Les haggadot catalanes

En la festivitat del Péssah, la Pasqua jueva (vegeu l'apunt Rams i Pasqua), que coincideix en dates amb la Pasqua cristiana i enguany se celebra del capvespre de l'1 d'abril fins al capvespre del 9 d'abril de 2026, es llegeix la Hagadà durant el séder, el sopar tradicional del primer dia. Aquest llibre conté la història de l'alliberament del poble d'Israel durant la seva estada com a esclaus a Egipte, descrit en el llibre de l'Èxode. Aquesta festivitat comporta per als jueus el deure històric de narrar els fets a les futures generacions, uns fets que estan lligats a l'origen dels jueus com a poble a Israel. Al voltant de 10.000 catalans i residents a Catalunya seguiran aquest precepte, ja sigui per motius estrictament religiosos o només culturals, i reviuran les plagues d'Egipte (a vegades el relat s'acompanya amb les titelles de dit de la il·lustració que encapçala aquest apunt), la fugida dirigida per Moisès, el pas del mar Roig, els quaranta anys d'estada en el desert fins arribar a Canaan, la terra promesa, on s'instal·len les tribus d'Israel.

La Hagadà, que literalment vol dir "narració", conté precisament el relat d'aquest alliberament, les oracions, els càntics i els proverbis que acompanyen a aquesta festivitat, però també tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics, recollits, sobretot, durant l'Edat Mitjana. No existeix un sol text de la Hagadà, sinó que les diferents branques del judaisme, i fins i tot cada comunitat, ha confeccionat un relat específic que té molt a veure amb la tradició oral i les orientacions específiques dels rabins.

De les hagadot que es conserven n'hi ha cinc que procedeixen dels territoris de parla catalana. Tres, ricament il·luminades, són del segle XIV i es conserven al British Museum: l'Hagadà de Barcelona, la Sister of the Golden Haggadah, amb 34 miniatures, i la Golden Haggadah [vídeo], que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera que representen escenes del Gènesi i de l'Èxode, i de la qual se'n pot veure la versió digital clicant la següent il·lustració.

Golden Haggadah (s. XIV; British Museum)

La Hagadà de Sarajevo, editada en algun lloc proper a Barcelona després de 1350 i conservada en el museu nacional de la capital de Bòsnia, du en el primer foli del manuscrit les armes del casal de Barcelona. Aquesta hagadà, un dels manuscrits hebreus més antics d’Europa, porta sobre les seves espatlles el pes de la història del poble jueu.

Com explica Andreu Lascorz (La aljama judía de Monzón, la olvidada, 2001; i La Aljama judía de Monzón, la recordada, 2003), aquest manuscrit començà el seu periple amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492, i viatja amb els catalans jueus cap a Itàlia, on va residir bona part d'aquesta comunitat amb la cultura portada de Catalunya amb el català medieval que es parlava aleshores, fins que van ser assimilats per la comunitat italiana (si hagués sobreviscut, ara hi hauria un català medieval viu, com el judeo-castellà dels sefardites, que podríem anomenar qatalanit, com a vegades es fa servir erròniament pensant en una variant dialectal parlada pels jueus catalans d'aleshores, cosa que no ha existit mai perquè parlaven el mateix català que la resta de la població). En el gueto de Roma encara existeix la Via Catalana, on hi ha la sinagoga.

Hagadà de Sarajevo, amb les armes
del Casal de Barcelona

Se sap que el 1609 la Hagadà continuava a Itàlia perquè el censor Gio Domenico Vistorini ho va deixar anotat. D’Itàlia va arribar als Balcans via Split o Dubrovnik, fins a Bòsnia, on una família sefardita, els Kohen, el van preservar com una relíquia familiar en record dels dies de riquesa i glòria dels seus avantpassat a la península ibèrica.

Aquesta joia es va salvar a Sarajevo el 1942 durant l’ocupació nazi. L’any 1920, la comunitat sefardita de Sarajevo, unes 11.000 persones, representava una quarta part de la població total, però durant la II Guerra Mundial la comunitat jueva fou pràcticament exterminada de la zona dels Balcans.

L'any 1992, en un llegat donat al monestir de Poblet, va ser descoberta en un còdex hebreu del segle XIV amb una hagadà de Pasqua. Ara és coneguda com Hagadà de Poblet, i és l'única que es conserva a tota la Península. És molt singular que aquest manuscrit escapés a les destruccions hagudes en les persecucions dels jueus perquè una bíblia podia ser respectada per la possibilitat de ser objecte d'estudi pels escripturistes cristians, mentre que una hagadà expressava que el seu posseïdor era un jueu practicant, i el manuscrit, un instrument de celebració religiosa.


Podeu seguir els preceptes del séder, els aliments, les oracions i alguna de les narracions, en castellà i hebreu, en el document que fa servir la Casa d'Argentina a Israel.


[+] Hagadàs Barcelona. L'esplendor jueva del gòtic català. Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), 2015

Fills de Déu

Més enllà de Setmana Santa (2)

En el paleolític superior i el neolític europeu les venus representaven la imatge de la fertilitat. Pits, malucs i genitals evidenciaven el venerat poder biològic de la dona. Aquest caràcter sexual de la representació del cos de la dona donava al concepte "fills de déu" un caràcter tan humà com diví.

Venus de Kostenki

El descobriment de la capacitat fecundant masculina va fer perdre bona part del protagonisme femení en les coses dels déus, però la dualitat genèrica es va mantenir de forma més o menys equitativa entre les religions politeistes, malgrat que en els afers terrenals el paper de la dona ha estat secundari fins avui.

El trencament definitiu, però, pel que fa a les qüestions celestials, ve de la mà de les religions monoteistes. Malgrat que el component femení de Jahvè es rastrejable en el Gènesi a través de la figura mítica de Lilith, la masculinització de la figura de Déu i l'anihilament de la dona a les Escriptures (Maria Magdalena passa d'apòstol a prostituta i Maria és asexualitzada) ens ha privat d'una imagineria tan sexualitzada com la de les venus prehistòriques. La figura de Crist és, per la seva natura, humana. Tant és així que quan se'l representa a la creu hi ha imatges que posen de relleu la musculatura abdominal de forma tan exagerada com els pits de les venus. El sacrifici del profeta no li treu poder al guerriller galil·leu capaç de brandar una espasa contra l'invasor.

Les coses, però, podien haver estat d'una altra manera. Amb una altra perspectiva ser fills de Déu hauria pres un altre sentit. Segurament tan carnal com el que representaven les venus neolítiques. Igual de metafòric; igual de simbòlic. Igual de real com aquesta Mariana Pineda penjada a la creu. Qui sap si un sol sacrifici hauria estalviat el menyspreu i la violència seculars.

[Il·lustració del CD Mariana en sombras, òpera de cambra d'Alberto García Demestres, sobre la vida de Mariana Pineda, amb text d'Antonio Carvajal. Intèrprets: Olivia Biarnés, Joan Martín-Royo, Aitana Sánchez Gijón & Marco Evangelisti. Estrenada la temporada 2007-2008 a l'Auditori de Barcelona]

Fragments de l'evangeli original de Marc

Més enllà de Setmana Santa (1)

El mes de febrer saltava la notícia de la identificació d'un fragment de l'Evangeli de Marc, suposadament el més antic conegut fins ara. El papir, que va sortir a la llum gràcies a un col·leccionista d'antiguitats, deien que estava datat en el segle I d.e.c. La notícia va córrer per la xarxa a la velocitat de la pólvora (ai, volia dir de la llum!). Pocs dies després, amb mateixa rapidesa que es creen i s'ensorren les notícies a Internet, es parlava sobre la possible falsedat de la troballa.

Ahir, James F. McGrath, de la Universitat d'Indianàpolis, feia un divertit exercici periodístic i d'enginy anunciant que una notícia d'última hora estava destinada a deixar sense efecte l'anunci del descobriment del fragment de l'Evangeli de Marc amb la localització d'un altre fragment que seria una còpia directa de l'original.

Diu McGrath que el fragment està escrit en anglès isabelí. La identificació del text com a còpia original de l'Evangeli de Marc es basa en una nota escrita en un post-it que es va adjuntar al fragment, que diu:

Marc, si us plau, copia això en grec koiné perquè pugui ser llegit actualment. Envia l'original a Anglaterra. Ells ho necessitaran més endavant.

Gràcies,
Pete.

A. P. Rilke, especialista en el Nou Testament, és un dels més ferms partidaris de l'autenticitat del manuscrit. Parlarà sobre la procedència del text en un capítol d'un llibre de pròxima publicació en què es connecta el manuscrit amb un altre trobat al barri Talpiot de Jerusalem, en una ossera amb símbols cristians, com per exemple l'Ichthys, el peix que du inscrit l'acròstic ΙΧΘΥΣ (Jesús Fill de Déu Salvador), símbol que permetia identificar els cristians.

A The Chamber Pot of the Twelve Apostles (La gibrelleta dels dotze apòstols), Rilke sosté que, quan la imatge està orientada correctament i la configuració de la perspectiva es fan amb photoshop, queda clar que la imatge és en realitat un orinal, que si no va ser utilitzat per Jesús, segur que sí el van fer servir els seus seguidors.

Ja s'ha posat en marxa la producció per fer un documental a Discovery Channel. No obstant això, les proves per datar el manuscrit no es podran dur a terme satisfactòriament, diuen els experts, fins que la tinta amb què estava escrit el post-it no s'hagi assecat completament.

Tot plegat, una broma que juga amb aquesta ànsia de trobar els textos originals dels llibres bíblics, però especialment els del Nou Testament, amb l'esperança d'obtenir dades que confirmin o ampliïn el coneixement de Jesús i el seu ministeri. Però aquest coneixement mai ens dirà res de nou sobre la vessant divina d'aquest messies. Potser alguna dia un document ens podrà ampliar el que ara sabem del Jesús històric. Podríem, fins i tot, descobrir les logia, les paraules de Jesús suposadament recollides per algun dels seus deixebles i que haurien de formar part del Document Q, la font original dels evangelis. Però la resta, tot allò que queda fora de la crítica textual, és teologia, és especulació, i forma part, exclusivament de les creences dels individus.

Els negocis de l'aljama manresana

Els prestamistes jueus

Els jueus medievals catalans estaven especialitzats en fer negocis amb préstec de diners i usures. Per tal de portar a terme les seves ctivitats buscaven les ciutats i viles reials més importants, ja que gaudien de certa protecció del rei. La seva activitat com a prestamistes i gent de negocis la tenim ben constatada a la ciutat de Manresa, especialment durant el segle XIV (1294-1392), donat que hi havia força referències de jueus manresans que es dedicaven a concedir préstecs, i que gràcies al historiador Joaquim Sarret i Arbós i el seu Llibre dels jueus a Manresa en tenim constància per via dels actes notarials de l'època [ Continuar llegint a Històries manresanes ]

Massada Sabadell 12

Aquest mes de març Bereshit: Terres d'Edom ha començat a col·laborar amb la revista Massada Sabadell, de l'Associació de Relacions Cultural Sabadell Israel (ARCSI). En aquesta ocasió ha estat amb un article sobre l'origen i la distribució de les 12 tribus d'Israel, que podeu llegir, juntament amb la resta d'articles, en la següent aplicació.

Massada 12

View more documents from Enric H. March

Ucraïna... L'altre Holocaust

Babi Yar (1941), barranc situat als afores de Kíev (Ucraïna), convertit pels grups especials (Einsatzgruppen) nazis en patíbul i fossa comuna de desenes de milers de jueus.

 

[Vist a Who's there?]

Chagall, Yósik i l'extinció del món

El violinista celeste (1934)

Viure és anar embastant relats. Tota experiència se’ns presenta en un context determinat, amb un llenguatge concret (realista, abstracta, oníric), té, fins i tot, els seus codis ètics, que no tenen per què coincidir amb els de l’entorn ni amb els que acceptem conscientment. Cada vivència és com un conte, amb valor individual. Anar enfilant aquestes experiències ens acaba construint. Acceptar cada relat com una part d’un tot no vinculat a una trama predeterminada permet créixer en totes direccions, alliberats de la presentació, el nus i el desenllaç novel·lesc i determinista. Ens permet defugir l’esperit tràgic de la vida, la sort i la dissort, la voluntat divina. Cal només acceptar que, si bé tot ens afecta, el llop tanca els ulls al final de cada conte. [...]

[ Continuar llegint a Bereshit: Chagall, Yósik i l'extinció del món ]

Constantinus: el primer emperador cristià?

[Via Bloc de Lletres]

Un congrés internacional, amb seu a Barcelona i Tarragona, analitzarà del 20 al 24 de març el naixement de l’Europa cristiana a través de la figura de l’emperador romà Constantí. Una trentena de ponents provinents d’Alemanya, Àustria, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit estudiaran l’anomenada qüestió constantiniana, inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la institució del Papat. Organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya, el congrés serà inaugurat pel rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i pel cardenal Lluís Martínez Sistach, mentre que la conferència inaugural la impartirà el cardenal Raffaele Farina, arxiver de l’Arxiu Secret del Vaticà i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana.

La trobada internacional, titulada «Constantinus: el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV», dedicarà una atenció especial a les actuacions politicoreligioses de l’emperador Constantí (272-337). Les sessions del dia 20 tractaran de l’episodi crucial que va representar per a l’emperador la batalla del pont Milvi, moment en què se situa la seva conversió al cristianisme, de la qual enguany fa 1.700 anys. El suport de Constantí al cristianisme va tenir una importància enorme, sobretot a partir de l’instant en què esdevé l’únic emperador de l’imperi romà, l’any 324.

El dia 21 s’analitzaran els nous espais urbans que sorgeixen amb les primeres grans construccions cristianes. Durant el regnat de Constantí, es va dotar les comunitats cristianes d’amplis espais per celebrar les seves litúrgies. Igualment, es va cristianitzar el calendari i l’any 320 el diumenge va ser declarat festa obligatòria. També durant el segon dia del congrés s’analitzarà la política constantiniana cap a l’episcopat i la relació entre la religió i el poder polític. Val a dir que Constantí va crear la categoria legal d’heretge i va dictar lleis persecutòries contra les persones considerades culpables d’aquest delicte. En aquest marc, l’endemà, el dijous 22, s’analitzarà el concili de Nicea, el primer concili ecumènic, que va ser fonamental per fixar el dogma catòlic.

En les sessions del dia 23 el protagonisme serà per als aspectes sociopolítics i econòmics de l’època constantiniana, i es tractaran qüestions vinculades a la fiscalitat, a l’estatus dels senadors o a la representació del poder imperial. Finalment, el dia 24, el congrés es traslladarà a la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de Tarragona, al municipi que encara porta el nom de Constantí. El conjunt de Centcelles conté un mausoleu que és un monument clau de l’arquitectura paleocristiana, amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix. La datació d’aquest monument planteja moltes incògnites i s’especula amb la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills de l’emperador.

El congrés, amb la direcció científica de Josep Vilella, catedràtic de la UB, i de David Abadias, cap del Departament d’Història de l’Església, combinarà ponències d’acadèmics reconeguts amb una llarga trajectòria i comunicacions de joves investigadors, amb l’objectiu de recollir i discutir noves línies de recerca. Les jornades es plantegen bàsicament estudiar els principals fets de la vida i la política de Constantí i els testimonis antics que hi fan al·lusió, així com les vies per les quals ens han arribat aquests testimonis. La figura de l’emperador Constantí dóna peu a reflexionar sobre qüestions com ara la tolerància i la intolerància religioses i la relació poder-religió entre Estat i Església. Val a dir que la política de Constantí no només va privilegiar l’Església sinó que s’hi va recolzar com a instrument per desenvolupar els seus projectes polítics com a emperador. Sota Constantí es desenvolupa la beneficència cristiana, hi ha una ingent activitat constructiva d’esglésies independents ja no dissimulades en catacumbes o dins d’altres edificis, es produeix una cristianització del calendari, etc. En definitiva, el pas de l’imperi pagà a l’imperi cristià incideix en totes les estructures, sociopolítiques, econòmiques i culturals.

Superherois i computadores: una visió del Gólem

Boilerplate, el primer robot, i el Capità Amèrica i el Gólem

Personatges jueus en el món del còmic

Ja que som a les portes de l'adveniment de la fita més important del cristianisme potser valdria la pena mirar al nostre voltant per veure que la supremacia catòlica està cada cop més debilitada, tant pel retrocés de la fe com per l'aparició de la immigració, que ens ha portat noves creences i nous rituals.

De tota manera, si és ben cert que aquest país és majoritàriament catòlic (ho hem constatat a cop de catecisme), la ficció que ens acompanya en les pantalles de cine, a la televisió o en la lectura és molt heterogènia pel que fa a la fe; si no ens n'hem adonat ha estat perquè, en el fons, la religió dels altres ens importa ben poc sempre i quan no es faci visible en els símbols, en la manera de vestir o en l'aspecte físic: és aleshores que la diferència es converteix en una forma d'autoafirmació, sobretot si es tracta de deixar clar que es pertany a una classe social superior. No ens enganyem: ets immigrant si ets pobre i turista si ets ric.

Segurament tots tenim molt clar que el Capitán Trueno o Tintín són catòlics i que Aladdí és musulmà. I després de la saga cinematogràfica sobre X Men haurem après que Magneto és jueu, supervivent del gueto de Varsòvia. Però, algun cop us heu preguntat quina és la religió de Superman? Doncs és metodista, malgrat que el rerefons simbòlic del personatge (i dels superherois en general) és de clara arrel jueva. Més: la Noia invisible és episcopaliana; el capità Nemo és hindú; la Cosa és jueu.

Si teniu curiositat i ganes d'entretenir-vos, aneu a Comic book religion, una pàgina web que recull en una base de dades els personatges del món del còmic, segons la seva filiació religiosa. Permet fer cerques per superherois, malvats, deus, científics, personatges reals...

No ho especifica, però és probablement una pàgina nord-americana, per tant amb les seves limitacions. Podem buscar per personatges, però també podem fer comparacions entre religions. Per exemple, si cerquem per religió jueva hi apareixen 444 personatges, dels quals 161 són superherois i 53 són malvats; si ho fem per personatges catòlics, ens en surten 639, dels quals 205 són superherois i 118 malvats.

La llista de religions no és pas curta, i no tot són exactament religions, sinó que també hi podem trobar hippies, utilitaristes, elfs, darwiniste o comunistes. Us deixo la llista sencera:

A Aestholatry African primal-indigenous religion Agnostic alchemist Alcoholics Anonymous alien alien religions alien religions (Earthlings) Amish Anarchist ancestor veneration angel Anglican / Episcopalian anthropomorphic animals anti-mutant Arthurian astrology Atheist Atlantean (pre-cataclysmic) Atlantean Greco-Roman classical religion Australian Aboriginal religion Aztec B Baha'i Baptist Black Muslim / Nation of Islam black supremacist Buddhist Buddhist (other) Bushido C Catholic Chinese traditional religion / Confucian Christian (all) Christian (denomination unknown) Christian (generic) Christian (medieval) Christian Science Churches of Christ (Stone-Campbell) Communist Congregationalist cosmic entity

cursed Cyberpunk D Deist demon demon animal demonolatry Disciples of Christ dragon Druid / Celtic Pagan Druze Dutch Reformed E Eastern mysticism Eastern Orthodox Egyptian classical religion Elf Elvis worship Environmentalist / Gaian Evangelical Existentialism F Faerie familiar Feminist fictional religions Freudian G gambling genie ghost / spirit Gnostic goddess worship Goth Greco-Roman classical religion Greek philosophy Gypsy / Roma H Hedonist hidden race religions Hindu

Hippie Humanist hunting I idiosyncratic Incan Inuit J Jain Jehovah's Witnesses Jewish Jewish Catholic Judeo-Christian L Latter-day Saint / Mormon LGBT Luddite Lutheran M Machiavellian manifestly non-religious Mayan Methodist miscellaneous Muslim mutant supremacist mutophile mystic entity invoked N Native American religion Nazi New Age Nietzschean Nihilist Ninjutsu Non-Denominational Non-Religious Norse/Teutonic paganism not applicable not applicable (alien animal) not applicable (animal)

not applicable (animated inanimates) not applicable (monster) not applicable (mutated animal) not applicable (robot/A.I.) O Objectivist occult other activists other deities P Pagan (all) Pentecostal Peoples Temple Polynesian traditional religion possessed by demon possessed by spirit Presbyterian primal-indigenous Protestant Protestant (fictional denominations) Protestant (other) Protestant (all) Puritan Q Quaker R radical pacifist Rastafarian religious religious/ethical resurrected S sadist/masochist Salvation Army Santeria Satanism Scientism Scientology sentient inanimates separatist Seventh-Day Adventist Shinto Sikh

Slavic paganism Social Darwinist Spiritism Sumerian / Mesopotamian Swedenborgian T tabula rasa Taoist Tarot Tengriism Theosophist Tibetan Buddhism Transcendental Meditation Transhumanist U UFO religion ultra-nationalist Unification Church Unitarian / Universalist United Church of Christ uplifted animal Utilitarian Utopian V vampire Vegan / Animal Rights vengeance Vodoun W White Supremacist Wiccan Y Yazidi Z Zen Zoroastrian