dimecres, 21 de setembre de 2011

Vicens Villatoro, els jueus i Catalunya


Com tots els països d'Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen ciència, literatura, els costums i la visió del món.

Paradoxalment, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Nahmànides, Selomó ben Adret, Cresques Abraham i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure bona part de la seva vida.


Els jueus i Catalunya, de Vicenç Villatoro (Barcelona: Barcanova, 2005), tracta de les relacions entre el món jueu i el món català, en el passat llunyà i en el passat recent, que es confon ja amb el present. En el decurs de la història, el món jueu i el món català no tan sols han estat en contacte, sinó que han generat espais comuns, zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, d'una banda, com s'ha dit, una història brillant, amb valuoses aportacions en l'àmbit intel·lectual, però és també una història de tensions. És, en definitiva, una història amb episodis de tots colors, que inclou uns anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. Després, a partir de l'expulsió, al segle XV, hi ha un llarg període de silenci, fins arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.

Durant molts anys, gairebé vuit-cents,van viure jueus a Catalunya. Jueus catalans o catalans jueus, se'n podria dir. La minoria jueva, potser no gaire nombrosa, però força activa, va tenir en algunes fases de la seva història un paper cultural, polític i econòmic molt important i va participar des de la seva religió i la seva tradició en la vida catalana medieval.


Del call a la sinagoga, de Vicenç Villatoro (Barcelona: Barcanova, 1992), és una aproximació a la vida d'aquests jueus catalans de l'Edat Mitjana i a la seva relació amb la resta de la població del país. Una relació que en alguns moments va ser de convivència i en altres de persecució, gairebé sempre de discriminació, com passava en altres societats medievals. La història dels jueus a Catalunya es va tancar el 1492, amb la seva expulsió, i només s'ha tornat a obrir molt recentment, amb l'existència de noves comunitats jueves a Catalunya.

Novel·les de Vicenç Villatoro de temàtica jueva:

La derrota de l'àngel. Barcelona: Columna, 2004
Memòria del traïdor. Barcelona: Edicions 62, 1996
Evangeli gris. Barcelona: Proa, 1981

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada