dimecres, 20 de març de 2013

Les llengües del judaisme


Diferents llengües han estat emprades pel poble jueu en diferents moments i entorns, però també amb finalitats diferents. Per això, l'exposició Les llengües del judaisme arrenca dels temps més antics del poble d'Israel i presenta l'hebreu com a llengua de la Bíblia; i arriba fins al món actual, on l'hebreu és una la llengua oficial d'un dels estats creats al segle XX. Al llarg de l'exposició el discurs es focalitza també en dues llengües gairebé oblidades, però de gran riquesa literària i social: el jiddisch o el judeocastellà, així com presenta les llengües pròpies de la quotidianitat i dels àmbits familiars: la haquitia dels espais propis del judaisme mediterrani (segles XIX-XX) i el català medieval dels calls catalans (segles XII-XV).

Paral·lelament s'ha programat un cicle de conferències que tractaran les diverses llengües del judaisme des d'òptiques concretes: l'adaptació de l'hebreu com a llengua oficial de l'estat d'Israel, l'ús del jiddisch en l'àmbit familiar i en l'alta literatura (Premi Nobel), el ladí com a llengua emprada en les normatives rabíniques del món sefardita, la haquitia com a parla pròpia de les comunitats sefardites de Marroc, i el català com a llengua materna de les comunitats jueves de la Catalunya medieval.

Organitza: Patronat Call de Girona
Comissariat: Joan Ferrer i Patronat Call de Girona
Lloc: sales d'exposicions temporals, planta baixa (carrer de la Força, 8)

2 comentaris:

  1. Ja tenim una molt bona excusa per fer una escapadeta a Girona. Al Joan Ferrer hauriem d'anar-li fent una escultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lior, jo segurament hi aniré el 30 de maig a la conferència "La parla quotidiana de les comunitats jueves de la Catalunya medieval", de Joan Ferrer, filòleg i hebraista (UdG, Girona), i aprofitaré per veure l'exposició.

      Elimina