Manresa i el vi jueu, de Jordi Bonvehí i Castanyer
L'elaboració del vi hebreu
La participació dels jueus catalans en el comerç de vi durant els anys
de major expansió de la Corona d'Aragó (desprès de la conquesta de
València i Mallorca), és a dir els segles XIII i XIV, va estar molt
restringida pel caràcter kasher
que aquest tenia, el que va poder induir a que, per por de
"contaminar", no s'aplicaran a tractar amb vins cristians, cosa que no
sempre van complir. En algunes ocasions, i sens dubte per raons de la
distància, el raïm no era transportat fins a les bodegues jueves de
Barcelona sinó que es transformava en vi, això sí jueu, al mateix lloc
d'origen de la mercaderia. Així va passar amb la compra que va fer el
jueu Sentou Domasc al vinicultor Pere de Manresa. Als calls
catalans hi havia també tavernes on els jueus que no tenien
celler propi podien comprar el vi. Per abastir se servien de comerciants
també jueus, segurament per assegurar la puresa del vi.
La tendència a assegurar la producció domèstica de vi limitava les
possibilitats de compravenda entre jueus, fora d'algunes grans ciutats
on aquest autoabastiment era insuficient. Aquests serien els casos de
les ciutats de Barcelona i València. Ambdues ciutats amb importants
calls delegaven la responsabilitat a d'altres comunitats hebraiques més
petites, però alhora importants com Manresa o Tortosa de proveir de
vi les tavernes dels calls barcelonins i valencians. Manresa tenia
bones vinyes (a la comarca del Bages la vinicultura estava molt
arrelada) i els jueus locals ho van aprofitar per fer negocis amb els
seus compatriotes de la capital catalana. La nostra ciutat gaudia
d'una tolerància amb l'aljama jueva degut a la protecció reial i del
batlle, com demostra que l'actual Baixada dels Jueus està tocant a l'edifici de l'actual ajuntament, a la Plaça Major.
Aquest és un exemple més que el call de Manresa era un important focus
de comerç i productivitat, de fet els jueus manresans van ser grans mestres del intercanvi
i els seus negocis s'estenien fora dels murs de la ciutat i arribaven a
bona part de les ciutats catalanes que gaudien de la protecció del rei
envers als jueus. Un detall que no podem passar per alt és que el
lliurament de raïm per part dels cristians viticultors es feia com a
pagament pels préstecs de diners que els havien avançat els jueus de
Barcelona. Els cristians tenien prohibit l'usura (préstec amb interès) i
estaven obligats arribar acords amb els jueus de llurs ciutats, en cas
que aquestes tinguessin un call o desplaçar-se a d'altres poblacions amb
un call.
Bibliografia:
- Piqueras Haba, Juan: "Los Judíos y el Vino en España. Siglos XI-XV. Una Geografia Histórica". Cuadernos de Geografia, núm.75. València, 2004
Més informació:
- "Llevadures i carns", disposicions per menjar carn hebraica a Manresa: aquí
- "El call de Manresa", on residien els jueus de Manresa?: aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada