Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona ha tret a la llum a Girona restes físiques que portaven molts segles enterrades de la que ha estat considerada com la quarta micvé o banys de purificació jueus documentada a l'àmbit de la mediterrània, després de les que hi ha a Besalú, Montpeller i Sicília.
La troballa, feta dins les instal·lacions del Museu d'Història dels Jueus de Girona, és "molt important", va explicar l'arqueòleg Jordi Sagrera, i obligarà a modificar el relat sobre la història de la ciutat.
La micvé és una cambra amb un dipòsit d'aigua que s'utilitzava en els rituals de purificació de les persones, sobretot les dones. Aquest espai acostuma a anar associat a la sinagoga.
Els arqueòlegs de la UdG han intervingut entre el 10 i el 21 de febrer en un espai fins ara conegut com "la cisterna", estimulats després de constatar que els antics documents escrits conservats als arxius situen exactament aquí la sinagoga i la micvé. Però calia trobar les evidències físiques.
"El repte no era fàcil", va explica Sagrera. "La veritat però és que l'excavació ha anat bé i ha donat dades fermes i evidents", va afegir l'arqueòleg.
Sota estructures sobreposades als segles XVI, XVII i XX, s'ha localitzat un sistema de canalització amb un dipòsit d'aigua i una estança tancada annexa, fet tot en pedra i terrissa que, segons l'arqueòleg, permet "amb tota certesa documentar els banys rituals jueus o micvé".
Ara bé -adverteix Sagrera- qui esperi veure grans restes monumentals quedarà decebut. Els jueus eren gent perseguida i habilitaven com podien els serveis imprescindibles per als seus serveis religiosos.
Aquesta és per tant una troballa arqueològica important perquè documenta l'existència i situació de la micvé, referma l'evidència ja sabuda que aquí hi havia una de les tres sinagogues fins ara identificades a la Girona medieval, i parla de la precarietat que patia la comunitat jueva o aljama en temps de persecucions.
Aquests banys de purificació que ara ha vist la llum es van utilitzar a partir de l'any 1435 i fins al decret d'expulsió dels jueus, de 1492. En aquest moment els jueus es van vendre l'edifici, tal com detalladament consta en la documentació escrita conservada, que precisa que es tracta de la sinagoga.
Font: Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada