districte l’any 2014, acompanyats per de Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civils, i Antoni Vives, regidor de les Corts.

Neus Català, i l’Amical

L’Amical de Ravensbruck de Barcelona es va constituir l’any 2005, l’any del 60è aniversari de l’alliberació un cop acabada la 2a Guerra Mundial. La seva voluntat primordial és la de preservar el compromís de Neus Català, una de les deportades supervivents d’aquest camp de concentració i d’extermini, de transmetre als ciutadans i a les futures generacions l’horror d’un captiveri infernal.
Neus Català va realitzar una intensa activitat de recuperació de la memòria de les dones, nenes, nens i homes espanyols que van morir i van sofrir el captiveri dels camps de concentració nazis.  L’Amical de Ravensbrück hereta el seu testimoni per tal de mantenir viva la presència d’aquella realitat inhumana.

La resurrecció, en una rosa

La Claudine Fourel, també presonera al camp de Ravensbrück, va crear com a exercici de supervivència el poema titulat “Bouquet de roses” (‘Ram de roses’). Aquest poema va originar la idea de commemorar el 30è aniversari de l’alliberament del camp amb la creació d’una rosa, un projecte que va desenvolupar l’Amicale de Ravensbrück de França llançant una petició als creadors de noves varietats de roses.

El roserista francès d’origen rus Michel Kriloff, va rebre l’encàrrec directe de trobar-ne una de nova, dedicada a la memòria de les dones empresonades a Ravensbrück per la seva lluita des de la resistència. El resultat és la rosa Resurrection, que actualment manté viu el record de les presoneres a l’indret on hi havia hagut el camp de concentració i que acompanya tots els recordatoris a Ravensbrück que hi ha al món.

2 comentaris:

  1. Vaig llegir el llibre de la Neus Català, impressionant.
    És molt maco el símbol de la rosa resurrecció...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tragèdia i memòria viva, Teresa, florint de la terra, que tot ho acull.

      Elimina