diumenge, 30 de setembre de 2012

Sukkot sameakh

Litografia d'una sukkà, 1910 (Font: Yeshiva University Museum)

חג סוכות שמח
Hag sukkot sameakh
Sukkot alegre i anyos mejorados
Feliç festa de Sukkot

Una sukkà és una cabana construïda amb un mínim de tres parets, coberta per un sostre de canyes i palmes que queda obert al cel. Sukkot (plural femení de sukkà) és la Festa de les Cabanes o dels Tabernacles. Se celebra a partir del dia 15 de Tishrí (30 de setembre enguany), després del Yom Kippur (dia del perdó i d'expiació dels pecats), i dura una setmana.

La festa religiosa jueva celebra l'èxode del poble hebreu des d'Egipte fins la terra promesa, a Canaan, recordant els quaranta anys que van haver de viure en tendes al desert. Diu el Levític 23, 39-43 (versió: Bíblia de Montserrat):
"39 Però el dia quinze del mes setè, quan hàgiu recollit els productes de la terra, celebrareu set dies la festa de Jahvè. El dia primer i el vuitè hi haurà repòs. 40 El dia primer us procurareu fruita ufanosa [un etrog, varietat de cítric], fulles de palmera, branques d'arbres frondosos i de salzes de torrent [juntament amb l'etrog, les quatre espècies], i fareu festa durant set dies davant de Jahvè, el vostre Déu. 41 Set dies l'any celebrareu una festa de Jahvè. És un estatut perpetu per a les vostres generacions. La celebrareu el mes setè. 42 Durant set dies, viureu en tendes. Tot nadiu d'Israel viurà en tendes, 43 per tal que els vostres descendents sàpiguen que jo vaig fer habitar en tendes els israelites, quan els vaig fer sortir del país d'Egipte. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu.
Jueu amb palmes (lulavim) i una llimona (etrog)
durant la festa de Sukkot.
Detall d'un calendari hebreu medieval

Però com a gairebé totes les festes religioses, darrere s'hi amaga una festa agrària: la fi de les collites de tardor. Un dia d'acció de gràcies, abans no arribi el fred, per demanar que la resta de l'any sigui fecund i abundant.

També en l'entorn cristià són habituals aquestes celebracions de tardor, sense data fixa, però que giren al voltant de les festes patronals, com la de sant Miquel, de caire més expansiu, o com la de la nit de Tots Sants, que és una festa de recolliment familiar.

Buscant rastres de la celebració jueva en el folklore hispà, en alguns llocs, com per exemple a Madridejos (Toledo), es coneix amb el nom de "las cabañuelas" una forma de predicció meteorològica popular a llarg termini. Una de les explicacions de l'origen d'aquesta tradició es troba en què durant la festa de Sukkot es feien prediccions de pluja. L'antropòloga Pilar Moreno Rodríguez ("La predicción metereológica, costumbre y creencia en Madridejos (Toledo)", en III Jornadas de Etnología de Castilla-La Mancha [Guadalajara, 1985. Actas]. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Servicio de Publicaciones, 1987) afirma que per metonímia el lloc on es feien les prediccions (la cabana jueva, dit també en castellà cabañuela) va acabar donant nom a la cerimònia.

2 comentaris:

  1. Imagino que per derivació de la conquesta cristiana, m'ha fet pensar en els "entierritos" mexicans. Ens agrada això de fer teatrets als humans :)

    ResponElimina
  2. Clidice, a mi m'encantes aquestes cucades tan kitsch. I sens dubte, s'ha de reconèixer que són fantàstics aquests teatrets a manera d'altars que construeixen els mexicans per celebrar la festa del dia dels morts.

    Mira aquest d'aquí: http://www.dominiodental.com.mx/images/imagesnoticias/2004/nov/nacional7.jpg

    ResponElimina