divendres, 16 de maig del 2014
dijous, 15 de maig del 2014
divendres, 25 d’abril del 2014
La Disputa de Tortosa
Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483)
il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians
Amb la matança de 1391 encara a la memòria (4.000 jueus morts només al Call de Sevilla i uns 400 a Barcelona), el papa d'Avinyó Benet XIII va convocar la Disputa de Tortosa, la primera sessió de la qual es va fer el 7 de febrer de 1413 a Tortosa i les dues darreres a Sant Mateu del Maestrat, el 13 de novembre de 1414.
El renegat jueu Jeroni de Santa Fe va portar la veu cantant per la part cristiana amb l'objectiu de combatre el contingut i les ensenyances del Talmud i demostrar que Jesús de Natzaret era el Messies.
Els rabins van haver d'assistir-hi obligats per l'autoritat papal i van haver de defensar-se de les acusacions i amenaces de tota mena. El resultat de tot plegat va ser que els representants jueus va ser obligats a signar un document en el qual "reconeixien les seves errades" de fe. El Papa va signar la butlla Contra judaeos; es multiplicar els baptismes forçats per evitar la mort o l'expulsió i sota la butlla Etsi Doctoris Gentium van ser cremats els llibres jueus.
La Disputa de Tortosa va ser el punt culminant del procés de declivi de les comunitats jueves, cop del qual mai no van arribar a recuperar-se i que va culminar amb l'expulsió definitiva, el 1492, sota el regnat dels Reis Catòlics.
Per commemorar el 600 anys d'aquell esdeveniment que va dur tant tràgiques conseqüències, el dilluns 28 d'abril de 2014 es va celebrar a Tortosa una Jornada amb una visita al call tortosí i, entre d'altres actes, dues conferències del professor Andreu Lascorz, president d'ARCCI, i el doctor Abraham Haim, president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem.
[+] Disputa de Barcelona (1263)
divendres, 18 d’abril del 2014
divendres, 11 d’abril del 2014
Visquin els nuvis!
Els nuvis jueus del segle XIV: El contracte matrimonial, la ketubà
Jordi Bonvehí
La presència dels jueus a la Manresa medieval durant els segles XIII i
XIV ha estat ben documentada gràcies als cronistes, historiadors i
arxivers locals. Per citar-ne dos d'importants, al segle XIX Josep Maria
de Mas i Casas va recollir un compendi titulat Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa, i al segle XX, Joaquim Sarret i Arbós publicava El llibre dels Jueus a Manresa, editat per la Impremta Esparbé.
Continueu llegint a Històries manresanes
dimarts, 8 d’abril del 2014
Les dones jueves i els banys rituals
L'exposició "Plenament pures: les dones jueves i els banys rituals" que estarà oberta en el Museu d'Història del Jueus de Girona, entre el 12 d'abril i el 30 de setembre de 2014, ens mostra fotografies il·luminades de micvaot (banys rituals) europeus, entorn el concepte de micvé i la condició femenina en el judaisme.
El fotògraf Peter Seidel ens mostra la diversitat de dissenys i d'estructures d'alguns banys rituals jueus d'arreu d'Europa, a la cerca del seu concepte més íntim i profund. Així, el micvé se'ns presenta com un lloc autèntic on la història esdevé viva i palpable.
Les darreres troballes arqueològiques al call de Girona han posat al descobert les restes del micvé del segle XV. Aquest espai ha estat fotografiat per Josep M. Oliveras i també formarà part de l'exposició.
La mostra es complementa amb textos procedents del projecte Micvé de Leah Lax i Janice Rubin (EUA) sobre la relació de les dones jueves amb el micvé actualment. Testimonis personals, sovint controvertits, ens apropen a la tradició del ritual i també a la manifestació d'una nova espiritualitat jueva.
Dijous 24 d'abril, la doctora Dolors Bramon ens parlarà del concepte de puresa ritual femenina en el judaisme i l'islam en una conferència dins del cicle "Dones, jueves i sàvies".
dilluns, 31 de març del 2014
Cementiri jueu de Montjuïc: nous límits
Plànol dels límits del cementiri jueu de Montjuïc
Una investigació de l'arquitecta Dominique Tomasov amplia els límits de l'antic cementiri jueu de Montjuïc, a Barcelona, un element patrimonial de la ciutat
Segons les conclusions assolides per l'arquitecta Dominique Tomasov, la necròpolis hauria ocupat un 30% més de superfície que la que se li havia atribuït fins ara a la muntanya barcelonina. Aquest treball, que es va desenvolupar a partir de l'anàlisi de diversos fons documentals notarials i altres arxius de Catalunya, ha permès determinar per primera vegada amb força exactitud l'espai ocupat pel cementiri jueu a Montjuïc entre els segles IX i XIV.
El 2009, la Generalitat va declarar l'antic cementiri jueu de Montjuïc Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, atenent la petició de les comunitats jueves de Catalunya. El lloc històric de l'antic cementiri jueu de Montjuïc està situat en un petit camp a la vessant nord-oriental de la muntanya olímpica.
La seva posició en el turó facilita el domini visual de la zona del nucli antic de Barcelona, que segles enrere va ser la ciutat medieval coetània al cementiri i al barri jueu.
Segons explica Tomasov, "tenint en compte les característiques d'aquesta necròpolis, per la seva extensió, estat de conservació, antiguitat i alt nombre de lloses amb inscripcions funeràries, es pot afirmar que es tracta d'un dels conjunts més significatius de la cultura jueva durant l'època medieval a la Mediterrània occidental".
Dominique Tomasov parlarà dilluns 31 de març, a les 19 h, en el Col·legi d'Arquitectes de Barcelona de "L'ànima del patrimoni. Avui: l'antic cementiri jueu a Montjuïc".
Font: R. Novoa / EFE
dilluns, 17 de març del 2014
El llegat jueu de Tàrrega
El Museu Comarcal de l'Urgell, a Tàrrega, inaugurarà aquest 19 de març una exposició permanent sobre el passat jueu de la ciutat i el seu patrimoni cultural a la sala que ha batejat amb el nom de Tragèdia al Call - Tàrrega 1348. L'exposició recorda aquest brutal acte del segle XIV mostrant les peces de la necròpolis medieval hebrea de Tàrrega, Les Roquetes, un jaciment que és el testimoni singular de l'onada antijueva que va afectar el continent durant els segles XIV i XV.
La troballa excepcional el 2007 de sis fosses comunes on hi havia enterrades unes setanta víctimes de l'assalt ha permès corroborar arqueològicament la seva magnitud i precisar moltes dades fins ara desconegudes.
Les marques de violència als ossos i un estudi antropològic de les restes mostren que tota la població hi està representada -des de nounats i nadons de sis mesos a dones i homes adults-, fets que demostren un atac amb la voluntat d'acabar amb tota la població del barri jueu.
[+]
"La Catalunya jueva", de Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova, 9 maig de 2014.
"Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu", M. Armengol, J. X. Muntané i O. Saula, Sapiens 113, febrer 2012
dijous, 13 de març del 2014
El gólem
Segons la càbala, la mística jueva nascuda de la interpretació de la Torà i transmesa per tradició oral des del segle I, un gólem és una estàtua gegant, que pot adoptar la forma que desitja quan se li dóna vida. Fet de pedra o de fang, recorda la creació de l’home en el Gènesi, nascut de la terra i de l’alè de Jahvè.
L’any 1987 el director de cinema d’animació txec Jiří Barta (1948) començava a filmar Golem amb la llegenda del rabí Loew. El que havia de ser el seu segon llargmetratge va quedar inacabat, fins que el 1993 va decidir editar-lo amb els gairebé set minuts realitzats fins aleshores. El resultat, un collage d’imatges reals i animació, és un inquietant i excel·lent curtmetratge, dins de la millor tradició del cinema d’animació txec.
Continueu llegint i mireu la pel·lícula a Bereshit
dilluns, 10 de març del 2014
Perseguits i salvats!
Perseguit i salvats
La fugida de refugiats jueus durant la II Guerra Mundial
a través dels Pirineus i de Barcelona
Barcelona, 17 i 18 de març de 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons [Enric H. March]