dijous, 15 de setembre de 2011

Els jueus catalans


Els jueus constituïen una minoria ètnica que va estar al centre del desenvolupament de la política, l’economia, la societat, la ciència i les lletres catalanes durant tota l’edat mitjana. Aquest llibre és el primer que posa nom i cognoms a aquestes persones concretes que van ser la mà dreta de comtes i reis. Els jueus habitaven aquests territoris ja des de l’època romana i van esdevenir una part molt significativa en la formació del país durant l’alta edat mitjana, aportació que en opinió de la professora Estanyol ha estat força menystinguda fins avui.

La professora Estanyol, amb Els jueus catalans (Barcelona: PPU, 2009), trenca alguns tòpics historiogràfics, com ara la que fa referència al mite de Sepharad. "Sepharad era el nom amb què els jueus que vivien sota dominació musulmana designaven Al-Andalus, explica Estanyol. Més tard, quan Castella conquereix Al-Andalus, aquesta denominació s’aplica a tots els territoris de la corona castellana. Els jueus catalans mai no van anomenar Sepharad els seus territoris d’origen. Ells eren súbdits de Catalunya, o dels regnes d’Aragó, València o Mallorca". En aquest sentit, la professora Estanyol precisa que la denominació Corona d’Aragó també és incorrecta històricament: "És una invenció de la historiografia espanyola del segle XVIII. Existia el Regne d’Aragó i els regnes catalans, res més", afirma categòricament. "De la mateixa manera, la denominació Arxiu de la Corona d’Aragó és incorrecta; el seu nom original és Arxiu Reial de Barcelona".

"Després de l’expulsió", continua la professora Estanyol, "els jueus provinents de la Península van fundar comunitats separades per llengua i cultura. Els que parlaven català van crear comunitats pròpies, sense barrejar-se amb les comunitats que parlaven castellà". Hi va haver comunitats de jueus catalans a Salònica, Constantinoble, Roma, etc.

Sobre les supervivències, Estanyol opina que hi ha restes de català en el sefardita, i en l’aspecte arqueològic posa com a exemple la Piazza delle Cinque Scole (no scuole, com seria correcte en italià), al call de Roma. Escola era el mot amb què els jueus catalans anomenaven la sinagoga. Precisament els banquers jueus catalans de Roma van donar suport financer als papes durant el segle XVI i van poder gaudir de la protecció davant els sovintejats pogroms.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada