diumenge, 22 de gener de 2012

Conferència de Wannsee

Segona pàgina del protocol original de la Coneferència de Wannsee
© Holocaust Education & Archive Research Team


El 20 de gener de 1942 i en un palauet requisat a una família jueva situat al sud de Berlín i al costat del llac Wannsee es van reunir tots els alts càrrecs nazis per tractar "La solució final al problema jueu"; obertament i sense embuts es van donar les ordres necessàries per a la detenció i extermini de més de onze milions de jueus així com d'aquelles races considerades "subhumanes".

La resolució del tractat de la reunió de Wansee es va resumir en els Protocols de la conferència de Wannsee i va donar llum verda perquè els camps de concentració i extermini comencessin a accelerar el treball d'anihilació. Els trens de la mort augmentarien frenèticament els trasllats des dels guetos fins als camps.



PROTOCOL DE LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE
20 gener 1942
Geheime Reichssache (Document secret del Reich)

PROTOCOL DE LA CONFERÈNCIA

 I.  Han participat en la conferència sobre la Solució Final (Endlösung) de la qüestió jueva que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 a Berlín, Am Grosse Wannsee Núm. 56-58, les següents persones:

Gauleiter Dr. Meyer i el Reichsamtsleiter Dr. Leibbrandt (El director de l'Oficina del Reich)
Reichsministerium fur die Besetzten Ostgebiete (Ministeri del Reich per als Territoris Ocupats de l'Est)

Secretari d'Estat Dr. Stuckart
             Ministeri de l'Interior del Reich

Secretari d'Estat Neumann
Beauftragter fur donin Vierjahresplan (Plenipotenciari per al Pla Quadriennal)

Secretari d'Estat Dr. Freisler
Ministeri de la Justícia del Reich 

Secretari d'Estat Dr. Buhler
Gabinet del Governador General

Subsecretari d'Estat Luther
Ministeri d'Afers Exteriors 

SS Oberführer Klopfer
Partei-Kanzlei (Cancelleria del Partit)

Ministerial direktor Kritzinger (Director Ministerial)
Reichskanzlei (Cancelleria del Reich)

SS Gruppenführer Hofmann
Rasse und Siedlungshauptamt (Oficina Principal per a la Raça i l'Assentament)

SS Gruppenführer Muller i l'SS Obersturmbannführer Eichmann
Reichssicherheitshauptamt (Oficina Principal de la Seguretat del Reich)

SS Oberführer Dr. Schongarth, efehlshaber der Sicherheitspolizei und des SD im Generalgouvernement (Comandant de la Policia de Seguretat i de la SD del Govern General)
Sicherheitspolizei und SD (Policia de Seguretat i del SD)

SS Sturmbannführer Dr. Lange, Kommandeur der Sicherheitspolizei und des SD fur donin Generalbezirk Lettland, ALS Vertreter des Befehlshabers der Sicherheitspolizei und des SD fur des Reichskommissariat Ostland. (Comandant de la Policia de Seguretat i de la SD del Generalbezirk Letònia, com a Representant del Comandant de la Policia de Seguretat i de la SD en el Reichskommissariat de Ostland)
Sicherheitspolizei und SD (Policia de Seguretat i del SD)

II. Es va obrir la reunió amb la declaració del cap de la Policia de Seguretat i de la SD, l'SS Obergruppenführer Heydrich, que va anunciar el seu nomenament pel Mariscal del Reich com  a plenipotenciari per a la Preparació de la Solució final de l'afer jueu a Europa. Va assenyalar que la conferència va ser convocada per tal d'aclarir certes qüestions de principis. La petició del Mariscal del Reich demanant que es realitzi un projecte de pla relatiu als aspectes pràctics, econòmics i orgànics de la solució final de la qüestió jueva europea, requereix una deliberació prèvia i conjunta de totes les institucions centrals directament involucrades, per coordinar les línies d'acció.
Va declarar que la responsabilitat del tractament de la solució final de la qüestió jueva incumbeix, sense prendre en consideració les fronteres geogràfiques, al Reichsführer SS i cap de la policia alemanya (Cap de la Policia de Seguretat i de la SD). Després, el cap de la Policia de Seguretat i de la SD va passar breument revista a la lluita conduïda fins ara contra aquest enemic. 
Els elements més importants són:
a) Obligar els jueus a sortir de les diferents àrees de la vida del poble alemany. 
b) Obligar els jueus a sortir de l'espai vital (Lebensraum) del poble alemany.
Per assolir aquests objectius, es va donar impuls a l'emigració accelerada dels jueus de la zona del Reich, que es va considerar com a única solució provisional possible. 
El gener de 1939 es va instituir una Oficina Central del Reich per a l'Emigració Jueva, sota les instruccions del Mariscal del Reich, sent confiada la seva direcció al Cap de la Policia de Seguretat i de la SD. Les seves tasques van ser principalment: 
a) Prendre mesures per preparar una emigració incrementada dels jueus. 
b) Canalitzar el flux d'emigració. 
c) Accelerar l'emigració en els casos individuals. 
L'objectiu d'aquesta tasca va ser netejar l'espai vital alemany de jueus, de forma legal.
Els inconvenients ocasionats per aquesta mena d'emigració, intensament accelerada, eren clars per a totes les autoritats. Però al no tenir altres possibilitats de solució, es van acceptar momentàniament. 
Durant el període que va seguir, el tractament de l'emigració no va constituir un problema únicament alemany, sinó que les autoritats dels països de destinació o d'emigració també s'hi van haver d'ocupar. Les dificultats financeres com les alces de les taxes de desembarcament decretades pels diferents governs així com la falta de lliteres en els vaixells i les restriccions cada vegada més rígides o les prohibicions d'immigració, van entorpir considerablement els esforços d'emigració. Malgrat aquestes dificultats, un total d'aproximadament 537.000 jueus van ser obligats a emigrar, des de l'ascens al poder Führer fins el 31 d'octubre de 1941.
Aquest total es desglossa de la següent manera: 
Des del 30 gener 1933
de l'antic Reich
(Alemanya abans 1938)
aproximadament 360.000  
Des del 15 març 1938
d'Àustria
aproximadament 147.000  
Des del 15 març 1939
del Protectorat de Bohèmia i Moràvia
aproximadament 30.000  
Els mateixos jueus o les organitzacions polítiques jueves van assumir el finançament de l'emigració. Per evitar que els jueus proletaris es quedessin enrere, es va prendre com a principi que els jueus rics havien de sufragar l'emigració dels jueus sense mitjans; per a aquest fi, va imposar una cotització especial, o impost d'emigració proporcional a la riquesa per cobrir les obligacions financeres de l'emigració dels jueus indigents. A més dels fons recaptats en marcs alemanys, es van necessitar divises estrangeres per als diners que els emigrants necessitaven mostrar a la seva arribada a l'estranger i per a les taxes de desembarcament. Per tal de conservar els fons en divises estrangeres, les organitzacions jueves d'aquest país van convèncer les institucions financeres jueves de l'estranger que elles mateixes es fessin responsables de la recaptació de les sumes requerides en divises estrangeres. Fins el 30 d'octubre de 1941, els jueus estrangers van regalar un total de 9.500.000 dòlars. 
Mentrestant, donat els perills de l'emigració en temps de guerra i donades les possibilitats de l'Est, el Reichsführer SS i cap de la policia alemanya va prohibir l'emigració dels jueus. 

III. Actualment, amb la prèvia autorització del Führer, l'evacuació dels jueus cap a l'est reemplaça l'emigració, com a possible solució addicional. Aquestes operacions són opcions provisionals, però ja s'apliquen les experiències pràctiques, que tenen una importància significativa per a la pròxima solució final de la qüestió jueva. En aquesta solució final de la qüestió jueva europea es tindran en compte els aproximadament 11 milions de jueus distribuïts en els països següents:



En alguns països estrangers encara falta una definició dels jueus segons els principis racials, i les xifres comunicades només inclouen als jueus de religió. Donades les actituds i conceptes que prevalen en cada país, el tractament d'aquest problema s'enfrontarà amb certes dificultats, especialment a Hongria i a Romania. Per exemple a Romania, el jueu encara pot obtenir amb diners documents que certifiquen oficialment que posseeix una ciutadania estrangera. 
A la Unió Soviètica, la influència dels jueus en totes les esferes de la vida és ben coneguda. Hi ha uns 5 milions de jueus a la Rússia europea per només uns 250.000 a la Rússia asiàtica.
A la zona europea de l'URSS, els jueus es classifiquen segons la seva professió, més o menys de la manera següent:

   Agricultura
 9.1%  
   Treballadors urbans
14.8%  
   Comerç
20.0%  
   Empleats de l'Estat
23.4%  
   Professions liberals (medicina, premsa, teatre, etc.)
32.7%  
   
Durant la solució final, s'haurà de conduir els jueus al servei de treball de l'est. En grans columnes de treball i separats per sexe, es traslladaran a aquestes zones els jueus capaços de treballar perquè construeixin carreteres. No hi ha cap dubte que es perdrà una gran proporció d'ells com a conseqüència d'una selecció natural.
Els que quedin, necessitaran un tractament adequat perquè sens dubte representen la part (físicament) més resistent i amb el seu alliberament,es podrien transformar en el germen d'una resurrecció jueva (proves d'això les dóna la història).
Durant l'execució de la solució final, Europa serà revisada a fons, des de l'oest fins a l'est. A causa del problema d'allotjament i de les altres necessitats sociopolítiques, es tractarà en primer lloc la zona del Reich, incloent-hi els protectorats de Bohèmia i Moràvia. 
Primerament, els jueus evacuats seran traslladats amb trens cap als anomenats guetos de trànsit, per tal de transportar-los després a l'est. 
L'SS Obergruppenführer Heydrich va assenyalar, a més, que una important condició prèvia per realitzar l'evacuació general és la determinació precisa dels grups de persones involucrades. 
No s'intentarà evacuar els jueus de més de 65 anys d'edat, sinó que se'ls col·locarà en un gueto de gent gran, Theresienstadt.
A més d'aquests grups de persones grans, un 30% dels 280.000 jueus que es troben a Altreich i a Ostmark a 31 d'octubre de 1941, té més de 65 anys d'edat. En el gueto de jueus ancians, s'admetrà els jueus esguerrats de guerra, així com els jueus amb condecoracions de guerra (EK I) (La creu de ferro de primera classe). Aquesta solució  eliminarà d'una vegada nombroses sol·licituds d'excepcions.
L'inici de les majors operacions d'evacuació individual i grupal dependrà, en gran part, dels desenvolupaments militars. Pel que fa a la manera de tractar la solució final a les zones europees ocupades per nosaltres o sota la nostra influència, hem proposat que els funcionaris que s'ocupen d'aquests assumptes en el Ministeri d'Afers Exteriors, consultin amb els experts adequats de la Policia de Seguretat i de la SD.
A Eslovàquia i a Croàcia, l'assumpte ja no és tan difícil, ja que allà els problemes  més essencials ja han estat solucionats. A Romania  el govern ha nomenat també un plenipotenciari per als assumptes jueus. A Hongria s'haurà d'imposar en un futur proper un conseller per a les qüestions jueves.
Segons l'SS Obergruppenführer Heydrich, s'haurà d'establir contactes amb el cap de la policia d'Itàlia sobre aquests assumptes, per posar en marxa els preparatius per plantejar el problema.
A la França ocupada i a la França no ocupada, la concentració dels jueus que hauran de ser evacuats es realitzarà sense grans dificultats.
Sobre aquest punt, el subsecretari d'Estat Luther va declarar que en diversos països, com els països nòrdics, el tracte a gran escala d'aquest problema ensopegarà amb dificultats, i que per tant, en aquells països seria encertat postergar l'acció de moment. Atès el petit nombre de jueus allà involucrats, aquesta postergació en cap cas serà un obstacle significatiu. 
D'altra banda, el Ministeri d'Afers Exteriors no preveu cap dificultat important en el sud-est i oest d'Europa.
L'SS Gruppenführer Hofmann opina que s'ha d'enviar a Hongria un especialista de l'Oficina Central per a la Raça i l'Assentament perquè els doni una orientació general quan el cap de la Seguretat i de la SD se'n faci càrrec del cas. Es va decidir que un especialista de l'Oficina Central per a la Raça i l'Assentament, que no tindrà un paper actiu, serà designat oficialment com a assistent temporal agregat de la policia.

IV. Les lleis de Nuremberg han de constituir una base per a la realització del procés de la solució final, però com a condició prèvia a una eliminació total del problema es necessitaran també solucions a les qüestions dels casaments mixtos o Mischlinge.
Després, el cap de la Policia de Seguretat i dels SD va discutir de forma teòrica els següents punts relacionats amb una carta del cap de la Cancelleria del Reich:  
1) Tractament dels Mischlinge de primer grau
Els Mischlinge de primer grau es troben en la mateixa posició que els jueus respecte de la solució final de la qüestió jueva.
Quedaran exempts d'aquest tractament les persones següents:
a) Els Mischlinge de primer grau que estiguin casats amb persones de sang alemanya, i que dels casaments n'hagin nascut fills (Mischlinge de segon grau). Aquests Mischlinge de segon grau es troben bàsicament en la mateixa posició que els alemanys. 
 b) Els Mischlinge de primer grau que van obtenir fins a la data excepcions en certes àrees vitals per part de les més altes autoritats del Partit i de l'Estat. S'haurà d'examinar de nou cada cas individual, i no es pot excloure que la nova decisió empitjori la situació dels Mischlinge.
Com a qüestió de principi, les bases per concedir una excepció seran sempre els mèrits dels propis Mischlinge (i no els mèrits dels pares o cònjuges de sang alemanya).
Els Mischlinge de primer grau, que quedaran apartats de l'evacuació, seran esterilitzats per impedir tota reproducció i acabar definitivament amb el problema dels Mischlinge. L'esterilització serà voluntària, però constituirà una condició per romandre en el Reich. El Mischling esterilitzat quedarà lliure de tots els reglaments restrictius a què es veia sotmès anteriorment.
2) Tractament dels Mischlinge de segon grau
En principi, es classificarà els Mischlinge de segon grau com a persones de sang alemanya, exceptuant els casos següents, en què es considera els Mischlinge de segon grau de la mateixa manera que als jueus:
a) Descendent d'Mischling de segon grau nascut d'un casament bord (sent Mischlinge ambdós cònjuges).
 b) Aparença racial particularment desfavorable del Mischling de segon grau, que el classifica com a jueu, només sota criteris únicament externs.
 c) Negatius informes polítics o de la policia sobre el Mischling de segon grau, que indiquin que aquest se sent i comporta com un jueu.
Fins i tot en aquests casos, no es faran excepcions quan el Mischling de segon grau estigui casat amb una persona de sang alemanya.
3) Casaments entre jueus plens i persones de sang alemanya
Aquí es decidirà, cas per cas, si s'ha de evacuar el cònjuge jueu o si  se l'enviarà a un gueto per a gent gran, prenent en consideració els efectes que aquesta mesura podria tenir sobre els parents alemanys de la parella mixta.
4) Casament entre Mischlinge de primer grau i persones de sang alemanya
a) Sense fills.
Si no van néixer fills del casament, s'evacuarà el Mischling de primer grau, o se l'enviarà a un gueto per a gent gran. (El tractament és el mateix que per als casaments entre jueus plens i persones de sang alemanya (vegeu apartat 3).
b) Amb fills.
Si hi ha fills nascuts d'aquest casament (Mischlinge de segon grau), i si se'ls considera equivalents a jueus, se'ls ha d'evacuar o se'ls enviarà a un gueto, juntament amb els Mischlinge de primer grau. Quan es consideri a aquests fills persones de sang alemanya (com és la norma), igualment es dispensarà de l'evacuació tant a ells com els Mischlinge de primer grau.
5) Casament entre un Mischling de primer grau i un Mischling de primer grau o un jueu
En aquests casaments s'haurà de tractar a totes les parts (fins i tot els fills) com a jueus, i per tant se'ls evacuarà i se'ls enviarà un gueto per a gent gran.
6) Casament entre un Mischling de primer grau i un Mischling de segon grau
S'evacuarà i enviarà a un gueto d'ancians a ambdós cònjuges, tinguin fills o no, ja que es considera habitualment que els fills van rebre una inoculació de sang jueva més forta que els Mischlinge de segon grau.
L'SS Gruppenführer Hofmann pensa que s'haurà de fer un ampli ús de l'esterilització, ja que quan els Mischlinge tinguin la possibilitat d'escollir entre l'evacuació o l'esterilització, preferiran triar l'esterilització.
El secretari d'Estat, Dr. Stuckart, va observar que, d'aquesta manera, els aspectes pràctics de les possibles solucions proposades per resoldre els problemes de casaments mixtos i de Mischlinge ocasionaran un treball administratiu sense fi. El secretari d'Estat, Dr. Stuckart, proposa per això una esterilització obligatòria, de manera que consideri les realitats biològiques.
Per simplificar el problema dels Mischlinge s'han de tenir en compte possibilitats addicionals, amb l'objectiu que el legislador pugui decidir una cosa així com: "aquests casaments queden dissolts".
A la qüestió relativa als efectes que l'evacuació dels jueus pot tenir sobre l'economia el secretari d'Estat Neumann va declarar que de moment, i mentre no es disposi de substituts, no es pot evacuar els jueus que estiguin empleats en les indústries de guerra essencials.
L'SS Obergruppenführer Heydrich va assenyalar que, d'acord amb les directives aprovades per ell relatives a l'execució de l'evacuació corrent, no s'evacuarà a aquests jueus.
El secretari d'Estat, Dr. Buhler, va observar que, si s'inicia la solució final d'aquest problema en el Govern General, aquest ho acolliran bé, perquè allí la qüestió del transport no té un paper important, i les consideracions de permanència en el treball no van impedir el curs d'aquesta operació. Com més aviat millor s'ha de traslladar els jueus fora del Govern General, ja que és allà en particular on el jueu constitueix un important perill com a portador d'epidèmies i també on, alhora, és causa  de desordres constants en l'estructura econòmica del país per la seva contínua activitat en el mercat negre. És més, la majoria dels 2,5 milions de jueus considerats és en tots els casos inepta per al treball .
El secretari d'Estat, Dr. Buhler, va declarar a més que el cap de la Policia de Seguretat i de la SD és el responsable de la solució a la qüestió jueva i que el seu treball té el suport de les autoritats del Govern General. Ell només demana que es resolgui com més aviat millor la qüestió jueva d'aquesta zona.
Com a conclusió, va tenir lloc una discussió sobre les diferents formes que podria prendre la solució, i sobre aquest particular tant el Gauleiter, Dr. Meyer, com el secretari d'Estat, Dr. Buhler, van opinar que localment, a la zona involucrada, s'hauria de realitzar cert treball preparatori de la solució final, però que en fer-ho s'haurà d'evitar alarmar la població.
La Conferència va finalitzar amb una petició del cap de la Policia de Seguretat i de la SD als participants en la Conferència, del suport necessari per realitzar les tasques de la solució (final).

4 comentaris:

  1. Es esgarrifos poger lleigir tote l´acte de la conferencia i pensar les tragicas consequencias que tindre per aquet poble i per l´humanitat. Un teu treball excepcional Enric. Si fos hem llengua castellana l´enviarie als amics i familiars de : Argentina ,Xile ,Uruguay, Brasil, EE UU ,Sudafrica,,,

    ResponElimina
    Respostes
    1. És esgarrifós, Jaume! Si tinc un moment, el traduiré al castellà i te l'enviaré.

      Elimina
  2. Realment és esgarrifós, no se m‘acut dir res més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És d'aquelles coses en què sobren les paraules. A la Casa de la Seda hi fan l'obra de teatre.

      http://es.teatrebarcelona.com/espectaculo/la-conferencia-de-wannsee

      Elimina